El dissabte al matí, havíem d'agafar forces i el complet buffet de l'esmorzar de l'Hotel Tryp Macarena, on ens allotjàvem, va aconseguir-ho.

Vam passejar fins el Puente de la Barqueta, que creua el riu fins la Isla de la Cartuja, on hi ha una parada de l'autobús turístic.

Mentre l'esperàvem, vam poder veure uns quants dels més de vint mil tarongers que guarneixen i perfumen la ciutat, tot i que les taronges que produeixen són agres.

Vam pujar en un autobús de la companyia City Sightseeing, que ens va sorprendre molt amb les opcions idiomàtiques de l'àudio-guia, i el primer de tot va ser desfer el camí des de l'hotel per passar per davant del parlament andalús.

Vam tornar a la riba del riu per anar imaginant algun dels edificis de l'Expo 92 entre els arbres que ens tapaven l'altra riba.

A la Plaza de Armas vam veure una antiga estació de tren reconvertida en centre comercial, una mica abans de passar a tocar del Puente de Isabel II, una rèplica d'un antic pont parisenc dissenyat per Eiffel, la plaça de braus de La Maestranza i el Teatro de la Maestranza, descobrir una amagada Giralda, un McDonald's i aparèixer sota la Torre del Oro.

Al voltant de la Plaza de España es troben els pavellons que es van construir al 1929 per la Exposición Iberoamericana, que curiosament va coincidir amb l'exposició universal de Barcelona, tal i com anys més tard ho van fer els Jocs Olímpics amb l'Expo.

En canvi, el riu sí que es veu aprofitat i no només per les terrasses que omplen una i altra riba, sinó també per l'activitat que hi ha, com per exemple les curses de canoes que vam poder veure.

A tocar del riu Guadalquivir al seu pas per sota del Puente de la Barqueta i obrint la Calle Resolana, es troba la Torre de los Perdigones, alçada el 1890 i vestigi del passat industrial de la capital andalusa, doncs en ella es fonia el plom que es deixava caure gota a gota sobre una piscina per tal de conformar els perdigons que li donen nom, tot i que ara conté un magnífic mirador i un restaurant.

Vam tornar a passar per davant de La Maestranza per anar a prendre alguna cosa a peus de la Torre del Oro, on la Núria es va veure sotmesa a pressió per tal que li llegissin la mà, mentre gaudíem de la vista de Triana.

Allà començava una visita guiada a peu que ens portaria al Barrio de Santa Cruz, després de passar per davant dels Reales Alcázares i de la Giralda, una ciutat dintre de la ciutat que no és estrany que inspirés a Rossini en la creació de l'òpera El Barbero de Sevilla, tot i que cruèssim la Calle de la Muerte.

Després de recòrrer la Calle Judería, vam aparèixer al Patio de Banderas, des d'on es pot gaudir d'una de les millors panoràmiques de la Giralda.

Vam buscar un lloc per menjar i vam trobar la Cervecería 100 montaditos, que ens va semblar un lloc típic, amb bon menjar i econòmic i, tot i que aquestes característiques sí que les complia, més tard vam saber que es tractava d'una cadena.

Passejant pel centre vam veure que els McDonald's eren plens a vessar, que algunes construccions recordaven molt el món àrab i que malgrat faltar tres setmanes encara, ja s'estava preparant la ciutat pel seguiment de les processons de setmana santa.

Vam dirigir-nos cap a l'antiga estació reconvertida en centre comercial que havíem vist a tocar de la Plaza de Armas, on també hi havia un McDonald's (a Sevilla, però, crec que hi ha més Burger King que McDonald's).

Tornant a l'hotel per descansar una mica i guarir-nos de la calor, vam poder veure com a Sevilla també existeix zona preferent per motos en alguns semàfors.

En acabar la tardana migdiada, vam dirigir-nos un altre cop cap al centre de Sevilla.

Vam fer un primer mos en una botiga d'oli amb una petita barra i després vam seure a acabar de sopar en un local antic ple d'objectes estranys i plens de pols.

No vam trigar gaire a tornar cap a l'hotel per anar a dormir i així recuperar forces per l'endemà.

Diumenge, després de tornar a esmorzar de conya a l'hotel, vam anar cap a la Plaza de España, que estava en obres, però on vam poder trobar referències de localitats importants en la nostra vida.

A tocar de la Plaza de España trobem el Parque de María Luisa.

A l'embarcador a tocar de la Torre del Oro vam agafar un vaixell que feia una ruta turística pel Guadalquivir, mentre es va ennuvolar, es va girar vent i va ploure, però això no ens va impedir gaudir de vistes d'una rèplica d'una de les carabel·les que van anar a descobrir Amèrica, del port de Sevilla, de la Torre del Oro, de Triana, del Puente de Triana, de la gent vora el riu, de les edificacions de l'Expo...

Vam tornar a terra ferma amb ganes de trobar-nos amb l'essència de Sevilla i ho vam aconseguir, trobant un magnífic lloc autòcton on menjar una mica.

Per rematar-ho, un gelat per al Sergi i un te per a la Núria en una cafeteria propera va ser l'elecció ideal.

Per la tarda vam fer una visita a peu guiada al barri de Triana, on el guia (un hippy-progre amb ulleres i gorra estil John Lennon acompanyat del seu gos), enamorat de casa seva, ens va descobrir part de la història i del sentiment d'aquest barri ple de vida a la riba més oblidada de la ciutat.

Vam estar esperant l'autobús que ens havia de dur a l'aeroport una bona estona i, finalment, ens vam veure obligats a agafar un taxi per tal d'arribar a temps, vam patir a la cua per treure la targeta d'embarcament (no vam poder imprimir-ho abans) i al control de seguretat (vam coincidir amb uns jubilats de l'est que l'estaven liant molt), però tot això no va valer de res, doncs el vol anava amb retard (això ja és costum) i vam arribar prou tard a casa.