|
El destí del dia era Peñíscola, on anàvem a juntar-nos amb la Txaro i el Pedro per sopar plegats al seu apartament i baixar l'endemà tots junts cap a Novelda. |
Novelda Ruge 2010 |
La Núria i jo vam quedar amb el Carles i l'Eva el divendres per la tarda a la primera gasolinera que hi ha a l'autopista Pau Casals passat Sitges, doncs per ella vam fer el tram fins El Vendrell per estalviar-nos les cues d'aquesta zona, però després vam seguir per la nacional fins arribar a l'Aldea, on vam parar per prendre alguna cosa i entrar en calor. |
|
El destí del dia era Peñíscola, on anàvem a juntar-nos amb la Txaro i el Pedro per sopar plegats al seu apartament i baixar l'endemà tots junts cap a Novelda. |
|
|
Després, com era previsible, vam estar xerrant i prenent copes fins a altes hores de la matinada i és que aquests dos no tenen seny i ens enganyen! |
|
 |
|
Pel matí, les cares i els ànims deixaven entreveure que la nit havia estat llarga (més del que era recomenable), però vam carregar els bultos a la troskineta, vam preparar-nos pel viatge i vam anar a buscar l'altre grup. |
 |
|
|
 |
A la gasolinera Respsol que hi ha al mig de Benicarló ens vam trobar amb el Jose i el Leo, que havien sortit de bon matí de Barcelona i havien esmorzat al Bar Sevilla del mateix Benicarló. |
|
Vam fer camí junts fins que la caravana que hi havia per agafar l'autovia en direcció a Madrid va impedir que la troskineta ens seguís, però en una gasolinera una mica més avall vam esperar-la per tal de reagrupar-nos i comprar una mica de pa. |
|
En arribar a Novelda, ens vam dirigir directament al parc on se celebrava la concentra per segon any consecutiu i mentre el Pedro buscava unes graelles, nosaltres vam muntar les tendes, entre les que destacava la que estrenàvem la Núria i jo, que permet estar de peu dintre seu. |
|
Les graelles que va estar buscant el Pedro i que finalment va trobar eren per fer el nostre dinar, doncs l'ans passat vam veure que hi havia unes barbacoes a la part alta del parc i vam pensar que una manera divertida i económica de dinar el dissabte era fer-nos carn a la brasa nosaltres mateixos, així que aquest any ho vam portar a la pràctica. |
|
 |
|
|
 |
|
Entre que no havíem arribat massa d'hora, que la ruta començava molt aviat i que ens ho vam prendre amb calma, vam haver de buscar la ruta per Novelda, però la vam trobar i encara vam tenir temps per "rutejar" per alguns bars, riure i fer tonteries. |
 |
|
|
 |
 |
|
En tornar al recinte, vam fer-la petar una miqueta fins que ens van donar el sopar, que no va estar gens malament, com tot el menjar que es rep en aquesta concentra. |
|
Després van venir els premis, els sortejos i els dos grups de música, que ho feien prou bé, però entre el fred i el cansament, la Núria i jo vam decidir que ja en teníem prou i vam anar a dormir bastant d'hora pel que és habitual. |
 |
|
|
 |
No vam poder dutxar-nos, però sí que vam poder esmorzar els ous ferrats amb saltxitxes i xistorra que havia preparat l'organització, just abans que aparegués un grup de percussió amenitzant-nos el matí amb una batucada. |
|
|
|
Després van arribar les famoses sardines que molts cops ens han servit de dinar abans de començar el viatge cap a casa. |
 |
|
|
 |
La ruta ens va portar a un santuari proper, per tornar cap a Novelda per visitar el clubhouse del Custom Club Cienfuegos (on es van unir a nosaltres la Núria, la Txaro i el Pedro, que s'havien quedat fent-la petar) i un altre bar. |
|
 |
|
|
 |
Un altre cop a la concentra, ens vam posar a recollir mentre el Pedro feia una mica de migdiada a la troskineta, però els Despertaferro van anar bastant més de pressa i van posar-se a dinar, de tal forma que quan vam despertar el Pedro per menjar-nos la paella, ells ja havien acabat i van anar tirant, doncs pensaven (com així van fer) tornar a Barcelona aquell mateix dia, mentre que la Núria i jo ens pensàvem quedar pel camí i així aprofitar l'endemà (el dia 8 de desembre) per tornar tranquilament. |
|
