28/07/2012

Inari - Nordkapp

457 Km.

Ja hi som!!!


Com cada matí, ens vam llevar, vam esmorzar alguna cosa, vam preparar-nos, vam recollir i vam carregar, però aquest era un dia diferent perquè el dia abans havia estat el primer en què vam tenir la sensació d'inici del viatge mític i aquell dia teníem intenció d'entrar a Noruega i arribar a Nordkapp.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 





Vam sortir a l'E75 per continuar per ella direcció nord, però a uns trenta quilòmetres havíem de girar a l'esquerra per agafar la 92, en el que anava a ser el primer desviament en el que anàvem a trobar indicat Nordkapp.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 





Aquesta nova carretera era més estreta i sense pintura, el paisatge va començar a semblar-se al que et ve al cap quan penses en la tundra (és que allò era la tundra!), no es veia rastre de civilització i a més es va posar a ploure una mica.


 sergibuda.cat



 sergibuda.cat


 







 

 

 

 

 

Havíem passat per França, Luxemburg, Alemanya, Suècia, Finlàndia i creuàvem la frontera per entrar a Noruega, però just abans havíem posat gasolina perquè era més econòmica i es podia pagar en euros.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat 


 

 






 

 

 

 

A aquesta banda de la frontera vam trobar que hi havia una densitat de població més elevada i que les construccions passaven a ser totes de fusta i la majoria de color vermellós, però la resta seguia sent igual. En creuar el riu Tana a Karasjok vam tornar a encarar-nos direcció nord, començant a aparèixer muntanyes en les que es veien salts d'aigua i poc abans de Lakselv vam aturar-nos a menjar alguna cosa, per continuar ruta tot seguit.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat


 

 






 

 

 

 

Si el paisatge que ens vam trobar en entrar a Finlàndia ens va encantar i el dels voltants del llac Inari el vam trobar encisador, el que ens vam trobar des de l'entrada a Porsangerfjorden fins que vam deixar enrera Noruega setze dies més tard va ser espectacularment meravellós.

 

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Entre el paisatge, els cartells que indicaven el nostre destí, les cases de fusta, els assecadors de bacallà (que havíem vist en tantes cròniques) i els rens que ens apareixien per tot arreu, anàvem flotant en un núvol, eufòrics i meravellats.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat



sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Vam passar alguns túnels, foscos i humits, en els que teníem por de trobar-nos algun ren i en els que ens va sorprendre que hi hagués portes que tanquen a l'hivern per evitar que es gelin i també vam veure una platja en la que hi havia columnes de pedres col·locades una al damunt l'altra.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Per arribar a l'illa de Magerøya, on hi ha Nordkapp, vam haver de travessar un túnel que s'enfonsa 200 metres sota el mar amb desnivells considerables tan a l'entrada com a la sortida, però és que està ple de ponts i túnels per tot arreu.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Vam agafar el trencall cap a Honningsvåg, tot esperant veure l'indicador del càmping, però el cas és que vam travessar-lo tot sense veure'l i el GPS que duia el cotxe deia que ens l'havíem passat. Vam aturar-nos, vam decidir tornar enrere i agafar camí a Nordkapp amb l'esperança de trobar-lo.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Al cap de poc, vam trobar el càmping, vam instal·lar-nos en una habitació pels sis (93 €) i vam anar al menjador compartit per escalfar-nos el menjar i dinar una mica, doncs començava a ser tard i si pujàvem a Nordkapp abans de dinar, ens quedaríem sense menjar.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Van ser uns pocs quilòmetres que se'ns van fer llargs i alhora curts; llargs perquè volíem arribar-hi de forma instantània i curts perquè la carretera i el paisatge eren espectaculars (o potser era l'emoció el que els feia espectaculars, però els vam gaudir força). Teníem ganes de posar-nos a velocitats il·legals per arribar-hi abans, però alhora la pujada d'adrenalina la volíem mantenir, doncs ens donava força i felicitat... Ni tan sols ens distreien els rens!


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Finalment, vam arribar a les guixetes del peatge que s'ha de pagar per poder entrar i vam haver de fer cua darrere unes mobil-homes que hi havia. El cert és que és una tallada de rotllo impressionant que et fa baixar dels núvols al terra en un moment.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Vam deixar els vehicles a l'aparcament, però des d'allà no es veia la famosa bola del món, el que volia dir que no podríem fer la foto amb la moto davant de l'esculptura. Vam anar a buscar-la com posseïts!


