Càceres - Càceres

101 Km.

La Torta del Casar

Com que la tarda anterior no havíem pogut aprofitar-la tot el que hauríem volgut, ens vam llevar amb ganes d'aprofitar el dia i per poder-ho fer primer havíem d'esmorzar, així que vam fer-ho en un altre bar en un pati interior prop de l'Arco de la Estrella en el que ens vam demanar una "tosta catalana": pa torrat amb tomàquet triturat, un bon raig d'oli i pernil.


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


A continuació en vam acostar a una de les tres oficines de turisme que hi ha a Càceres, situada al Palau de Carvajal, que disposa d' jardí força arreglat. Allà vam saber que la informació que et dóna l'oficina municipal no és la mateixa que la que et dóna l'oficina de la diputació o la de la junta i vam gaudir d'una petita exposició àudiovisual sobre Càceres i el seu entorn.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 


En ser dilluns, la majoria dels museus i dels edificis visitables estaven tancats, però sí que estaven oberts (teòricament) els banys jueus, cap on ens vam dirigir per començar la nostra visita a la ciutat. El problema va ser la nostra incapacitat per trobar-los (i mira que vam voltar!), tot i que vam acabar deduint que s'accedia a ells a través de l'ermita de San Antonio (construïa sobre les restes de la sinagoga), que estava tancada, o a través d'un petit carreró que també estava tancat. Sigui com sigui, no vam poder visitar-los i ens vam dirigir cap a la Plaza Mayor, descobrint que els patis interiors són una constant en les edificacions del casc antic.

sergibuda.cat


 

sergibuda.cat

sergibuda.cat
 








Amb el mapa turístic a la mà, vam recòrrer tot el centre històric, reconeixent la concatedral, el Palacio de los Golfines de Arriba, el Palacio de los Golfines de Abajo, el palau episcopal, el Palacio Toledo-Moctezuma, l'església de San Mateo, la casa dels Moraga, el palau d'Hernando de Ovando...

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat

sergibuda.cat







A continuació, vam entrar a l'església de San Francisco Javier, aixecada pels jesuïtes al segle XVIII aplicant l'estil barroc contemporani. Hi destaca el retaule de l'altar major, en el que unes columnes corínties emmarquen un quadre on es representa el miracle del cranc.


sergibuda.cat







Hi havia la possibilitat d'accedir a la part superior de les dues torres quadrades que actuen de campanar i, lógicament, vam pujar a una de les dues, podent gaudir de les vistes.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat







Al carrer Pintores vam entrar a la botiga gourmet Degusta SanJuan, on vam comprar una Torta del Casar per endur-nos cap a casa i una altra més petita per menjar amb els giputxis del VOCS, que arribaven aquella mateixa tarda a Trujillo. A més, vam aprofitar per menjar una mica de pernil i formatge, acompanyats d'un gewürztraminer de la terra.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Com el dia anterior, les hores de més calor les vam passar a l'habitació de l'hotel, aprofitant per descansar una mica i quan vam calcular, per la informació que ens arribava via whatsapp, que anaven a arribar a Trujillo, ens hi vam acostar i vam seure en una terrassa a la Plaza Mayor per esperar-los.


sergibuda.cat







No dúiem gaire estona esperant quan vam sentir els tubs d'escapament de les tres motos i vam veure'ls aparèixer a la plaça, carregats com si s'haguessin endut tot el que tenien a casa.


sergibuda.cat







Van deixar les motos al mateix racó on l'havíem deixat nosaltres, que era el mateix racó en el que vam deixar-les al 2011, van treure's roba ràpidament i van venir cap a la terrasseta on estàvem asseguts.


sergibuda.cat







Després de les abraçades i els petons, ens van explicar la calor que havien arribat a passar i tot el que s'havien mullat el dia anterior i nosaltres els vam posar al dia de la nostra situació mentre s'hidrataven mitjançant gerres de cervesa.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Com a sorpresa i per ajudar a empassar cerveses, vam posar sobre la taula la torta del casar que havíem comprat per compartir amb ells, tot i que el Luís Mari no pot suportar ni l'olor del formatge. El cas és que ens el vam fotre sencer mentre xerràvem.


sergibuda.cat

 

 





Quan es van espabilar una miqueta, van decidir buscar un lloc per dormir, però per l'hora que ja era, no podien anar a buscar cap càmping. De tota manera, van acabar agafant unes habitacions en un edifici que donava a la Plaza Mayor, amb dret a aparcament per les motos no gaire lluny i per quatre duros. La Núria es va acomiadar d'ells, jo vaig quedar per l'endemà i vam marxar de tornada cap a Càceres.