Durant l'agost del 2014 vam començar a moure el tema del viatge als USA amb un pressupost orientatiu i un pla d'estalvi per fer-nos a la idea. El primer de tot era decidir si anar-hi o no, el segon si l'any 2015 o el 2016 i el tercer les dates (no eren les millors, però semblava clar que haurien de ser a l'agost perquè a la majoria li encaixaven). Malgrat que érem uns quants pensant-nos-ho, va haver qui s'hi va despenjar per acció o omissió ràpidament. El Jaume i el David preferien anar-hi el 2015 i es comprometien en ferm, la Núria i jo preferíem el 2016 i ens comprometíem en ferm fos un any o l'altre. La Pepi i l'Alfonso votaven pel 2016, però a aquelles alçades no es podien comprometre, així que finalment vam decidir tirar pel dret amb els compromesos.

Vam anar treballant la ruta, descartant fer la Route 66 de punta a punta i centrant-nos en els Parcs Nacionals del sudoest, Los Angeles, San Francisco i Las Vegas i les dates finals les vam decidir en base a la disponibilitat i el preu dels bitllets d'avió. El vuit de març ens vam reunir a casa del David i vam tancar el lloguer de les motos a través de Drive-USA, una pàgina web alemanya que ens llogava les motos d'Eaglerider pel mateix preu si fa no fa, encara que una mica millor, i ens oferia millor assegurança.

El divuit de març ens va arribar aprovat l'ESTA, una espècie de visat que s'havia de sol·licitar telemàticament, i el dia vint-i-dos vam quedar a casa del Jaume i vam posar al dia la Maribel.

La Núria i jo vam preparar el viatge com mai no n'havíem preparat cap, mentre que el Jaume i el David només ens deien 'com volgueu' quan els demanàvem què fer, què reservar o on anar. Volíem sortir de Barcelona amb la ruta definida i tots els hotels reservats (cancel·lables). El vint-i-cinc de març la situació era la del quadre següent.

Vam seguir avançant i el nou de juliol ens vam reunir al BierCaB, on també ens vam trobar amb el Maudi, per sopar plegats i parlar de quatre cosetes que teníem pendents, com per exemple les peces de roba que duríem.

L'última trobada va ser a Sitges i va ser més per acomiadar-nos de la Maribel i la Georgina i veure'ns les cares un cop més que per cap altra cosa. Per cert, vam dinar a la terrassa del Restaurant Pizzeria Francesco.

Tots aquells dies vam estar en permanent contacte i fins i tot vam compartir les compres més insignificants, com els coixins cervicals per l'avió o els barrets protectors solars que a alguna banda vam llegir que eren recomanables. Entre les compres, els mapes motards de la casa Butler per Califòrnia (nord i sud), Arizona i Utah.

Tan ben preparats com vam saber, ens va arribar la data de marxar. Havíem de matinar, però ens en vam anar a dormir passada la una de la matinada amb els últims detalls, com recobrir de film plàstic retràctil les bosses estanques que ens endúiem.