Com que la Montse es quedava a Sitges aquella setmana perquè tenia un curs a Barcelona, vam tenir excusa per buscar on anar a sopar un dels dies i a més vam tenir la sort de trobar a internet una oferta per anar al Via Véneto a gaudir d'un menú degustació amb maridatge de vins.

Ens va sorprendre molt que ens fessin passar a un salonet privat enlloc de servir-nos al menjador principal. La veritat, encara no sabem si es tractava d'una deferència cap a nosaltres o si pretenien amagar-nos del seu públic habitual, però el cas és que ens van asseure, ens van servir una mica de cava i ens van portar uns aperitius.

Els entrants es composaven d'una perla de meló al pernil, salmorejo de mango, cornet cruixent de vieires, patates braves farcides de calamar i ceba de Figueres confitada i croquetes de pollastre i bolets. La veritat, un molt bon començament.

Tot i no estar al menjador principal, l'experiència ja va valer la pena només pel tracte i el servei rebuts (un dels punts que vam destacar com a febles al Racó de Can Fabes) i un bon exemple del que dic és la safateta de mantega (influència francesa de la cuina de nivell de fa uns quants anys), delicadament presentada i discretament substituïda quan va perdre contingut, que teníem sobre la taula.

Després de la sopa freda de síndria amb cranc chatka del Mar del Nord, va arribar un dels plats més emblemàtics d'aquest restaurant, el milfulls de patata i botifarra del perol.

El plat de peix va ser un llom de lluç del Port de Celeiro delicadament cuinat al vapor de bambú amb costra de cuscús sobre un llit de carxofes.

L'últim plat principal en arribar va ser el xai lletó tendríssim, rostit, desossat i farcit a la catalana, amb minimacarrons de foie.

A l'hora de les postres s'havia d'escollir entre la sopa de poma fresca, codony, poma cuita, sobao i xarrup de sucre moscovado i el clàssic soufflé al Grand Marnier, però enlloc de triar, vam demanar-los tots dos i els vam compartir.