La Diada 2012

 

 

 

Vam sortir de Vic més de tres-centes motos, que vam anar fent ruta cap a Moià, Manresa, Igualada i El Bruc, on ens esperava una munió de gent i motos per unir-se a la manifestació.


 

sergibuda.cat


 

sergibuda.cat
 



sergibuda.cat 


 

sergibuda.cat


 







El tram per l'A-2 va ser impressionant: la incorporació amb l'ajuda dels mossos, circular més de cinc-centes motos amb tot d'estelades, coincidir amb cotxes i autobusos que es dirigien a la mani de la tarda i ens encoratjaven, els ponts amb gent animant-nos (pell de gallina i alguna llagrimeta es va escapar) i motos i més motos que s'anaven afegint.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat


 

 

 


 


Ja a la B-23 i a l'alçada de TV3 se'ns van unir els scooters i ciclomotors, a més d'altres motos que ho van voler fer en aquell punt, aconseguint ser un grup impressionant (jo diria que sobre les set-centes motos), vam ocupar tota la Ronda de Dalt fins que la guàrdia urbana es va posar a dirigir-nos.


sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat


 

 

 

 

 


Havíem de donar la volta i sortir de la Ronda Litoral a l'alçada de la Barceloneta per dirigir-nos cap a Arc de Triomf, on preteníem donar dues voltes al passeig, però els urbanos ens van fer entrar per Gran Via i van pretendre que ens quedèssim allà, tot i que al final vàrem aconseguir poder arribar fins la Ronda Sant Pere. La ciutat estava col·lapsada i els hi venia tot molt gran, una llàstima! Això sí, el nostre pas per Barna va ser un passeig triomfal, amb la gent esperonant-nos i animant-nos, com si fòssim els cavallers que partien a les creuades!


sergibuda.cat



sergibuda.cat


 

 

 

 


 

Després d'una volteta pels stands de l'Arc de Triomf, vam anar a dinar alguna cosa i a aparcar les motos en algun lloc on després no fos massa difícil treure-les. En acabat, cap a davant del Menkes, on havíem quedat i on l'ambient i la gentada eren espectaculars una hora abans de l'inici de la manifestació i uns quants carrers per davant d'on havia de començar.


sergibuda.cat






 


sergibuda.cat




 







De les cinc a les sis de la tarda no va deixar d'arribar gent i més gent i això que la manifestació començava a Passeig de Gràcia amb Gran Via! L'ambient, però, totalment festiu i reivindicatiu.

sergibuda.cat



 



sergibuda.cat

 



sergibuda.cat



sergibuda.cat 


sergibuda.cat


sergibuda.cat


 



sergibuda.cat

sergibuda.cat


 

 

 



A les sis, hora prevista per l'inici de la manifestació uns quants carrers per darrera nostre, vam decidir iniciar la marxa i a tres quarts de set arribàvem a Pau Claris amb Casp, però per travessar el creuament vam estar-nos-hi tres quarts d'hora més.


sergibuda.cat




sergibuda.cat







Això sí, els ànims no defallien i Els Segadors se seguien sentint, igual que la resta de crits reivindicatius i més encara quan vam trobar un bar que ens oferia aigua i altres begudes, tot i que no estaven gaire fredes.









A les vuit del vespre, entràvem a la Via Laietana i es començaven a veure algunes "clarianes" de la gent que anava marxant cap a casa després de no haver aconseguit sortir del multitudinari col·lapse, però encara hi havia una gentada i els ànims seguien amunt!


sergibuda.cat

sergibuda.cat





sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Es va fer fosc i nosaltres continuàvem Via Laietana avall, gaudint de la festa que va significar defensar el nostre dret a ser independents.


sergibuda.cat




sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat








Gairebé tres hores de mani, ja de nit, i els ànims continuaven alts, tot i que ja havia hagut molta gent que havia plegat (nosaltres no vam trigar gaire). Havíem fet en aquest temps 800 metres de recorregut en bastant més temps que no pas els 9 minuts que indica el Google Maps. Això sí, continuava havent-hi una gentada increïble! I entre tots estàvem fent un pas endavant cap a un futur il·lusionant.





 

 

 

 

 

 

sergibuda.cat