Ja feia temps que la Núria volia mirar-se una Triumph, a més teníem la Vulcan 900 amb 125.000 Km, el chopper amb 190.000 Km i la Vulcan 2000 amb 205.000 Km (és a dir que en qualsevol moment ens podíem quedar sense vehicles) i la 900 ens acabava de deixar tirats enmig de les vacances, així que vam aprofitar la tarda del divendres per passar per Quality Bike a mirar-nos-les i demanar preus.

Estava bastant clar el model: Bonneville, però no esta gens clara la versió, doncs tot i que la versió T-100 té rodes de radis, apecte més clàssic i alguns detalls de més qualitat, hi havia una versió especial de la Bonneville bàsica amb xassís vermell, pintura negre mate i seient ribetejat en vermell que feia ballar el cap de la Núria. Per això es va haver de pujar en totes.

Va tenir la sort de que tinguessin una Bonneville de prova i que a més estés lliure, doncs sí que hi havia un home que havia quedat per fer una prova, però la va fer mentre el venedor (curiosament, el mateix noi que li va vendre la VN 900 a Màquina Mollet cinc anys abans) li feia números sobre els models a escollir.

El problema que vam tenir va ser sortir de Barcelona per anar a provar-la, doncs a més ens vam trobar la ronda col·lapsada, així que finalment i decidint sobre la marxa, vam acabar a la carretera de Begues, podent fer només un trosset d'ella.

Es va trobar molt còmode i li va agradar molt la resposta del motor i dels frens (sense comparació amb la Vulcan), així que de tornada a Quality Bike únicament tenia el petit dubte d'escollir moto, a manca d'acabar de fer números a casa amb tranquilitat.

El dilluns següent ja va reservar una Triumph Bonneville T-100 Black i va donar una paga i senyal. En tornar de vacances, va fer la resta de tràmits i el divendres 2 d'agost l'anava a buscar amb la companyia del Miguel Ángel, del David i meva.

En acabar la paperassa, vam anar cap al taller, on anaven a fer-li l'entrega de la moto, una petita estona que se li va fer eterna pels nervis d'estrenar la moto.

Un cop la moto ja estava davant nostre, el primer de tot regular manetes i retrovisors, per tot seguit rebre una breu explicació dels comandaments bàsics i decidir cap on tiraríem.

Finalment, va guardar la bossa i els papers de la Triumph a l'alforja de la meva moto, es va posar el casc, va prèmer la maneta de l'embrague i va pitjar el demarré, disposada a estrenar la seva nova montura.

Com ens havia passat dues setmanes abans a l'hora de donar una volta amb la unitat de prova, vam sortir sense tenir gaire clar cap on tirar, però amb l'objectiu de posar gasolina abans de quedar-nos tirats.

Vam repostar a la gasolinera de Girona/Provença, després per Rosselló fins Padilla i túnel de la Rovira en direcció nord per sortir de Barcelona en direcció a la muntanya.

El David ens va conduir cap a la carretera d'Horta a Cerdanyola, amb la sana intenció d'aturar-nos a prendre alguna cosa fresqueta en algun dels bars que hi ha i que ell coneix perfectament per fer aquest itinerari en sentit contrari diàriament per tornar de la feina.

La veritat és que és una autèntica putada comprar-se una moto i a l'hora d'estrenar-la haver-se de preocupar de fer-li un bon rodatge, enlloc de gaudir de tota la seva potència i més en un cas com aquest, en el que la Núria passava d'una moto molt més tranquila a portar una moto molt més lleugera, dinàmica i potent. Però el cas és que anava conduint amb un somriure d'orella a orella!

Vam arribar a Sant Cugat sense haver trobat obert cap dels bars en els que havíem pensat aturar-nos i vam decidir tornar cap a Barcelona per la motorísticament mítica carretera de l'Arrabassada.

De tornada a la capital catalana, vam fer un altre intent de prendre alguna cosa en un bar i tampoc no ho vam aconseguir, però allà vam esperar el Jaume, que no havia pogut venir amb nosaltres a recollir la moto. Amb ell vam anar a la Plaça Eivissa, on vam sopar en companyia del Ferran, l'Eva i el Nil, que també van voler conèixer la nova moto.