Com que la nit anterior vam acabar arribant prou tard, la Núria va preferir no llevar-se d'hora i quedar-se descansant, mentre que jo vaig marxar tot sol fins a Can Bonastre. Quan vaig arribar, ja hi havia moltes motos.

Vaig saludar l'adolf i la Carme, que tenien muntada la parada davant de tot, i vaig entrar al recinte, on vaig continuar saludant-me amb gent. S'havia de fer cua per agafar tiquets (hi havia unes vint persones com a mínim) i després una altra de més de cinquanta persones per agafar el menjar, així que vaig decidir donar una volta i esmorzar més tard.

En una taula, ja acabant d'esmorzar, vaig trobar els Despertaferro i una mica més enllà hi havia el Jose amb la seva neboda, el Leo i el Manel el fotògraf.

Vaig saludar-me amb en Kimpala, que em va explicar que estava dins el grup Exilio Motero, i vaig tornar enfora per saludar amb calma l'Adolf i la Carme. Amb ells vaig trobar el Ferran i l'Eva que acabaven d'arribar i amb els qui vaig tornar endins per prendre una cervesa a la barra de dintre del bar, on no et calia agafar tiquet. allà estàvem xerrant quan van arribar la Maribel, el Jaume i la Georgina.

Vaig saludar el Xavi dels Pakí-Payá, company de feina del Carles, que em va dir que estaven rellançant el grup. Mentre, la Maribel havia agafat tiquet per un entrepà, estava fent la cua del menjar i em va insistir per tal que agafés tiquet (ara no hi havia massa cua) per menjar alguna cosa i que ella ja faria la cua per recollir-ho.

Al final, la Maribel i jo vam fer la cua junts i jo vaig agafar un parell d'entrepans perquè havia parlat amb la Núria i havíem quedat que s'anava a passar, tot i que jo vaig acabar de menjar (a ritme de batucada) i ella encara no hi era. Llavors, la Georgina va voler pujar als gronxadors i anar a donar menjar als animals de granja que hi havia i jo la vaig acompanyar.

Vam tornar a entrar al bar perquè s'estava girant aire i feia fresqueta. Encara hi havia ball country, però va acabar ràpidament mentre les pin-ups de La Costuritas Rebelde es feien admirar.

Quan va arribar la Núria, va haver de demanar que li escalfessin l'entrepà, però se'l va poder fotre i la veritat és que estaven molt bons, sobretot sorprenia la qualitat del pa.

La resta del matí el vam passar principalment dintre del bar per evitar el fred i la Núria i el Jaume van aprofitar per posar-se d'acord ells dos i la Pepi (via whatsapp) en com anar a la sidreria la setmana següent.

Quan ens vam voler adonar, ja havia marxat pràcticament tothom. De fet, no ens vam poder acomiadar dels Despertaferro, excepte del Ferran i l'Eva, ni del Leo i el Manel, el Xavi dels Pakí-Payá ni de l'Adolf i la Carme... A més, tampoc no vam decidir anar a dinar enlloc els que quedàvem perquè estàvem plens per haver-nos fotut uns entrepans tan grans i tan tard.