X Aniversario VOCS Navarra

 

 

 

La Núria i jo vam sortir de Sitges per trobar-nos amb la resta del grup a la gasolinera que hi ha a la sortida 514 de l'A-2, prop de Tàrrega.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Quan ja ens havíem incorporat a l'A-2 i quan estàvem a uns 10 Km d'arribar al punt de reunió, vam trobar-nos amb el grup dels Despertaferro, en el que hi havia el Ferran, l'Eva (en la Rebel de l'Àngels), el Telm, el Carles, la Marijó (en el seu primer viatge en moto), l'Àngels (en la Virago del Telm), el Maudi i el Manel i ens vam unir a ells.

sergibuda

 

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

 

En aturar-nos a la gasolinera, ens va saludar el Luiso dels Doomcrew, que es dirigia amb la seva dona cap a un poble de Teruel on anaven a passar els tres dies amb la resta dels peluts. Allà ja hi era el Pablo del VOCS, que venia des de Roses i amb qui havíem quedat per fer la ruta junts, però tot això després de repostar combustible i d'esmorzar com cal.

 

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

 

Sota un sol espatarrant vam continuar viatge passant per La Fuliola, Balaguer, Alfarràs, Tamarit de la Llitera, Binéfar, Monzón i Barbastro, fins que vam haver d'aturar-nos un altre cop per tal que repostessin les motos amb menor autonomia.

 

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

 

 

El Manel va despenjar la manguera del surtidor: "Ha elegido usted gasoil". "Ya lo sé", va contestar ell mentre començava a omplir el dipòsit. Per sort, a l'hora de pagar va adonar-se que l'import era molt baix, així que vam haver de desmuntar el tub que porta la gasolina del dipòsit fins el carburador per tal de buidar el contingut del dipòsit. Mentre, hi havia qui pixava sense anar al lavabo, qui feia santhilaris d'Aquarius, qui festejava, qui, repenjat en un senyal, veia com ens passaven en Tampiqueño i Esbamas primer i el grup que comandava el Metro després...

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

 

Continuant el viatge, vam tornar a trobar-nos amb el grup del Metro i, fins i tot, vam rodar junts mentre apareixien imponents els Mallos de Riglos davant nostre, però vam decidir continuar el viatge per separat, a l'hora que el Pablo aprofitava per canviar de grup i així compartir ruta també amb ells.

sergibuda.cat

sergibuda

sergibuda

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Vam arribar a Puente de la Reina a les tres tocades i vam mirar de dinar en el primer restaurant, però vam haver d'anar a un altre, en el que vam coincidir una altra vegada amb l'altre grup i és que semblava que ens perseguíssim!

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Vam continuar viatge vora el Pantano de Yesa, endinsant-nos a Navarra fins arribar a Pamplona, que vam travessar pel mig per anar a buscar l'Hotel Villava, a la localitat del mateix nom.

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Després del check-in, encara vam tenir temps per fer una dutxa i canviar-nos de roba abans de baixar a saludar la gent que ja hi havia i començar a beure cerveses en bona companyia.

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Sobre dos quarts de vuit de la tarda vam iniciar una marxa lenta pels carrers de Villava fins arribar a la plaça de davant del frontón, on vam aparcar les motos.

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

A dos carrers de distància, el bar Errialde ens va oferir de menjar i de beure, així que com a bons convidats vam prendre una cervesa a l'hora que ens cruspíem uns pintxos.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

En acabat, vam anar al frontó, on ens esperava el sopar, que va ser abundant i de qualitat, com sempre passa quan estem per Navarra, però és que el catering ens el va fer el restaurant on aniríem l'endemà a dinar. Tot i això, encara hi va haver qui va necessitar una mica d'ajuda per acabar-s'ho tot.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

sergibuda

 

sergibuda

 

 

sergibuda

sergibuda

 

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

En acabat, va haver unes paraules de l'alcalde de Villava i es van fer una sèrie d'obsequis com a agraïment, just abans que entre tots desparèssim taula i recollíssim cadires, cavallets i taulers.

