XI Aniversario VOCS Navarra

 

 

 

Un cop més, la Núria i jo vam anar a una trobada cadascun per una banda, doncs ella va tornar a sortir des de Barcelona, mentre que jo ho vaig fer des de Guadalajara i tard, de tal forma que vaig arribar a tocar de la mitjanit al bar Los Fosos, la seu del VOCS Navarra i on se celebrava el sopar que marcava l'inici de la celebració de l'aniversari de la territorial. Tot i l'hora a la que vaig arribar, encara em van preparar una mica de sopar, previ a les copes que vam fer en un bar proper.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

La sortida de la ruta es feia des de l'Hotel Villava, on havíem fet nit en l'anterior aniversari de la territorial navarresa, però el fet és que des de la Txantrea vam sortir uns quants cap al punt de trobada.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

La ruta, de més de cent quilòmetres, prometia paisatges i carreteres de somni només vam sortir de Pamplona en direcció nord i van començar a complir-se quan vam agafar un trencall per fer una passada per Lantz, un poble preciós.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Per continuar, vam haver de girar cua un altre cop cap a la nacional, però no vam trigar gaire a trencar i agafar una altra carretera de segon ordre amb poblets la mar de macos a banda i banda fins que vam arribar a un mirador on vam aturar-nos per fer fotos i reposar una miqueta després d'una hora llarga de ruta.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Vam continuar per carreteres d'aquest estil, pujant ports i resseguint les valls fins que vam arribar a l'Alto de Lizaieta, lloc molt concorregut per caçadors d'aus i on nosaltres vam visitar el bar/botiga de souvenirs per tastar uns pintxos de formatge d'Idiazábal i txistorra i empassar una mica de cervesa que ajudés a baixar el menjar, tot i que va haver qui no va poder menjar i va haver de tirar d'iboprufeno.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Vam continuar la ruta durant uns tres quarts d'hora, passant a França per Dantxarinea i arribant al bonic poblet d'Ainhoa, on vam haver d' aturar-nos a la plaça major.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Vam tornar a endinsar-nos a Navarra, entrant a ella directament pel Valle del Baztán, que ens va rebre amb un túnel format per arbres.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Vam tornar a desviar-nos per carreteres sense pintar i per les que no hi caben un cotxe i una moto alhora per arribar al restaurant Etxebertzeko Borda, on vam dinar d'allò més bé (algú ho dubtava?).

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

La sobretaula es va allargar més del previst perquè uns quants van voler anar d'excursió a veure un molí proper, però vam aconseguir marxar encara amb bona temperatura i amb llum solar.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Vam arribar al Camping Baztán, on teníem llogats uns apartaments molt confortables, en els que ens vam instal·lar abans de que uns quants continuessin la sobretaula a la terrassa del bar, mentre altres ens tiràvem a la piscina i ens gelàvem de fred, doncs el sol ja havia caigut massa.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Abans de sopar, ens vam acostar caminant a Erratzu, que és el poble que hi ha al costat del càmping i vam fer un parell de cervesetes a l'animat bar que vam trobar, mentre la Núria feia una tardana migdiada.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

El sopar va ser en el menjador del càmping i va estar bé, però no va ser gaire espectacular (el Pedro ens té molt mal acostumats), amb l'avantatge de no haver-se de moure ni molt menys haver d'agafar les motos.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

Com que érem els únics ocupants dels apartaments, que estaven situats a la part superior del menjador i del bar, tot l'edifici el teníem per nosaltres i la gent en bungalows i en tendes quedaven prou lluny com per a que ens deixessin posar música i tinguéssim una cambrera fins altes hores, quan ens va vendre unes quantes cerveses per tal que la deixéssim anar a dormir.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

La festa la vam acabar a l'apartament del Kike i la Conchi, on teníem segrestat el Brabo per tal que ens anés obrint les cerveses i després vam tenir l'ocurrència de saltar la valla i banyar-nos a la piscina!

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

L'endemà, quan ens vam llevar nosaltres dos ja no quedàvem gaire gent i vam esmorzar i recollir i vam sortir amb l'últim grup sota la pluja i amb la suposició que ens anava a acompanyar molt de tros, però no va ser així, sinó que vam passar calor durant un viatge que se'ns va fer etern, doncs la son i el cansament acumulats van fer que el ritme i les aturades no fossin els desitjables.

 

 

 

 

 

sergibuda.cat