La veritat és que la Núria i jo vam dormir la mar de bé, tot i l'estretor de l'altell. De bon matí, vam complir amb els nostres horaris, llevant-nos a les set, arreglant-nos, esmorzant lleugerament, recollint i començant la ruta a les nou. Això sí, llavors vam entrar un moment al Rema 1000 per comprar alguna cosa més i retornar envasos.

Vam sortir a la carretera sota un cel molt tapadot i al cap d'una estona van començar a caure gotes i es va posar a ploure i amb pluja intermitent vam continuar durant una bona estona.

Poc abans (de fet, van ser uns pocs metres) de deixar l'E6 per agafar l'E10 a la localitat de Bjerkvik, vam aturar-nos a repostar i a consultar el mapa per confirmar que allà ens havíem de desviar. A més, vam aprofitar per anar al lavabo, fer-la petar una mica i gaudir de l'entorn, doncs aquest poble al comtat de Nordland està situat al final del Herjangsfjorden, que és un braç de l'Ofotfjorden, i les vistes són espectaculars.

L'E10 ens va portar al Tjeldsundbrua, un pont en suspensió que creua l’estret de Tjeldsundet entre la part continental i l’illa de Hinnøya al comtat de Troms og Finnmark amb una longitud de 1.007 metres. Forma part d’una xarxa de ponts que uneixen les illes de Vesterålen i Lofoten amb la part continental, és a dir que ja havíem arribat a les famoses illes i a més ens havia sortit el sol.

Res més superar el pont, vam arribar a una rotonda i ens vam desviar lleugerament de la nostra ruta per aturar-nos en una parada d'autobús des d'on es té una bona visió del pont per fer el nostre esmorzar fort. Ens hi vam estar només un quart d'hora i vam continuar ruta.

Una urgència urinària va fer que ens aturéssim a la Gullesfjord Kontrollstasjon, un acolorit edifici de disseny i amb el sostre cobert per vegetació que a hores d'ara encara no tinc clar què és, tot i que sembla una espècie de barreja entre una ITV i un control dels Mossos. Vam aprofitar per treure'ns els impermeables i els fumadors a més van practicar el seu vici.

Just en aquell punt, vam abandonar l'E10 per agafar la 85 direcció Sortland, però un cop davant del port de la principal ciutat de les Vesterålen, en el que vam veure l'Hurtigruten i un vaixell militar, vam agafar l'Fv82 enlloc de continuar per la 85 creuant el pont que ens separava, en canvi sí que vam creuar el pont que uneix Kringlen i Liland, com també vam creuar el que ens va dur fins a l'illa d'Andøya.

Tan bon punt com vam haver creuat aquest últim pont que ens conduia a l'illa d'Andøya, vam deixar la carretera Fv82 per endinsar-nos a Risøyhamn seguint les indicacions de gasolinera.

Vam recòrrer tota l'illa per anar cap al punt més septentrional, és a dir a la ciutat d'Andenes, el nom de la qual en nòrdic antic té el significat etimològic de "Punta d'Andøya".

Vam anar directament a Whalesafari Andenes, la major empresa d'avistament de balenes de l'Àrtic i la de més èxit mundial segons la Whale and Dolphin Conservation Society, on ens van confirmar que la primera sortida era a les quatre de la tarda, però que la suspenien per mala mar, que no sabien si més tard es podria fer i que ja dirian alguna cosa a les cinc. Vam decidir no comprar entrades per l'endemà i esperar a les notícies de les cinc.

Allà mateix vam trobar uns fulletons d'un càmping proper i, tot i que encara no havíem dinat, ens hi vam acostar per descobrir que no tenien places lliures. El passeig, més llarg del que indicava el fulletó, va ser agradable i ens va permetre descobrir la silueta de Bleiksøya, una petita illa en forma de con que és un paradís per a totes les espècies d'aus que hi viuen o hi mengen.

En el camí de tornada a Andenes, vam veure uns hytters molt nous amb molt bona aparença, ens hi vam aturar, però estaven tots tancats i no vam trobar-hi ningú, tot i que sí que hi havia una adreça a Andenes com a dada de contacte.

L'adreça a Andenes era la del Thon Hotel Andrikken i a la recepció ens van oferir habitacions a l'hotel o en un alberg, els hytters que havíem vist i uns altres a Andenes mateix. Cap de les opcions no era pas econòmica, però sent on érem i havent-nos-hi de quedar si volíem fer l'excursió marítima, ens vam decidir per les cases a Andenes, cap on ens hi vam dirigir.

Vam repartir les cases i les habitacions, vam descarregar l'equipatge i vam tornar ràpidament caminant cap a Whalesafari. A dos quarts de cinc encara no ens sabien dir si hi hauria sortida aquella tarda, així que al bar d'allà mateix, entre els objectes decoratius del qual hi havia un quadre en el que apareixia l'illa de Bleiksøya, ens vam demanar unes pizzes per 129 € amb les begudes.

Finalment, ens van dir que no se sortia i que l'endemà tampoc no ho tenien clar, de tota manera vam agafar les entrades amb el risc de perdre els diners o d'haver de quedar-nos més temps. Tot passejant, vam tornar a peu cap al nostre allotjament, veient pel camí un tractor amb cadenes, el far, nius de gavines i casones decadents mostra d'un passat bastant més gloriós.

Mentre ens acabàvem d'instal·lar, vam comentar que no enteníem com no ens havien deixat llogar només una casa, doncs eren prou grans i ni que dos haguéssim hagut de dormir en matalassos inflables al mig del menjador i més si tenim en compte el preu, que van ser 2.300 NOK, és a dir uns 311 €. En acabat, vam sortir plegats a passejar per Andenes.

De tornada a les casetes, vam fer unes cerveses, vam descarregar fotos al netbook, vam preparar el sopar, ens el vam cruspir i poc a poc vam anar desfilant cap a les habitacions per posar-nos a dormir.