Abans d'abandonar el magnífic hotel Hilton vam aprofitar l'esmorzar per posar-nos les botes i, un cop amb l'estòmac ple, vam marxar cap a Conca, on vam arribar sense problema. Una altra cosa va ser orientar-nos i trobar l'hotel que teníem reservat, però també vam ser capaços de fer-ho i descansar una miqueta abans d'agafar l'autobús per anar fins la part més alta de la ciutat.

Vam entrar a l'antiga ciutat intramurs per la porta més alta, formada per dues torres de planta quadrada i un arc de mig punt, conegut com arc de Bezudo i com que és permès de pujar-hi, vam fer els graons necessaris per gaudir de la vista.

Ens vam dedicar a passejar tranquilament, perdent-nos pels carrerons, descobrint racons i edificis amagats i això que les continues pujades i baixades cansen força.

Al carrer San Pedro, ens va sorprendre l'església de San Pantaleón, bé no l'església sinó les seves ruïnes, doncs només queda la porta principal, algunes parts de la seva façana i símbols de l'ordre dels templers. I no ens va sorprendre que una església del segle XIII estés en aquell estat, el que ens va sorprendre és que estés habilitada per encabir les terrasses dels bars que hi havia a banda i banda.

Continuant per San Pedro vam arribar a la Plaza Mayor, una plaça trapezoïdal de forma irregular i el nucli de la part antiga, on hi destaquen una font, la curiosíssima catedral, l'edifici barroc de l'ajuntament amb els seus tres arcs que donen l'entrada a la plaça per abaix i el color de la resta dels edificis, a peus dels que s'amunteguen les terrasses dels bars.

Es podia visitar la catedral de Santa María y San Julián i a més es podia fer amb l'ajuda d'una audioguia, així que vam entrar disposats a empapar-nos d'aquest edifici d'estil gòtic normand. El problema va ser que les explicacions tocaven bàsicament temes religiosos o pictòrics, deixant molt de banda els hitòrics i els arquitectònics. Per tant, es va explicar molt de passada que es va haver de refer la façana principal al segle XX i que va quedar inacabada (falten dues agulles, una a cada banda) i que els vitralls s'han fet amb motius abstractes moderns.

En sortir de la catedral, vam anar a l'oficina de turisme per informar-nos del que es podia veure i a continuació vam seure en una de les terrasses de la plaça per estudiar-ho i va resultar que allà mateix vam poder agafar el tiquet per una visita teatralitzada que es feia a les deu de la nit, tot i que ens van advertir que com que aquell dia hi havia una representació teatral gratuïta, no podrien utilitzar els instruments musicals. Amb el pla per la nit complet, vam decidir tornar a passejar, aquest cop per veure els famosos gratacels tan per davant com per darrera, per on són molt més espectaculars.

De tota manera, tal i com ens van recomanar a l'oficina de turisme, el millor és perdre's pels carrerons, pujar i baixar rampes i graons i de tant en tant descansar una mica.

Vam seure en la terrassa més concorreguda de la Plaza Mayor per sopar, però no ens feien massa cas, així que ens vam aixecar i vam anar a l'església de San Pantaleón, on vam sopar la mar de bé. A continuació vam anar a la sortida teatralitzada, però després d'estar esperant ens van dir que no es feia i ens van tornar els diners, així que vam marxar cap a l'hotel a descansar.