Per no perdre el costum, la Núria va sortir des de Sitges i jo ho vaig fer des de La Granada, trobant-nos a l'alçada de Coma-ruga, on jo vaig aprofitar la tardança de la Núria per fer un petit mos.

Aquest cop, vam decidir baixar per la costa, però en tot cas vam evitar també l'A-7, excepte el tram de circumvalació de Tarragona. Així, vam poder recuperar velles imatges, com la del cartell indicador del Camping Playa y Fiesta, mític i llegendari.

Vam arribar-hi just quan es ponia el sol, el que va suposar haver de muntar la tenda pràcticament ja a les fosques, però no va ser cap problema, com tampoc no va ser-ho haver de muntar una mica més enllà d'on ho havíem fet l'any abans perquè allà hi havia uns vàters portàtils.

Vam saludar uns quants amics i coneguts i no havíem acabat encara la segona cervesa del vespre (la primera -la de benvinguda- va caure, com sempre, durant el muntatge) quan van arribar el Carles i el Ferran.

Mentre esperàvem que s'afegissin a nosaltres, vam esperar-los a la barra del bar-ermita i la Núria va aprofitar per tastar la cervesa artesana de carxofa de Benicarló Badúm.

Vam acabar-nos-la al pis de dalt, on vam agafar una taula per sopar, tot i que la impressió és que sopes el mateix que abaix, però que el preu és una mica més car.

Va sortir la ruta sense que ens n'adonéssim, així que quan vam arribar al port de Benicarló, ja feia estona que estava per allà tota la gent.

Sí que vam continuar amb la ruta quan es va decidir marxar del port per anar més cap al centre, primer a la Falla El Grill i després a una plaça on deixar les motos i acostar-nos caminant a un altra de les falles per prendre una cervesa.

El problema va ser que vam tornar a perdre la ruta, que en aquells moments ja començava a desperdigar-se bastant, amb gent que decidia quedar-se on era i gent que decidia anar-se'n a dormir. Nosaltres vam tornar cap al port, on vam fer l'última de la nit.

Després de llevar-nos, ens vam poder rentar la cara (i poc més) al lavabo de l'ermita de Sant Gregori, doncs l'edifici de lavabos de l'any anterior estava en obres. Això sí, respecte a l'any anterior va millorar el tema esmorzar que si bé continuava sent un trist got de llet amb una madalena, com a mínim el servien en una barra exterior, el que t'evitava la llarguíssima cua del bar.

Al cap de poqueta estona, van arribar les motos que havien sortit des de l'hotel i vam sortir de ruta per camins rurals i carreteres comarcals que convidaven a passejar i admirar el paisatge.

Vam aturar-nos a Sant Mateu, on ens vam prendre una cervesa a la terrassa de la plaça major mentre el sol ens saludava, com van fer alguns amics del VOCS que vam veure llavors.

La tornada va ser molt semblant al que havia estat l'anada fins a Sant Mateu, fins i tot vam tornar a passar pel poblet de Cervera, que amb el propi Sant Mateu sembla que mereixen una visita més calmada.

Vam anar al Cafe Racer Biker Bar de Peñíscola, on ens vam ajuntar un bon grapat de gent, però això no va evitar que ens prenéssim una cerveseta a l'ombra.

Va marxar un grup de motos cap al centre de Benicarló per anar a veure la mascletà, però a nosaltres ens va enganxar a contrapeu, per això, tot i intentar arribar-hi, només vam poder sentir-la mentre ens hi acostàvem. A continuació, vam anar a dinar a un local col·laborador.

El dinar es va allargar més del que hauríem volgut i en tornar a l'ermita vam obrir un debat sobre la conveniència o no d'anar a fer la migdiada que finalment es va tancar decidint esperar la sortida de la ruta i deixant la migdiada per més tard.

Vam iniciar la ruta, amb la subsegüent ingesta de cervesa associada, però finalment vam decidir separar-nos d'ella i anar a l'acampada per descansar una estona.

Per sopar, a més de tota l'oferta de Benicarló, l'organització posava al nostre abast tres opcions preferencials: sopar a l'hotel de la concentració per 12 €, fer-ho a l'ermita per 10 € o fer-ho també per 10 € en una falla que havia preparat un sopar especial per a motards de la concentració amb concerts de rock. Nosaltres ens vam acostar a la falla, doncs així no ens quedàvem "aillats" com ens havia passat l'any anterior a l'ermita. Vam demanar unes cerveses per fer temps, vam demanar com ho havíem de fer (ens va costar obtenir una resposta) i vam admirar les figures combustibles centre de la festa.

Va haver un gran malentés entre l'organtizació de la concentració i la direcció de la falla que va fer que els de la falla creiessin que havien d'aparèixer a sopar la totalitat dels participants a la trobada motera. Vam intentar explicar que a nosaltres ens havien dit que teníem aquesta opció, però que tothom era lliure d'anar a sopar on li semblés, però no ho acabaven d'entendre i fins i tot ens van dir que aviséssim a la resta que ja podien anar a sopar. Va haver un altre grup que va acabar marxant i vam veure altres motards que estaven sopant altres opcions a la mateixa falla. Al final, vam acabar sopant sols en una taula parada per a trescentes persones.

Lògicament, no vam voler quedar-nos als concerts, doncs per a alguns semblàvem els culpables de tota aquella situació, i ens vam acostar a l'hotel, on vam trobar un ambient que clarament no era el nostre. Tot i així, vam fer una copa i vam veure l'entrega de premis, però la son ens anava guanyant terreny poc a poc.

El diumenge al matí, després d'esmorzar porres enlloc de madalenes, vam sortir de ruta fins a un càmping a peu de platja que ens van dir que possiblement acolliria l'acampada de la següent edició.

Després, encara vam tornar al centre de Benicarló per fer una cerveseta més, acompanyada de fruits secs, en un bar que crec que pertany a un dels integrants de l'organització de la trobada motard.

En un dels laterals de l'ermita de Sant Gregori ja tenien el pica-pica preparat quan vam arribar. Es tracta d'un dinar en tota regla, més ben dit d'un brunch, perquè no tens lloc assignat per dinar, i la fideuà és el plat estrella.

Vam posar-nos a recollir els trastos i va començar el sorteig de regals, en el que vam deixar al Carles i el Ferran amb els nostres números per poder seguir recollint.

Com a cloenda de la concentració, després del sorteig de regals en el que no vam tenir pas gens de sort, vam gaudir de l'estrèpit d'unes traques de petards.

Vam ser els últims en recollir i marxar de l'acampada, però total tampoc no teníem massa quilòmetres per endavant i els vam fer tranquil·lament i sense cap entrebanc, si deixem de banda una estoneta de res de pluja.