Vam quedar en trobar-nos a la porta a les vuit del vespre i nosaltres vam arribar un quart d'hora tard, just quan també hi arribaven el David i la Laia. Vam descobrir que el local és el mateix on havia estat Motos Floreal i que fins i tot conservava els emblemes de marques de moto a la pared.

Un cop dins vam descobrir que era un gimnàs en el que havien fet una mica de lloc per posar uns taulons sobre uns cavallets i on hi havia quatre banderetes i cartells moteros, a més d'unes quantes fotos. Vam demanar-nos una Moritz (calenta) i al cap de molt poquet va arribar el Dídac, que havia estat esperant amb el seu amic al bar del davant.

També vam poder veure l'Sportster del Ramon Ginesta, el propietari del gimnàs i del bar, que estava exposada al fons de la sala, just on començava la zona més gimnàs, amb un quadrilàter, un sac de boxa i un bidó per fer polsos.

Tot i que hi havia programat un pica-pica a les vuit del vespre, vam marxar a sopar un entrepà a un bar proper sense que hagués començat i mentre al fons de tot hi havia combats en el quadrilàter. En tornar, quedaven restes del pica-pica (encara vam agafar alguna cosa) i seguien els combats. Per cert, ens van fer pagar 3 € com a consumició mínima amb dret al pica-pica (no estava anunciat com gratuït?), a una cervesa i als espectacles, que van començar amb una ballarina d'estil oriental.

A continuació va venir el plat fort de la nit, l'actuació de la Sara ballant a la barra, el que es coneix com pole dance, que va demostrar que ho fa de meravella.

Vam prendre'ns una altra Moritz (també calenta) mentre esperàvem que tornés a sortir la noia que feia dansa oriental i, més tard, la Sara un altre cop.

La Sara es va canviar i va sortir a veure'ns, però els fans pràcticament no la van deixar xerrar amb nosaltres (és el que té la fama). L'anunciat (al cartell) sopar no sé si va ser a continuació (no ho crec), sí que suposo que va haver el monòleg perquè el monologuista estava per allà des de feia hores, però nosaltres vam acabar marxant perquè l'ambient no era pas el que ens esperàvem i allargar per allargar no tenia pas sentit. En fi, ens va decebre una mica, però sempre s'ha de recolzar aquestes iniciatives en els seus inicis.