|
Calçotada
Pericos Moteros |
|
El lloc de trobada era l'estadi del RCD Espanyol, just davant de l'estàtua d'homenatge a l'afició a dos quarts de dotze, així que la Núria va decidir que aniria directament a Bellvei. |
|
|
|
|
|
|
 |
|
Tot
i que jo vaig arribar pràcticament a l'hora de sortir, no
vaig ser pas l'últim, sinó que encara vam haver d'esperar
més d'una moto, sortint finalment gairebé mitja hora tard. |
|
|
 |
|
|
El recorregut va ser el més senzill: sortir al cinturó del
litoral, enllaçar amb l'A-2 i agafar l'N-340 fins arribar a
Bellvei. |
|
|
 |
|
|
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
 |
|
Un
cop al Restaurant Olímpic de Bellvei, que està
al pavelló polisportiu d'aquesta
localitat del Baix Penedès, la Núria encara va trigar una miqueta en
arribar, però ho va fer just quan anàvem a començar el
gran tiberi: una miqueta de botifarra
blanca, calçots a discreció, cansalada,
seques,
botifarra,
pollastre i patates fregides.
|
 |
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
 |
|
|
El Joan, perico de pro i propietari del restaurant, amb la seva família van tenir el detall de preparar-nos com a postre un pastís amb l'escut del RCD Espanyol a la seva superfície. |
|
|
 |
|
 |
|
 |
