Un cop més, el lloc de reunió va ser casa nostra a Sitges (què ben muntat que ho tenim), aquesta vegada van ser el David i el Jaume els que s'hi van acostar, tot i que per la distància a recòrrer era una mica igual fer el trajecte junts.

Vam trigar no res a arribar al recinte esportiu de Cunit on se celebrava la concentració motera (a tocar del camp de futbol en el que s'havia celebrat temps ençà), vam saludar alguns coneguts i vam procedir a instal·lar les tendes per passar el cap de setmana.

Ens vam inscriure (de franc, tot i que hi havia una guardiola per posar-hi la voluntat. Nosaltres vam complir comprant merxandatge del club), vam fer una cervesaeta i ens van cridar a pujar a les motos.

La ruta barítima, encapçalada per la Guàrdia Urbana de Cunit, ens va dur a diferents bars col·laboradors on teníem una consumició de franc, acabant a l'actual seu dels Pakí-Payá, el Bar Nou Sol.

El sopar no estava inclós, però a la barra de la concentració hi havia entrepans freds i calents i plats combinats (amb ous que no existien i que després apareixien com per art de màgia) a bon preu, així que vam decidir menjar allà mateix.

A la pista adjacent hi havia un escenari i en ell van actuar els Sam's Blues Band, que ens van agradar força. El problema va ser que no érem gaire gent i que a la majoria es va quedar asseguda sota la carpa enlloc d'acostar-se a l'escenari.

Va venir gent d'El Lokal i també van aparèixer el Maudi i l'Àngels i la vam fer petar de valent. També es van afegir a la festa el Pedro i El Maño, dos membres històrics de la Penya Motera Pakí-Payá allunyats de l'organització d'aquest any per diferents raons.

Les dutxes que teníem a la nostra disposició quedaven a l'edifici entre la zona de la concentració i el camp de futbol, doncs eren els vestidors del camp. A la decoració de l'entrada hi destacava una samarreta de l'Espanyol d'uns anys abans signada per la plantilla i com que el Jaume és un fanàtic del futbol, no va poder estar-se de mirar-se-la una estoneta.

L'esmorzar tampoc no estava inclós en la inscripció de franc, però per un tiquet (un euro i mig) podies prendre't un cafè amb llet o similar i escollir entre un magnífic croissant i una espectacular magdalena.

No ens vam ni adonar que ja ens estaven donant pressa per tal que ens preparéssim per fer la ruta per la comarca que hi havia programada i a la que ens hi vam acabar afegint.

La ruta ens va portar a Castellet, a tocar del Pantà de Foix, però vam haver d'anar per la banda de darrera per aparcar en un descampat, just on mesos després se celebraria la I Concentración Invernal Penya Motera Pakí-Payá.

A Castellet s'estava celebrant una fira medieval i estava plena d'stands i de gent. Nosaltres vam aprofitar per seure a l'ombra i prendre una cervesa artesana mentre gaudíem de l'ambient i patíem la calor.

En tornar al segle XXI vam pujar a les motos i vam tornar a fer ruta per carreteres de segon ordre i locals fins a Cubelles, on vam visitar el bar motard Hollister 47, on ens van obsequiar amb una cervesa ben fresca i una mica de pica-pica.

Com que suposàvem que acabaríem sopant a la concentra, vam decidir acostar-nos a un altre garito motard acabat d'obrir, el Harleys &  Blues Hot Dogs Bar, per dinar i de pas conèixer-lo. I, tot i que no ens havien parlat massa bé del local (més aviat de la seva orientació biker), no ens va decebre pas.

De tornada a la concentra, vam decidir fer una mica de migdiada i així recuperar forces per la resta del dia, doncs les anàvem a necessitar perquè en despertar-nos hi havia la incansable Georgina, que havia arribat amb la Maribel. També s'hi va presentar el Dídac contra tot pronòstic!

Vam tornar a sortir de ruta per locals de Cunit i aquest cop ens van acompanyar els nouvinguts. El que no tinc clar és qui estava més cofoi, si el Jaume portant a la Georgina, si la Maribel veient-los, si el Jaume portant la Maribel, si la Maribel de paquet del Jaume, si la Georgina de paquet de la Núria o darrera meu veient els seus pares en la Fat Boy... El cas és que va estar molt bé.

Més tard i en presència del Ferran, el Nil i l'Eva, que es van acostar des de la caseta d'estiueig, vam sopar plegats a la carpa de la concentració.

Van començar els concerts i la veritat és que ja no estàvem per gaire festa, però a més va haver la mala sort que un nen (fill d'un dels músics) va caure i es va fer mal, es va suspendre el concert i es va haver d'esperar l'ambulància, el que ens va acabar de tallar el rotllo, així que no vam trigar gaire a anar a dormir a les tendes, mentre que el Dídac acompanyava el Ferran, el Nil i l'Eva per fer-ho en un llit.

Pel matí vam tornar a utilitzar els vestidors del camp de futbol per dutxar-nos i vam tornar a esmorzar a la carpa de la concentra utilitzant un tiquet de consumició.

Mentre la Georgina estava eufòrica, la Maribel estava derrotada, però va arribar l'hora de plegar tendes, sacs i matalassos i recollir-ho tot.

Just quan ho vam tenir tot carregat, van començar a entregar trofejos i premis, emportant-se la Georgina el de l'inscrit més jove i emportant-nos tots alguna cosa de record.

El Ferran i l'Eva, per whatsapp, ens van convidar a dinar a casa seva, però el David tenia un compromís i el Carles i l'Eva tenien celebració del primer any de casats, per tant ens vam separar en dos grups: un que marxava al nord i l'altre cap al sud.

Com que eren pocs quilòmetres i a ella li feia molta il·lusió, la Georgina va anar de paquet de son pare mentre la Maribel ens va seguir en el cotxe.

A la caseta de Tarragona, la Georgina i el Nil es van banyar a la piscina mentre l'Eva ens preparava uns fideus boníssims i la resta fèiem una mica d'aperitiu mentre acabàvem de gaudir del cap de setmana.