Ens va costar posar data i adquirir el compromís d'assistència, tot i que va haver qui a hores d'ara encara no ha concretat res, com sempre passa, però finalment vam anar a fer la prova de les motos elèctriques i del circuit de terra.

Vam haver d'esperar una miqueta, però no van trigar a donar-nos els petos, els guants i els cascs. A més, el Jaume i el Dídac també van posar-se uns bonics pantalons de colorets.

Teníem a la nostra disposició cinc motos grans i tres de les que anomenen bicicletes i tot i que la intenció inicial era anar turnant-nos, com que al final vam ser només sis vam decidir agafar les cinc grans i una bicicleta que ens aniríem canviant.

Abans de començar, ens van haver d'explicar el funcionament de les motos, que per complicar-ho tot una mica, eren de dos models diferents: unes amb el fre del darrera al peu i les altres amb el fre del darrera a la mà esquerra. Això sí, cap d'elles no duia marxes.

Van anar sortint un a un tots els competidors, intentant no fer-ho pitjor que la resta i resant per no caure, mentre començaven a acostumar-se al vehicle i al terreny.

Jo vaig gaudir d'un briefing particular al voltant de la bicicleta i els seus complicadíssims comandaments que no va ser de gaire qualitat (no pot ser que jo sigui tan curt com per no entendre'l perfectament), doncs feina vaig tenir per trobar els estreps un cop vaig pujar-hi.

La resta ja havien començat a fotre's avançaments quan jo encara no havia ni començat, el que em va donar una certa tranquil·litat per poder fer-me amb la màquina i preparar-me per competir.

El Jaume va tenir el privilegi i l'honor de ser el primer a caure, tot i que no va ser pas l'últim, i en el grup capdavanter van començar a destacar el Dídac, el Miguel Ángel i el David, que van anar deixant enrera poc a poc al Jaume i a la Núria.

El primer cop que em va "doblar" el Dídac, em vaig apartar, tal i com s'ha de fer, mentre pensava que si mirava com ho feia ell el podria seguir i agafar el mateix ritme, però no havia acabat de pensar-ho que d'ell només em quedava una mica de pols al davant, així que ho vaig posposar per la següent "doblada", mentre el Miguel Ángel i el David també em passaven pel costat a tota velocitat.

La Núria va agafar el costum de no prendre segons quines corbes i de fer veure que faria un recte i saltaria el peralte, per finalment frenar totalment i fins i tot estirar la moto a terra.

El David em va canviar la bici per la seva moto, el vaig deixar arrencar primer per gaudir després a l'hora d'avançar-lo, però el cas es que se'm va escapar i ja no el vaig poder atrapar.

Es van anar succeïnt les caigudes de la majoria dels corredors (vaig ser l'únic que no va anar per terra o que no va tirar la moto per terra) i els canvis de bicicleta i moto fins que el Jaume va decidir quedar-se la bicicleta per no sentir-se tan alt.

A continuació, va arribar el torn de la Georgina, que va arrencar amb l'ajuda del monitor, que l'ajudava amb els seus consells i subjectant-la pel darrera.

Llavors vam pensar que el monitor s'estava cansant o que la nena estava anant un pèl massa ràpida, però el que va passar és que va agafar-li el tranquillo, es va confiar prou i el monitor va deixar-la pilotar tota sola, tot i que sota la seva estricta supervisió. Fins i tot va fer-la tornar enrera per repetir trams que no havia fet prou bé!

Quan la motera novell va haver acabat, vam procedir a l'entrega de trofejos (sí, entrega de trofejos, malgrat que el pressupost no va donar per gaire). El guanyador absolut va ser el Dídac, seguit del Miguel Ángel i del David, mentre que el Jaume, la Nüria i jo vam ser declarats últims.

Per rematar la jornada, vam anar cap al centre de Sitges i vam buscar un bon lloc on dinar i seguir rient, mentre continuàvem explicant les nostres sensacions i ens seguíem enorgullint de la valenta Georgina.