A tres quarts de nou del matí vam sortir del Fredrikstad Motel & Camping, vam agafar la carretera 110 i al cap de pocs quilòmetres l'E6 en direcció Göteborg. A quarts de deu del matí vam creuar l'Svinesundbrua, un pont d'arc maquíssim (a la nostra foto no es veu, però els braços de l'arc continuen per sota de la calçada i fan de columnes del pont) de més de set-cents metres de llargada, que equival a dir que vam creuar de Noruega a Suècia. Abans, però, vam aturar-nos en una àrea de servei per comprar en un Rema 1000 i recuperar una part de l'IVA d'uns regals que havíem comprat.

També va ser espectacular circular una hora més tard per Uddevallabron, un pont subjectat per cables a partir de dues torres d'uns cent-cinquanta metres d'alçada.

Vam deixar enrere Göteborg i vam continuar en direcció a Malmö fins que a tres quarts de dotze del migdia vam aturar-nos en una àrea de descans de l'E6 amb bancs i taules per fer un mossec.

Encara vam fer una altra aturada més al cap d'una hora aproximadament per repostar combustible, però bàsicament vam continuar per l'autovia fins que vam veure les indicacions del port de Helsinborg, cap on ens dirigíem.

Havíem mirat horaris i, malgrat el cost de 175 €, pagava la pena agafar el ferri de Helsingborg a Helsingör enlloc de baixar a Malmö per creuar l'espectacular conjunt de ponts i túnels d'Øresundbron, encara que vam arribar al moll suec a les dues i no vam salpar fins a tres quarts de tres.

El trajecte, d'uns vint minuts de durada, amb prou feina ens va donar temps per menjar-nos uns entrepans que ens havíem preparat, encara que sí que ens va permetre mirar per la borda els quatre quilòmetres i escaig d'amplada de l'estret d'Øresund en aquell punt, que és la distància que estàvem recorrent des de la província sueca d'Escània fins a l'illa danesa d'Sjælland, des d'on ens vigilava el Castell de Kronborg, una construcció del segle XV amb una gran importància estratègica, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, un dels més importants castells renaixentistes al nord d'Europa i, per si tot això fos poc, també immortalitzat amb el nom d'Elsinore en l'obra teatral Hamlet de Shakespeare.

Vam trigar menys d'una hora en recòrrer la cinquantena de quilòmetres que ens faltaven per arribar a la capital danesa i trobar el Camping Bellahøj, on havíem reservat uns bungalows per 166 €. Es tractava d'uns contenidors de mercaderies transformats de forma senzilleta i que estaven una mica atrotinats, però el pitjor de tot va ser la calor que hi feia, es notava que havíem anat cap al sud i que no estaven massa preparats per a la calor. En tot cas, ens hi vam instal·lar, ens vam posar còmodes i a les sis de la tarda sortíem amb intenció de veure una mica la ciutat.

En una parada propera al càmping, vam agafar un autobús que ens va dur cap al centre, al Bulevar H.C. Andersens davant d'una de les entrades dels jardins del parc Tivoli, i allà mateix en vam agafar un altre per anar cap al Parc Langelinie, mentre intentàvem no ser atropellats per una bicicleta.

Al Langelinie Lystbådehavns Bådelav vam veure vaixells de lleure a vela i fins i tot unes motos antigues restaurades tipus bobber (una AJS, una Triumph i una altra amb motor boxer) aparcades a la vora, però si havíem anat fins allà era per veure Den Lille Havfrue, l'estàtua de bronze d'Edvard Eriksen que representa una sirena i que ha esdevingut el símbol de la ciutat.

En la nostra passejada cap al centre, vam trobar-nos amb Saint Albans kyrka, una església anglicana de finals del segle XIX d'estil gòtic britànic, un exemple de l'arquitectura eclesiàstica victoriana, que es va aixecar per acontentar la creixent congregació anglesa a la ciutat.

Just al davant, el que vam trobar va ser la Gefionspringvandet, una gran font ornamental que representa uns bous tirant d'una arada dirigida per la deessa Gefjun de la mitologia nòrdica. Igual que La Sireneta, es tracta d'una donació de la Fundació Carlsberg, aquesta dissenyada per l'artista danès Anders Bundgaard i inaugurada el juliol del 1908.

Tot aprofitant el bon temps, les terrasses del port estaven plenes de gom a gom. Nosaltres les vam passar de llarg i ens vam centrar en visitar la ciutat, que és majoritàriament molt moderna, però encara s'hi troben edificacions antigues.

El Palau d'Amalienborg és la residència oficial de la reina Margarida II de Dinamarca, que habita el palau durant els mesos d'hivern. Durant el nostre pas per la plaça, vam poder gaudir del cerimoniós espectacle del canvi de guàrdia mentre l'estàtua eqüestre del rei Frederic V de Dinamarca es mostrava indiferent.

Sortint de la plaça per Frederiksgade hauríem arribat a Frederiks Kirke (coneguda popularment per Marmorkirken, "església de marbre" en català), que destaca per la seva cúpula, la més gran d'Escandinàvia, però vam sortir en direcció contrària, arribant als jardins Amalie i la seva font, just davant mateix de l'edifici de l'Òpera a l'altra banda del canal. Circumstancialment, entre el modern i emblemàtic edifici de l'Òpera i la font hi vam poder veure les construccions del Københavns Internationale Sandskulpturfestival.

Eren les vuit des vespre (estàvem aprofitant molt la tarda) i ens vam dirigir cap a Nyhavn mentre véiem hotels, seus de grans empreses, edificis de disseny, edificis portuaris reconvertits, la torre de Vor Frelser Kirke, a la que (com el viatge del 2009) tampoc no vam pujar, i vaixells amb diferents usos.

Tot el Nyhavn és molt turístic, però alhora ens va tornar a donar la sensació (un altre cop, em refereixo al viatge del 2009) que també era típic dels vilatans sortir per allà. En tot cas, vam entrar a la Brasserie Nyhavn 17, on vam sopar la mar de bé maridant els plats amb cerveses dels seus tiradors per 203 €.

Un cop acabat el sopar i de tornada al turisme, vam passar per davant de la flagship store del fabricant danès de joguines Lego a Vimmelskaftet cantonada amb Hyskenstræde. En ella hi havia figures de grans dimensions fetes amb peces del famós joc de construcció.

Eren gairebé les onze de la nit quan vam vorejar l'edifici de l'Ajuntament i ens vam dirigir a la parada de l'autobús de davant del parc Tivoli per tornar cap al càmping.