Hi havia l'oportunitat de provar motos i ens vam apuntar el Miguel Ángel, el David, la Núria i jo, però la Núria no va ser acceptada (aquest cop no va ser un tema de target, sinó que ho va anar deixant i la seva inscripció es va fer molt tard). A mi em van assignar hora a dos quarts d'onze del matí, mentre que a ells dos els va tocar a un quart de tres del migdia, el que impossibilitava la participació del David que tenia un dinar, així que vam proposar a l'organització que ell i jo ens canvièssim els torns i no va haver cap problema.

Tot i que feia sol, el vent ens molestava força i feia que fins i tot tinguèssim una miqueta de fred, però com a mínim havíem d'esperar fins que el David sortís amb la moto.

Quan van arribar les motos i els provadors anteriors van deixar-les aparcades, els del torn del David van començar a pujar sense rebre cap mena d'explicació, així que el David va fer el mateix i va sortir a fer la volta amb la resta.

Nosaltres vam aprofitar per treure les motos del Port d'Aiguadolç (el pàrking costa cinc cèntims d'euro per minut) i per buscar un lloc per esmorzar, on encara vam ser-hi quan va tornar la ruta. I un cop reagrupats, vam anar a prendre alguna cosa al centre de Sitges per fer una mica de temps.

El David va marxar i la Núria va preferir anar a fer encàrrecs abans que acompanyar-nos, així que el Miguel Ángel i jo ens vam trobar sols a l'hora de fer la nostra prova.

El recorregut triat per l'organització va ser agafar l'autopista fins a Vilanova, on s'agafava la carretera vella cap a Vilafranca fins arribar a Canyelles, a la sortida del que s'agafava la carretera de Sant Pere. La veritat és que pel temps que teníem no va ser pas una mala opció, tot i que jo hauria fet el recorregut més ràpid (conèixer molt bé la carretera ajuda a poder circular més ràpid). Per desgràcia, per davant del Miguel i per darrera meu es va col·locar un ximple que va fer un cavallet i que anava deixant distància per després fotre una accelerada i una frenada fortes. També s'ha de dir que l'aprenent de Jorge Lorenzo a la que hi havia dues corbes o una rotonda no podia seguir el ritme... Per cert, sobre la moto dir que la vaig trobar petitona i amb un motor potent, amb nervi, però molt poc custom (necessitaves canviar de marxes constantment, amb un comportamanet més semblant a la Bonneville que a la Vulcan 900). Com que vaig anar molt enganxat a la moto del davant, no vaig poder provar amb profunditat els frens (tampoc no sé si m'hi hauria atrevit), però la sensació va ser bona i això que no vaig arribar a activar l'ABS.

En arribar al Port d'Aiguadolç, vam deixar les motos, vam omplir una enquesta de satisfacció, ens van obsequiar amb una bossa en la que hi havia una gorra i un bolígraf i amb una copa de cava que vam prendre tot just abans d'anar a dinar amb la Núria.