Cap de setmana a L'Escala

 

Vam esmorzar tard i, en lògica conseqüència, vam acabar sortint tard de casa, però això no va ser un impediment per agafar la carretera de Sant Pere de Ribes, arribar a Vilafranca del Penedès, tirar per la carretera fins a Sant Sadurní i d'aquí cap a Abrera passant per Masquefa. Aprofitant que passàvem per Abrera, vam fer una visita a la Carme i, de pas, vam renovar les nostres ulleres de sol. Llavors vam pujar per l'eix del Llobregat fins a Artés, on vam fer un petit aperitiu al local social dels Rebels, que estaven preparant un bon dinar al clubhouse i que ens van convidar a acompanyar-los, però vam haver de dir que no per no endarrerir encara més el nostre viatge.

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

 

Així, vam anar seguint la nostra improvisada ruta (havíem fet uns plans previs, però en realitat l'anàvem transformant en cada cruïlla) fins que vam haver de parar a posar-nos els impermeables tot just quan anàvem a deixar enrera Osona per endinsar-nos en el Ripollès.

sergibuda

 

 

 

 

 

 

 

El resultat de l'abundant pluja que ens va vaure al damunt va ser un abandonament de les vies secundàries i un alleugeriment del ritme de viatge que ens va portar relativament ràpid fins L'Escala i fins l'hotel que havíem reservat a última hora, aconseguint una bona oferta per internet.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop fet el check-in i instal·lats a l'hotel, vam arreglar la matrícula de la moto de la Núria, que es queia a trossos, i vam trucar el Fredi per una banda i el Miquel i la Remei per l'altra. Vam quedar amb tots ells, de tal forma que el Miquel i la Remei van passar a buscar-nos per l'hotel per anar a sopar al restaurant El Mos, que regenta el Fredi i que és un plaer de petits tasts.

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

 

 

Del local càlid i acollidor situat al davant del Club Nàutic de L'Escala que conforma El Mos vam marxar al centre a fer unes copes i llavors se'ns va unir el Fredi. Més tard, la Remei i el Miquel van marxar a dormir mentre nosaltres tres allargàvem la nit a la discoteca Rallye.

 

De bon matí, vam baixar a esmorzar i ens vam trobar amb una autèntica guerra per aconseguir lloc i menjar, doncs el buffet era totalment insuficient per a la quantitat de persones que havíem d'esmorzar. Poc després vam sortir a passejar pel passeig marítim, sota una calor insòlita per l'època de l'any en què érem, fins l'hora de dinar.

 

 

 

 

 

 

 

 

Després d'una migdiada reparadora vam quedar amb el Fredi per anar a fer una copa i vam tornar a El Mos a sopar, però ens vam anar d'hora cap a l'hotel, on vam trobar-nos una ampolla de cava i dues copes sobre la tauleta de la nostra habitació (moltes gràcies Fredi!!! Va ser tot un detallàs).

 

L'esmorzar del dilluns no va ser tan caòtic, però només perquè vam ser menys gent, no pas per que s'hagués produit algun canvi en la manera de fer. Tot seguit, vam recollir i vam marxar.

 

 

 

 

 

 

 

 

A Sant Feliu de Guíxols vam decidir aturar-nos, en part perquè els records dels anys d'estudi de la Núria fa que s'hi hagi d'aturar sempre que hi passa i en part perquè vam aprofitar per fer un parell de pintxos i una tapa a mode d'aperitiu/dinar.

 

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Llavors vam encarar els revolts d'una de les carreteres més maques que hi ha per fer en moto, que és la que et porta de Sant Feliu de Guíxols fins Tossa.

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

 

A partir d'aquí vam decidir baixar resseguint la costa fins arribar a casa, per acabar un bon cap de setmana llarg amb molt bona companyia (quan et quedes amb ganes de retrobar-te no pot haver-hi millor senyal), amb molt bon menjar i molt bona ruta.

 

sergibuda.cat