Com que jo vaig acabar plegant més tard de l'esperat i estàvem prou cansats, vam acabar decidint que el divendres dormiríem a casa i ja ens enganxaríem el dissabte a l'hora de la ruta, però tot i així vam voler passar-nos-hi a prendre una cervesa.

No hi havia gaire gent, però no ens va sorprendre perquè en una invernal la gent acostuma a arribar-hi el dissabte. Malgrat tot, vam poder saludar-nos amb el Manuel, que ens va explicar el projecte Moebius por el Mundo i les seves experiències, vam sopar un entrepà que estava boníssim i vam jugar a clavar claus una estona.

El dissabte vam preparar l'equipatge el vam carregar a les motos i vam sortir en direcció a Castellet, però abans d'arribar-hi ens vam trobar de cara amb la ruta (havia sortit a les onze en punt). Vam aturar-nos on vam poder i vam girar cua per unir-nos al grup, que va acabar a tocar de la platja en el bar d'un motard que ens va oferir cremat i alguna cosa per picar, tot i que nosaltres vam estar més pendents de xerrar amb el Metro i de veure la seva nova Triumph Tiger.

La següent aturada per recuperar forces va ser al Bar Nou Sol, la seu dels Pakí-Payá, on vam prendre'ns una clara que ens va ajudar a baixar l'entrepà que ens havíem menjat a mitges a l'anterior aturada (vam comprar-lo al forn que hi havia al davant perquè el cremat amb l'estòmac buit era una mica fort per nosaltres).

El centre cultural de la urbanització Los Rosales va ser el lloc on vam fer l'última aturada, just abans de la petita topada que van tenir dues motos i de tornar cap a les instal·lacions de la concentració.

Va arribar, doncs, el moment de muntar la tenda i vam anar cap a la terrassa on ja n'hi havia unes quantes muntades, però la superfície lliure feia molta baixada, així que vam tornar enrera i vam començar a instal·lar-nos, però va venir un component de l'organització a dir-nos que allà no podíem plantar la tenda perquè era pas cap a la zona on estava instal·lada l'organització (el lloc més pla i més proper). Deixant de banda que no ens va semblar correcte que l'orgzanització es quedi el millor lloc, el que ens va emprenyar una mica va ser que ens intentés vendre com a terreny pla el que no ho era de cap de les maneres. Finalment, vam carregar els trastos fins l'última de les terrasses, on vam poder acabar de muntar la tenda.

Entre una cosa i l'altra, se'ns havien fet tres quarts de quatre de la tarda i, tot i que havíem parlat d'anar a dinar a alguna banda per sortir una mica, menjar de plat i escalfar-nos una estona, vam decidir quedar-nos i menjar un entrepà per por a no poder dinar al poble, mentre un nombrós grup aprofitava les graelles, les barbacoes i les brases per cuinar-se el menjar que s'havia portat.

En acabat, vam voltar una mica per Castellet, doncs així sortíem una mica d'allà i estiràvem les cames. Vam trobar una petita botiga de productes típics que també servia begudes i vam aprofitar per comprar unes madalenes (algunes d'elles van servir de postre del dinar) i per prendre un te.

De tornada a la concentra, vam passar per la tenda per deixar la resta de les madalenes i per abrigar-nos una mica més, doncs el sol ja no ens tocava directament i es notava fresqueta.

La resta de la tarda la vam aprofitar per anar saludant i xerrant amb amics i coneguts habituals de tot tipus de concentracions de motos que també van voler ser a la primera edició d'aquesta invernal, simultajenant-ho amb anades i vingudes a la foguera per escalfar-nos una mica, cerveses i alguna partida de clavar claus.

Mentre la lluna plena dominava l'obscuritat del cel, vam saludar el Nitro i els encantadors Lucas i Carmen, que també s'hi van acostar però que no tenien intenció de quedar-se a dormir estant tan a prop de casa. I així, vam arribar a l'hora de sopar un altre entrepà (sort que estaven prou bons).

Vam seguir xerrant, rient, bevent, acostant-nos al foc... una bona estona, però cap allà les dotze i quan encara no havia començat el concert, vam decidir anar a dormir més per cansament que no pas per son, doncs sobretot teniém ganes de jeure una estona.

Ens vam llevar quan encara hi havia força gent descansant de la nit anterior, vam agafar el got de llet i la madalena que oferia l'organització com a esmorzar i els vam complementar amb les madalenes que havíem comprat el dissabte per la tarda.

Va arribar el Carles, que com que tenia família a casa no havia pogut venir a passar el cap de setmana, i va esperar una estona el Ferran, però finalment es va demanar l'esmorzar abans que arribés.

Tot i que amb força retard (no paraven d'arribar motos -entre elles les dels nostres amics de Motrix- i tothom volia esmorzar), va acabar sortint la ruta, que ens va dur, després d'una petita volteta, al Frankfurt + Gass de L'Arboç, on vam poder prendre alguna cosa fresqueta i picar trossets de salsitxa acabats de fer.

La següent aturada va ser a menys d'un quilòmetre, encara dins de L'Arboç, al Brutus Biker Bar, on a més de la cervesa corresponent vam tenir fuet i olives arbequines.

Vam tornar a Castellet i gairebé ni s'hi cabia, doncs apart de les motos que havíem sortit de ruta i les que s'havien quedat esperant, n'havien aparegut moltes més. Nosaltres, però vam anar directament a la tenda per desmuntar i empaquetar-ho tot i així no deixar-ho per a última hora (de vegades semblem gent organitzada i tot, eh!).

Entre la gent que havia arribat mentre érem a la ruta hi eren l'Eva i el Nil, que de camí a la caseta de Tarragona havien decidit aturar-s'hi i dinar amb nosaltres la paella que oferia l'organització per només cinc euros amb beguda inclosa.

Es van entregar els trofejos a les millor cafe racers (n'havien vingut tres del club Club '09) i van fer el sorteig, en el que vam tenir la sort de'aconseguir un premi cadascú de nosaltres (un casc i una alarma per moto). Ja no va quedar res més a fer que acomiadar-nos dels que encara quedaven per allà i marxar cap a casa, doncs no teníem intenció de quedar-nos una nit més.