Imón - Segòvia

238 Km.

Molt més que un aqüeducte

El cert és que l'hotel és recomenable i l'habitació a la que vam estar, espectacular, però havíem de continuar viatge, així que vam esmorzar, vam carregar les motos i ens vam acomiadar d'Imón.


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Vam agafar la carretera amb ganes i amb bon ritme, a més al cap d'una mica va començar a tenir pujades i baixades i corbes a una banda i l'altra. De cop, en una recta, la Núria anava a avançar la furgoneta que dúiem just davant, però es va fer enrera perquè va veure dues motos de la Guardia Civil aturat al voral. Els guàrdies ens van fer senyals per tal que ens aturèssim, nosaltres pensàvem que ens havien enxampat amb algun radar, però només ens van demanar els papers, els van comprovar i, abans que engeguèssim les motos, ja havien marxat.

sergibuda.cat





sergibuda.cat
sergibuda.cat

 




sergibuda.cat











A Cogolludo vam tornar a trobar-nos els dos guàrdia civils, que tenien aturada una altra moto, ens vam saludar i vam continuar viatge fins el trencall amb la CM-1052, on ens vam fer una foto i la vam enviar al Juan, que no estava al poble (ens hauria fet gràcia saludar-lo, però també és cert que ens hauria fet perdre temps).


sergibuda.cat
 








Vam deixar enrera els enormes camps de cereals per entrar en territori de corbes vorejant l'embassament del Atazar, una zona magnífica, amb unes vistes espectaculars, asfalt en molt bon estat i sense gens de circulació.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







A l'alçada de Guadalix de la Sierra no teníem clar cap on anar, així que vam acabar entrant al poble i seient en una terrasseta per consultar el mapa a l'hora que aprofitàvem per hidratar-nos una mica i descobrir que el poble no era pas d'aquells que queden a l'agenda per a futures visites.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







A Miraflores de la Sierra vam començar a ascendir per una carretereta estreta i un rera l'altre vam anar coronant ports de muntanya com Rascafría, La Morcuera, Los Cotos o Navacerrada. Això sí, en aquesta zona sí que vam trobar una mica més de trànsit que ens va molestar durant alguns trams.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







La baixada del Puerto de Navacerrada acaba pràcticament a les portes del Palacio Real de La Granja de San Ildefonso i, tot i que anàvem molt bé de temps, no vam visitar-lo perquè volíem aprofitar la tarda a Segòvia.










Teníem una reserva feta en un hotel del centre, però no va haver manera d'arribar directament, així que vam dirigir-nos a l'oficina de turisme, on ens van indicar com arribar-hi (havíem d'entrar en una zona restringida al trànsit) i on ens vam apuntar a una visita guiada a primera hora de la tarda.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







En poc més d'una hora i mitja vam anar fins l'hotel, vam fer el check-in, vam descarregar les motos, les vam aparcar davant de la catedral, ens vam rentar i posar còmodes, vam dinar (massa, doncs les racions van ser més grans del que ens esperàvem) i vam ser davant de l'oficina de turisme amb la panxa plena i disposats a visitar el centre històric de Segòvia.


sergibuda.cat







Vam començar la visita i les explicacions pel famosíssim aqüeducte, per continuar recorrent el carrer Juan Bravo, descobrint els magnífics esgrafiats de les façanes, la muralla i les seves portes, la Casa de los Picos, el Torreón de los Lozoya o la Iglesia de San Martín, entre altres, mentre les explicacions ens anaven explicant la història de la ciutat.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Vam entrar al call jueu pel carrer Judería Vieja i un cop allà vam visitar el pati interior del Centro Didáctico de la Judería, en el que havia estat la casa d'Abraham Seneor, un ric jueu que teòricament es va convertir al cristianisme, evitant així la seva expulsió i mantenint i fins i tot engrandint el seu poder.


sergibuda.cat







La porticada Plaza Mayor és el centre neuràlgic del cas antic de Segòvia i acull l'ajuntament en un edifici de granit coronat per un rellotge i dues torres amb sostre de pissarra, el Teatro Juan Bravo, un quiosc per actuacions musicals i la Iglesia de San Miguel, on fóu coronada Isabel La Católica.


sergibuda.cat







En un dels extrems apareix la Catedral de Santa María, l'última catedral gòtica edificada a l'estat espanyol, coneguda com La Dama de las Catedrales i una obra mestra del gòtic basc-castellà que conserva el claustre de la segona de les catedrals de Segòvia.


sergibuda.cat







La visita va continuar pel barri dels cavallers, que està ple d'esglésies romàniques, com la de San Andrés, amb la seva torre mudèjar (tot el cas antic està farcit d'elements arquitectònics, mudèjars, romànics i mossàrabs), i casones i palaus de famílies nobles que tenien el priviliegi de poder-se abastir d'aigua directament del conducte que travessava tot el centre.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







A l'extrem nord-occidental de la ciutat murallada hi ha l'alcàssar, impressionant pel seu profund fossar defensiu i la seva torre almenada de vuitanta metres d'alçada, a més de les dotze torres més. En el seu interior, patis i salons per visitar, a més d'unes vistes espectaculars, que prometien ser-ho encara més des de dalt de la torre, a la que no vam pujar perquè s'havia de pagar apart, s'havia de fer cua i suposava haver de pujar un munt de graons.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Allà es va donar per acabada la visita guiada i vam decidir tornar cap a l'hotel vorejant la muralla i passejant erràticament pels carrerons del casc antic més amagats.


sergibuda.cat
sergibuda.cat





sergibuda.cat







A l'hotel teníem reserva per accedir al completíssim spa (piscina amb diferents dolls d'aigua, sauna, bany turc, dutxa escocesa...) i vam gaudir d'ell fins i tot superant una mica el temps establert.


sergibuda.cat







Tot i no tenir gana (el dinar havia estat excessiu i massa de pressa), havíem de sopar alguna cosa, així que vam sortir a voltar una mica i xafardejar els molts llocs que hi havia per menjar i finalment vam seure al bar de l'hotel (La Taberna del Fogón Sefardí), guanyador en bastantes edicions del concurs de tapes de Segòvia, al que s'accedia pel carrer Judería Vieja.


sergibuda.cat

 

 





Com que les tapes no eren tapes, sinó racions (o plats), no vam aconseguir el nostre objectiu de sentir-nos menys pesats i per tant vam decidir passejar una mica i buscar algun lloc on fer una copeta, però les zones que ens indicava la guia de viatge no estaven tan animades com deia, així que després del passeig vam anar a dormir.


sergibuda.cat