La Núria va fer 30 anys el dia vuit de gener i d'uns mesos enrera els meus sogres volien fer-li una festa sorpresa amb les dues famílies (la seva i la meva) juntes per primer cop, però la fatalitat va voler que, just quan acabaven de posar-se d'acord (amb la mediació de la Carme), morís el meu pare, es destapés la sorpresa i tots quedèssim amb un cert neguit en el cos sobre la conveniència de la celebració. Tot i així, vam tirar endavant la festa i el que de veritat em sap greu és que el meu pare no conegués a la meva família política, que es perdés la festa i que la Núria no podés tenir una festa tan alegre com es mereixia.