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Així doncs, vam anar de cap a fotografiar-nos amb la representació del globus terraqui que demostrava que havíem arribat al punt més al nord de tot el continent europeu.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













En un moment tant especial i emotiu, el Pedro i la Txaro van voler recordar el seu bon amic Txasko, de qui s'havien hagut d'acomiadar encara no feia ni un any i la millor manera que van trobar va ser fer-se la foto amb el mocador que ell sempre duia i que els va acompanyar durant el viatge.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Nosaltres dos, en canvi, vam voler fer la nostra particular reivindicació nacional desplegant una senyera i mostrant la samarreta dels Motards Independentistes.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Gràcies al Jordi i a la Rosa, vam poder-ho celebrar de la millor manera: brindant amb cava! Es van preocupar de portar una ampolla i copes i als peus del globus vam brindar i vam beure tots plegats per la fita aconseguida.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat













El següent focus d'atenció va ser el conegudíssim indicador de colors en el que hi ha les coordenades, però es va posar a ploure amb ganes i vam haver de marxar a aixoplugar-nos al centre de visitants.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Res més entrar-hi, vam seure en unes escales i vam fer un curiós amic. Vam aprofitar per continuar el que havíem començat a Rovaniemi: fotografiar el Pedro al costat de tots els trolls que anàvem trobant, però no perquè ens fes gràcia, sinó per comparar-los.

sergibuda.cat

sergibuda.cat












Allà hi havia una botiga de records plena d'articles amb la bandera noruega, trolls, rens... Vam comprar-nos uns brodats que feien referència al punt en el que ens trobàvem, algunes postals i els diplomes acreditatius del nostre pas i vam aprofitar les taules del bar per escriure les postals i descansar una miqueta.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Al pis inferior començava l'exposició, en la que es podien veure, en un llarg passadís que anava descendent, explicacions de la flora, la fauna i la història de Nordkapp i diorames i representacions de diversos tipus d'allò que s'explicava als panells informatius, que no estaven en català ni en castellà (tampoc no hi havia la possibilitat d'agafar una àudioguia).


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat













Al final del passadís hi havia una sala d'actes/bar amb seients en tribuna i la sortida al mirador del rei, una terrassa en una obertura en el penya-segat que ofereix unes bones vistes del mar.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













L'escriptor noruec Simon Flem Devold va suggerir el 1987 que Nordkapp per la seva situació, la seva fama i el seu simbolisme era un bon lloc per donar al món un missatge de pau i solidaritat. Per això, l'any següent es va reunir un grup de set nens de diferents països i continents per crear lliurement i en col·laboració alguna cosa que simbolitzés la seva creativitat, les seves emocions, la seva joventut, la seva llibertat i la seva fraternitat com a exemple per a la resta de la humanitat. El resultat va ser un conjunt de relleus en forma de moneda de grans dimensions que va captivar la nostra atenció pel seu simbolisme, que es manté viu a través de la Fundació The Children of the Earth que promou anualment un premi internacional.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












Amb la tranquil·litat de saber que el peatge que havíem pagat en entrar al recinte servia per a una bona causa, vam fer un recorregut final, aprofitant per mirar el solemne senyal que indica que el regne noruec arriba fins aquell punt


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Com que començava a pujar la boira i s'estava fent tard, vam decidir agafar les motos i tornar cap al càmping. A més, l'endemà tornaríem i acabaríem de veure el que no havíem vist (si és que quedava alguna cosa per veure), de fotografiar el que no haguéssim retratat ja i comprar el que penséssim imprescindible.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Vam tornar cap al càmping i vam veure que just al davant hi havia una espècie d'exposició de tendes i habitatges típics de les gents que habitaven aquesta terra anys ençà. Vam descarregar les compres i ens vam preparar per tornar a sortir.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Volíem anar al Bar Artico, que és un bar fet de gel que regenta un noi espanyol que acostuma a tractar bé a aquells que hi arriben, però primer vam aturar-nos a la gasolinera a l'entrada de Honningsvåg per repostar les motos.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat












El problema va ser que ens el vam trobar tancat i no vam saber esbrinar si es tractava que érem fora de l'horari o que aquell dia no obrien, tot i que vam estar mirant-nos-ho per totes bandes.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat













Vam entrar en un bar que hi havia a la vora, El Bar Corner, i ens vam demanar unes cerveses, ens van preguntar si volíem sopar i vam mirar-nos la carta abans de decidir quedar-nos. Deixant de banda prejudicis ecologistes, vam encarregar uns plats guisats de carn de balena i de ren que no ens van castigar les consciències el suficient per no deixar-nos dormir i més tenint en compte que al restaurant no ens van cobrar les primeres cerveses i vam acabar pagant 175 €.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.catç


 sergibuda.cat


sergibuda.cat 

sergibuda.cat