Un altre cop, els Perros del Ebro havien tornat a canviar el lloc de la trobada, deixant enrera Pina de Ebro (poble collonut per fer concentracions) per anar-se'n a Escatrón, que ens enganxa millor i ens permet seguir la ruta habitual per Falset i Casp. El cas és que vam sortir el Jaume, el David, la Núria i jo de Sitges no gaire d'hora, de tal forma que vam arribar quan ja era fosc, però no va ser cap obstacle a l'hora de muntar les tendes abans d'anar cap el pavelló, on vam trobar el Maudi i l'Àngels.

El sopar del divendres eren unes migas, però com que molts vam acabar arribant a última hora, van fer curt en la preparació i van intentar solucionar-ho amb uns ous amb bacó, tot i que la majoria vam acabar completant el sopar amb un hot-dog (hi havia una paradeta dintre del pavelló) i bastanta cervesa.

Teòricament, s'havia d'acampar al camp de futbol, però les previsions de pluja van fer que es canviés per una pineda que quedava just a l'altra banda del pavelló.

Van aparèixer els Despertaferro, que no havien vingut al complet per culpa de la pluja, que es veu que va ser intensa a Barcelona, i vam estar xerrant i matant una mica el temps prenent alguna cervesa, doncs havíem decidit no sortir de ruta per no mullar-nos.

Per dinar, vam haver d'anar fins a un altre pavelló, on ens van servir paella i galta amb un geladet de postre. L'empresa de càtering era una diferent de la dels últims anys i cuinava allà, així que és normal que la qualitat fos més alta.

Per prendre cafè vam anar al bar de la zona esportiva i després ens vam retirar a la tenda per gaudir d'una bona migdiada.

En llevar-nos, vam anar cap al pavelló per fer una cerveseta mentre a l'escenari hi havia un grup tocant i fent-ho prou bé.

El sopar va tornar a ser al segon pavelló i també va estar bé i a la tornada va haver més concerts i vam descobrir el Carlos Segarra entremig de la gent.

Quan els Widowmakers van acabar la seva actuació, va haver l'entrega de trofejos i premis amb una simpàtica hostessa que no sé si no va fer trampes, doncs va haver alguns afortunats una mica sospitosos...

Llavors va arribar l'actuació estelar de la nit, el Carlos Segarra amb el seu show Segarra in Blues, que no va desmerèixer gens, ans al contrari ens va fer ballar com bojos.

Pel matí, un bon esmorzar a base de migas, ou ferrat i pinxo, que ens va recuperar de l'esforç que representa recollir-ho tot i carregar les motos.

Acte seguit, vam agafar les motos i vam tirar cap a casa, gaudint d'una bona ruta i d'un temps ideal per fer el que estàvem fent.