La Núria, la Laia, el David i jo vam anar al Barba-Rossa a dinar i mentre hi érem va començar a ploure amb moltes i moltes ganes, de tal forma que vam decidir esperar-nos, encara que això ens fes anar més tard del previst. Finalment, vam decidir tirar quan ja no plovia tant i en passar per sota de la via del tren per agafar la carretera de Begues, el David va caure amb la moto en ficar la roda davantera en un forat que no es veia perquè estava dins d'un bassal. Com que la Laia es va fer una mica de mal, van decidir tornar cap a Barcelona, mentre la Núria i jo anàvem cap al tram 372.

En arribar a Les Casetes d'En Muntaner, vam veure el Carles i l'Eva i encara no havíem acabat d'aparcar les motos que van aparèixer l'Eva, el Ferran i el Nil. I, tot i que encara no eren les quatre de la tarda, ja hi havia moltíssima gent.

Vam preguntar on havíem de col·locar-nos i ens van dir que anèssim omplint forats, així que vam començar a caminar cap amunt fins la primera corba, on hi havia lloc per posar-s'hi perquè no es tenia gaire visió de la resta de la via.

Va sortir el sol i s'estava de conya i vam aprofitar per fer assajos de la via i onades 2.0 que s'anaven extenent alegres i jovials via enllà.

I va arribar l'hora d'enllaçar-nos les mans, unint els més de 400 quilòmetres d'El Pertús a Alcanar, per demostrar la voluntat del poble català de formar un estat independent. Estàvem fent història!!! Van passar per davant nostre els fotògrafs oficials i vam cantar Els Segadors.

En acabat, vam anar cap a les motos i vam tornar per on havíem vingut, no sense haver de fer una mica de cua perquè hi havia vehicles que anaven en sentit contrari que no ens deixaven passar.