Tot i que no ens vam posar a dormir fins les sis del matí, ens vam llevar d'hora per marxar cap a Novelda, encara que no vam sortir fins passades les deu del matí.

A l'alçada del trencall de l'A-3 es va trencar el cable de l'accelerador de la Vulcan 2000 i, malgrat que vaig intentar arreglar-ho amb un escanya-cables que duia i que el RACC em va dir que m'enviava un vehicle d'assistència, va acabar venint una grua que em va portar a la seva base, on la Núria va continuar viatge mentre jo esperava un taxi per anar a buscar un cotxe de lloguer a l'estació de tren de València.

Quan vaig arribar a Novelda, vaig anar a l'hotel per tal de deixar l'equipatge i després vaig intentar enganxar-me a la ruta, però va ser impossible, de tal forma que no vaig coincidir amb la resta de la gent fins l'hora del sopar.

Igual que el sopar, els concerts eren a l'aire lliure i el fred, unit amb el cansament acumulat per la nit anterior, el viatge més llarg del previst i les hores a ple sol esperant grua i taxi va aconsellar retirar-se d'hora cap al llit.

Pel matí, ens vam acostar al recinte de la concentra per esmorzar, donar una volta pel bonic recinte i menjar-nos les sardines a la brasa que hi ha diumenge a mig matí cada any.

Arribada aquesta hora, vaig agafar el cotxe per tornar cap a Barcelona, on havia de deixar-lo abans de que es complissin 24 hores.

Mentre, la Núria va sortir amb els Despertaferro (amb qui tornaria després del dinar) a fer la ruta.