El primer tram el vam fer a una banda i a l'altra del riu Roina, que baixava pleníssim d'aigua.

Al cap d'una estona, però, vam canviar totalment de paisatge i van començar les corbes de muntanya, que ens van portar a Alès, on vam aprofitar que hi havia un establiment de menjar ràpid per dinar alguna cosa sense perdre gaire temps.

No dúiem el millor ritme del món, tot i que ens ho estàvem passant bé i teníem tot el dia par arribar a Berga, però quan ens vam apropar a la costa el trànsit es va complicar molt, amb pobles que se succeïen un darrera l'altre i molts cotxes, així que vam haver d'acabar agafant l'autovia fins Perpinyà.

Passat Perpinyà, vam tornar a carreteres de segon ordre i va tornar a canviar el paisatge per la proximitat dels Pirineus.

Vam fer una aturada a Vilafranca de Conflent, gaudint de la vista de la seva fortalesa (Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco des del 2008) i prometent-nos anar a passar uns dies per aquella zona.