06/08/2012

Bud - Vassenden

349 Km.

Trollstigen i Geirangerfjord, paradisos naturals


Ens vam llevar, ens vam anar espavilant i, com el dia anterior, vam decidir que el cotxe comencés la ruta quan estés llest (a dos quarts de nou) i que les motos ja l'atraparíem.

sergibuda.cat







Havíem previst esperar-nos al ferri de Sølsnes, però ens vam trobar abans d'arribar a Molde, per tant vam fer plegats el túnel Fannefjordtunnelen que circula per sota de l'aeroport de Molde i el mar per arribar a l'illa Bolsøya, de la que se surt per l'altra banda pel Bolsøybrua, el pont de 555 metres que connecta un altre cop amb el continent.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







Sense temps per aturar-nos-hi, a peu de carretera vam veure la Veøy Kirke, l'antiga església medieval de Veøy construïda en pedra cap a l’any 1200. És una església romànica amb arcs rodons dedicats a Sant Pere, disposa de 400 butaques i ha passat per una gran quantitat de remodelacions i restauracions.

sergibuda.cat







El ferri ens va dur de Sølsnes fins a Åfarnes a la confluència dels fiords de Romsdal, Langfjorden, i Rødvenfjorden i ens va costar 45 € per a un trajecte d'uns deu minuts i poc més de tres quilòmetres.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







Vam desembarcar a Åfarnes i vam continuar per la carretera 64, vam vorejar l'Isfjorden i un cop a Åndalsnes vam aprofitar per fer la compra en un Rema 1000 i repostar gasolina poc abans d'agafar el trencall cap a Valldal.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







Vam encarar-nos a Trollstigen (en català l'escala del trol), una carretera mítica que ens feia molta il·lusió recòrrer. Just abans d'encarar el tram ascendent amb les onze paelles i desnivells de fins el 10%, vam veure uns trolls de fusta al càmping que porta el nom de la carretera, però estàvem tan excitats que no vam aturar-nos davant el senyal de trànsit d'atenció amb els trolls a fer la foto típica. Vam decidir pujar per separat per fer-la cadascú al seu ritme i a mi personalment se'm va fer curta, així que vaig fer-la també de baixada i vaig tornar a pujar.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







La cascada Stigfossen cau del vessant de la muntanya uns 320 metres i hi ha altres salts d'aigua que fins i tot ens van mullar en algun dels revolts. Al pas hi ha un aparcament gran i un edifici de serveis amb una línia molt moderna des d'on surten els camins que et porten als diferents miradors.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







Gairebé a dos quarts d'una del migdia vam sortir de l'aparcament de Trollstigen per anar en direcció a Valldal, que estava a uns trenta-cinc quilòmetres. La carretera estava ben asfaltada i el traçat era divertit, de fet bona part del recorregut era el del riu Valldøla pel centre de la vall, però vam haver d'anar en compte per la quantitat d'animals (cavalls, vaques i ovelles) que vam trobar.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







Vam arribar a Valldal a l'hora de dinar i vam aprofitar que teníem taules a la nostra disposició al moll per fer-ho. A més, havíem de decidir per on continuar la ruta, doncs podíem agafar allà mateix el ferri que recorria i feia la visita turística del Geirangerfjord o una mica més enllà agafar un ferri molt més curt per creuar-lo i continuar per carretera.

sergibuda.cat
sergibuda.cat







El debat estava obert perquè la carretera que teníem per endavant prometia bons paisatges i un port espectacular de baixada a Geiranger i el ferri ens assegurava veure un gran fiord, doncs com que cada dia anàvem perdent una mica de temps ja prevèiem que no en tindríem per fer-ho més endavant. Per acabar de complicar-ho, el vaixell turístic costava 257 € que finalment vam pagar per pujar-hi a bord.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







El trajecte de dues hores de duració, malgrat fer-lo en unes alçades d'any en què els salts d'aigua tenien molt poc cabal, va ser espectacular, no és estrany si tenim en compte que estem parlant d'un fiord que és Patrimoni de la Humanitat. A més, vam tenir la sort de gaudir d'un temps esplèndid. Com la resta de la gent que estava a bord, ens vam tornar bojos i vam fer prop de quatre-centes fotos i dotze vídeos que he intentat reduir al màxim.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat







Durant el recorregut, vam creuar-nos amb el ferri de la ruta Valldal a Eidsdal que havíem desestimat agafar, l'Hurtigruten, un altre vaixell que feia el mateix recorregut que nosaltres en sentit contrari, un petit creuer, kayaks i alguna altra embarcació petitona. També vam poder veure el recorregut de la carretera 63 conegut com Ørnesvingen ("carretera de l'àliga" en català) amb les onze paelles que no anàvem a fer.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
v
sergibuda.cat







Vam preparar-nos per continuar la ruta per la carretera 63, que a partir de Geiranger començava un traçat ascendent que ens anava a fer pujar per sobre dels 1.000 m, canvian-nos el paisatge per muntanyes pelades amb moltes neveres, salts d'aigua i llacs, a més d'oferir-nos panoràmiques sobre el fiord.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







Vam fer part del recorregut cadascú al seu ritme per tal de gaudir de la conducció i de les vistes sense condicionar a la resta, però sí que ens vam anar reagrupant allà on feia falta, com a l'hora d'agafar la carretera 15 en direcció Stryn a vint-i-tres quilòmetres de Geiranger.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







A Geiranger havíem arribat a les cinc de la tarda, però havíem decidit fer ruta i arriscar una mica amb el tema allotjament perquè era la única manera d'avançar en el nostre viatge. Un cop ens vam posar a buscar on dormir, no les vam tenir totes amb nosaltres, doncs al primer lloc on vam preguntar estava ple. De tota manera, vam trobar una casa per 102 € al càmping Jølvassbu de Vassenden.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat







La nostra cabana estava entrant a mà dreta i tocant al riu Jølstra, per tant no és d'estranyar que el Pedro i jo ens remulléssim una mica els peus, tot aprofitant la bona temperatura que teníem, així com vam aprofitar les taules que teníem al voltant de la cabana per seure-hi una estona, fer la xerrada i prendre alguna cervesa, tot i que el dia ja no va donar per gaire més apart de menjar-nos ja a l'interior el sopar que com sempre preparava la Rosa en un 99%.

sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat
sergibuda.cat

sergibuda.cat