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Va ser llavors quan van començar els concerts, primer amb un grup del que no recordo el nom i després amb Gin & the Tonics, grup en el que toca en Vasinhell.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Després, encara va haver qui es va guanyar el cel escombrant el frontó per tal de deixar-lo en les millors condicions possibles, però encara hi havia la barra oberta i ganes de fer petar la xerrada, tot i que no ens vam apuntar a la discoteca, que és on van acabar un quants que l'endemà van esmorzar amb les ulleres de sol posades.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Vam repostar a la gasolinera que hi havia davant de l'hotel per tal d'estar preparats per fer la curta i emotiva ruta que hi havia preparada i que va convocar més de cent motos, segons la premsa local i cent trenta segons l'organització.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Vam pujar al centre per la Cuesta de Beloso, vam travessar-lo per l'Avenida de Baja Navarra i l'Avenida del Ejército, per baixar a la Rotxapea per la Cuesta de la Reina i entrar al centre històric, com si d'un encierro es tractés, per Santo Domingo fins l'ajuntament.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop ens havíem begut una cerveseta i havíem saludat el pare de la Txaro, vam entrar a visitar l'ajuntament, on ens van obsequiar amb un mocador i un pin. A més, la visita la vàrem fer al nostre aire, podent entrar al saló de plens, veure (sense entrar-hi) el despatx de l'alcaldessa, veure (podent-hi entrar) diferents sales, passar per la sala de premsa, sortir al balcó... A més, sé que va haver un acte protocolari amb obsequis entre el consistori i la directiva del VOCS.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Vam sortir de la plaça per Mercaderes i vam enfilar per Chapitela per entrar a la Plaza del Castillo, on vam aparcar i ens vam donar temps lliure.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Ens vam separar del grup i ens vam dirigir al carrer Estafeta, per tal de prendre un pintxo o una cazuelita de Chez Evaristo. En acabat, corrent cap a l'Hostería El Temple, on vam provar el seu famòs moskovita. Sense temps per gaire més, vam pujar fins al Paseo Redín per poder veure les muralles i el Mesón del Caballo Blanco, amb la seva famosa terrassa.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

A les dues estàvem citats a la Plaza del Castillo per sortir en direcció a Tajonar, on teníem reservat el restaurant per dinar.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Allí ens estava esperant un grup de danzaris que va ballar un aurresku i altres danses per a nosaltres abans que els cambrers ens servissin unes caipirinhas i entrèssim al menjador.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

El dinar del Restaurant Irurena va ser espectacular en qualitat i en quantitat, per sort la Núria i jo ens ho vam prendre amb calma...

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres ja no ens vam quedar a les copes ni a la batucada que va començar al restaurant i que va continuar pels carrers de Tajonar i vam marxar a fer una bona migdiada (si es pot dir així quan t'hi poses passades les sis de la tarda) a l'hotel fins que va ser prop de l'hora del sopar.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Acte seguit, van arribar els trofejos i els Despertaferro es van emportar un per la seva assistència, mentre que ells van correspondre a la territorial de Navarra amb un obsequi conmemoratiu.

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

El que sí que es va fer inacabable va ser el sorteig de regals, doncs n'hi va haver molts, tants que només vam ser set persones les que ens vam quedar sense res. Altres, però, es van endur cascos (macos o no), jaquetes, samarretes (amb talla equivocada o no), llargandaixos (alguns en diuen dracs), jocs de mus...

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

I amb la fi dels sortejos i l'arribada de la parella artística Lobo y Carmine va arribar la disbauxa i alguns van començar a fer més ximpleries de les habituals.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

Com que el local i els horaris se'ns van fer petits, vam decidir seguir la festa al Totem, una discoteca propera en la que els cambrers semblaven ser amics.

sergibuda

sergibuda

sergibuda

sergibuda

sergibuda

sergibuda

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

En conseqüència, el matí va començar molt tard, quan el Maudi i l'Àngels ja havien marxat i sense poder quedar amb l'Eric i el Miguel per tornar amb ells. De tota manera, la resta del grup vam sortir passats dos quarts d'una del migdia, després d'acomiadar-nos d'alguns més tardons que nosaltres i d'alguns navarros amb moral i forces suficients (i són moltes) per venir a desitjar-nos bon viatge. La primera parada no va arribar fins passat Yesa, quan la Núria va adonar-se que s'havia deixat el mòbil a l'habitació i va trucar l'hotel per tal que li enviessin a casa.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Circulant entre Puente de la Reina i Ayerbe vèiem com teníem una tempesta davant nostre i, tan bon punt com una moto en direcció contrària ens va avisar que era molt forta, vam aturar-nos per posar-nos els impermeables, però tot i així vam tornar a aturar-nos en el primer bar que vam trobar (vam coincidir amb el Guri i l'Assumpció i unes quantes motos més) i així eixoplugar-nos i dinar un bocata.

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Passat Osca vam fer el primer repostatge i ja no vam aturar-nos un altre cop fins arribar a Boldú, on ens vam treure els impermeables (els havíem tornat a necessitar) i ens vam acomiadar, tot i que vam seguir junts entre el congestionat tràfic de l'A-2 fins a Igualada.

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda

 

sergibuda

sergibuda

 

sergibuda