Ja a Andalusia i acostant-nos a Sierra Nevada, vam aturar-nos a La Puebla de Don Fadrique a repostar i de pas prendre una Coca-Cola, acompanyada d'unes ametlles regal de la casa.

Ja havíem sortit a l'A-92 quan vam aturar-nos en una àrea de servei on tenien una espècie de minizoo per tal de posar-nos el xubasquero, doncs el cel que fins llavors havia estat amenaçador es va tornar agressor utilitzant milers de gotes d'aigua.

A la circumvalació de Granada vam tornar a aturar-nos, aquest cop per repostar i fer un mos ràpid, tot i que al final ens hi vam estar estona perquè no parava de ploure amb força intensitat.

Vam acabar sortint perquè no quedava cap altre remei i els quilòmetres per endavant es van tornar un autèntic calvari sota una persistent pluja que desbordava els rius i inundava els accessos a les gasolineres. Fins i tot quan va sortir una mica el sol (sense parar de ploure, això sí) a l'alçada de Màlaga, ens vam trobar que ni vèiem el que teníem al davant amb tanta aigua i tanta llum... Per sort, vam trobar l'hotel molt ràpidament gràcies a les consultes que havíem fet a l'Street View.

Anàvem xops de dalt a abaix, així que no és d'estranyar l'escampall de roba que vam fer a l'habitació ni que utilitzèssim l'eixugador de cabells amb botes i peces de roba. Per sopar, ens vam acostar al centre comercial del costat, on també vam aprofitar per comprar un talla-ungles i un cable que ens havíem deixat per carregar una de les càmeres de fotos.