Tot i que s'havia aixecat un dia amb molt de sol, el paisatge del Berguedà ens regalava imatges de valls emboirades, a més de les moltes altres imatges espectaculars d'aquestes contrades.

La Itzíar es va marejar i vam aturar-nos l'Antonio, el Jaume i jo, mentre que la Pepi i la Núria continuaven fins el punt de control, que ja no estava gaire lluny.

Un cop tot net, vam dirigir-nos cap a Borredà, però a mig camí vam creuar-nos amb la Núria i la Pepi, que ens van fer uns senyals que no vam entendre. En arribar al que crèiem que era el punt de control (un bar a peu de carretera a Borredà amb motos aparcades), vam rebre una trucada on ens indicaven que havíem vingut per una carretera equivocada i que havíem de desfer camí per agafar la BP-4654 fins al Cobert de Puigcercós, on vam coincidir amb els Despertaferro i on vam poder comprovar que havíem fet uns vint quilòmetres de més.

Es van afegir les tres motos i les quatre persones al grup i vam continuar fent via, ara tenint clar el recorregut a seguir, que a més era força conegut per la nostra cap de ruta...

Un cop més, vam aturar-nos, aquesta vegada per recollir els Despertaferro, que havien fet via per intentar no perdre temps a l'hora de repostar.

Sortint de Sant Llorenç, havíem d'agafar cap a Coll de Nargó, però una altra errada va fer que ens dirigíssim cap a La Coma, tot i que ens vam adonar ràpidament i vam girar cua sense haver perdut un temps excessiu. Pocs quilòmetres més endavant, ens estava esperant el segon punt de control, a tocar d'una font i a punt de tancar.

Tot i ser a molta distància, el dia era tan clar que permetia que per sobre dels núvols es veiés el contorn majestuós de la muntanya de Montserrat.

La ruta era preciosa i el dia acompanyava, així que malgrat que anàvem bastant per sobre de l'horari previst (entre errades de camí, marejos i altres aturades havíem perdut molt temps), vam gaudir molt de la conducció.

Ens va sorprendre força, però en arribar a Bóixols encara hi havia el punt de control i vam poder completar la ruta (a manca del lloc d'arribada), el que ens donava dret al pin de la trobada.

Ens quedaven menys de cinquanta quilòmetres, però el sol començava a caure per sota de l'horitzó i la temperatura l'imitava, baixant per moments.

Finalment, després de vuit hores, vam acabar arribant a l'Hotel Terradets, que era el lloc escollit per l'organització per acabar la ruta, sopar, fer la festa i dormir, així que vam anar a fer el check-in per comprovar que a la nostra habitació hi cabia un llit supletori i que per tant, el Jaume podia inscriure's i quedar-s'hi.

Després de retrobar-nos amb l'Antonio i la Itzíar, que havien pujat en cotxe, vam prendre la cerveseta verda de rigor, vam tornar a l'habitació per dutxar-nos i descansar una mica i vam tornar a baixar per berenar, fer-la petar, beure més cervesa (algú en va beure sense alcohol!!!) i ballar abans del sopar.

El sopar es va fer al restaurant de l'hotel i s'ha de dir que va deixar bastant a desitjar, però tampoc no hi vam anar pels àpats, sinó per la ruta i la companyia.

Després d'un bingo amb un parell de regals, vam tornar al bar, on va haver música, premis, sortejos i llençament d'un munt de regals, però per sobre de tot hi va haver molta conya.

Sense regals per anar donant i amb molta gent dormint, es va acabar la música enllaunada per donar pas a una jam session un xic agitanada, però que va estar molt bé i que crec que va tenir continuïtat a la vora del pantà quan es va clausurar definitivament el bar, que va ser el moment escollit per nosaltres per anar a dormir.

Tan aviat com ens vam haver dutxat i vestit, vam baixar a esmorzar al límit de l'horari establert, per gaudir d'un magnífic buffet.

En acabat, vam tornar a l'habitació per veure marxar algunes motos, recollir el que quedava i preparar les bosses per marxar cap a casa després de més de vint-i-quatre hores magnífiques.