Aniversario VOCS Navarra

 

 

 

La Núria va sortir des de Sitges després de dinar i jo ho vaig fer més tard i directament des de la feina, però vam acabar trobant-nos en una gasolinera a l'alçada de Barbastro, on la vam fer petar una mica amb un parell de moteros de Sòria que anaven a passar el cap de setmana pels Pirineus catalans. Ens vam acabar desitjant bon viatge i nosaltres vam agafar direcció Osca mentre ells agafaven direcció Benavarri.

sergibuda.cat



 




sergibuda.cat








Vam fer una aturada a Ayerbe per descansar una miqueta i que la Núria fumés i tot seguit vam iniciar el tram que més ens agrada de tota la ruta que acostumem a fer per anar al nord.


sergibuda.cat


sergibuda.cat




sergibuda.cat


sergibuda.cat









El cert és que vam portar un bon ritme, però va ser inevitable que s'acabés fent fosc abans de la nostra arribada a Irurita i encara vam tenir sort perquè no se'ns va posar a ploure, sinó que només ens van caure quatre gotetes de no res.


sergibuda.cat


 

 

 

 



 

Vam acabar arribant quan ja estava tothom a punt d'entrar al menjador per sopar, és a dir que un cop vam descarregar les motos, fer el check-in i canviar-nos mínimament, vam aparèixer al menjador quan estaven acabant el primer plat.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Tot seguit, va venir l'actuació del duet musical, que va ser el mateix del desè aniversari a Villava i que, malauradament, no va comptar massa amb la complicitat del públic, que majoritàriament va sortir fora de la sala per poder fumar i xerrar tranquilament, tot i que va acabar l'actuació amb el públic entregat.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat









Per celebrar que es complien deu anys des que ens vàrem conèixer, el Pedro i la Txaro em van obsequiar una txapela, de tal forma que jo vaig quedar fatal per no haver preparat res per ells...

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








En fi, que va ser una nit amb menys balls dels habituals, però amb molts riures, on va haver tota classe de brindis i celebracions i que a una hora prudent ens va portar cap a l'habitació per descansar d'un dia tan llarg.


sergibuda.cat









Pel matí, va ser llevar-nos, arreglar-nos, baixar a esmorzar i preparar-nos per sortir de ruta amb la resta de les motos que hi havia a l'aparcament de l'hotel.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat








Vam travessar el bonic poble d'Elizondo per seguir direcció nord per l'N-121-B, cap a Dantxarinea, però el nostre destí era Urdazubi, a poca distància de la frontera francesa.


sergibuda.cat



sergibuda.cat

sergibuda.cat
 

 

 

 



 

Ens vam organitzar per grups i vam entrar a visitar les coves d'Urdax o Ikaburu, que jo ja havia visitat al 2003 en companyia del Ferran, l'Àfrica i el Xavi i que mereixien una segona visita per gaudir de les estalactites i estalagmites formades pel pas del riu Urtxume.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







A l'aparcament de l'entrada, l'aparell logístic de la territorial navarra va preparar un pica-pica, no fos cas que passèssim gana! Així, la vam anar fent petar i l'espera dels altres grups no es va fer pesada. Al cap de poquet, però, ja estàvem un altre cop sobre les motos.


sergibuda.cat



 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








El trajecte va ser curtíssim (menys de cinc quilòmetres separen unes coves de les altres), de fet vam estar més temps per aconseguir aparcar totes les motos que no pas per arribar-nos-hi.

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Aquestes altres coves són conegudes per les bruixes que s'hi reunien i que el 1610 foren jutjades a Logronyo en un Acte de Fe i pels contrabandistes que les usaren d'amagatall segles més tard.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








Vam tornar a agafar les motos per anar a dinar a Doneztebe, al mateix lloc on vam dinar a la trobada de la sidreria al febrer, aquell en el que et posen deu plats.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








Tot just acabar de dinar, vam decidir marxar cap a l'hotel per descansar una miqueta i així poder aguantar mès la festa nocturna i el Metro, en sentir-ho, es va apuntar amb nosaltres.


sergibuda.cat








Ens vam perdre la sobretaula i la recepció a l'ajuntament d'Elizondo, on sabem que un dantzari va oferir un aurresku, però sí que vam ser a temps d'arribar-nos al trinquete Antxitonea, on vam veure el final del partit d'exhibició, l'accidentada entrega de trofejos i els infructuosos esforços del Jordi per fer rebotar correctament la pilota a la pared.


sergibuda.cat



sergibuda.cat









Vam acompanyar el Pedro i la Txaro a posar gasolina i ens van ensenyar el caserío en el que dormien (s'havien quedat sense habitacions i uns quants navarresos es van instal·lar a uns centenars de metres de l'hotel). A continuació, sopar i festa!

sergibuda.cat

sergibuda.cat







En tancar-nos el saló que ocupàvem a l'hotel, vam desplaçar-nos a un bar molt proper en el que vam acompanyar la beguda amb truita de patata i cansalada, que a aquella hora i en aquell estat van entrar molt i molt bé! I tot i que encara hi va haver gent que va continuar la festa al caserío, el seny que de tant en tant demostrem que tenim ens va recomenar anar a dormir.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








El diumenge ens vam llevar per poder esmorzar i recollir tranquilament i un cop preparats, vam ajuntar-nos per fer la tornada amb l'Angie, el Kimpala, el Metro, el Jordi i la Rosa, apart del Carles i l'Eva, amb els qui ja havíem quedat.

sergibuda.cat

sergibuda.cat







El recorregut va ser el mateix que ens havia dut de pujada, però a la inversa, és a dir per la nacional fins Pamplona i després per Yesa cap a Puente la Reina.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








Un cop a Ayerbe, vam aturar-nos per descansar una mica i prendre alguna cosa i els cinc amb qui no hi comptàvem d'entrada van decidir menjar alguna cosa i separar-se de nosaltres, doncs el seu destí era Osca i no tenia sentit fer-nos perdre temps, estant com estaven tan a prop d'on anaven a quedar-se a dormir.

sergibuda.cat





sergibuda.cat







Així doncs, la resta del viatge la vam fer només tres motos, fins que a Igualada la Núria i jo ens vam separar de la VN 1600 que va portar el Carles i l'Eva fins a casa seva.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

sergibuda.cat