| 07/08/2015 Williams - Grand Canyon - Williams | 
|  | I tant que n'és de gran! |  | 
| A
                      les set del matí va sonar el despertador, ens vam llevar i
                      vam anar cap al gran menjador on hi havia l'esmorzar, un buffet
                      sense gaires pretensions, però que a nosaltres ens va
                      servir per sortir amb la panxa contenta. A les vuit, ja
                      pujàvem a les motos disposats a anar a Grand Canyon. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| De
                      tota manera, encara havíem de repostar combustible per a
                      les nostres Harleys, així que vam creuar la Route 66 i vam
                      entrar a la gasolinera Mustang Gas Station per fer-ho. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Teníem
                      per endavant gairebé cent quilòmetres i aproximadament una
                      hora de ruta, tot i que Williams s'autoproclama com la
                      porta d'entrada a Grand Canyon. Pel camí, el paisatge amb
                      més vegetació de l'habitual, en particular boscos de pi
                      ponderosa, i la calçada fora de les poblacions poc
                      transitada, coincidint només amb vehicles de lloguer, tant
                      cotxes (Ford Mustang i SUV principalment) com
                      autocaravanes (les de Cruise America, les més habituals,
                      molt cridaneres amb els seus paisatges pintats a la
                      carrosseria). | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| En
                      arribar a les guixetes del parc nacional, on havia plogut
                      una estona abans, vam trobar-nos una mica de cua, però no
                      ens hi vam estar molta estona. Vam fer els últims vuit
                      quilòmetres dins del parc fins a arribar a un dels grans
                      aparcaments propers al centre de visitants. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Sabíem
                      que hi havia quatre línies d'autobusos i que nosaltres
                      volíem fer la ruta vermella, però tot i així vam entrar al
                      Grand Canyon Visitor Center per informar-nos una mica més
                      i la veritat que va pagar la pena, doncs malgrat que la
                      informació de les rutes ja la teníem i era correcta, vam
                      poder conèixer en els panells informatius i en la
                      pel·lícula del parc altres dades sobre l'origen, la
                      geologia, la flora, la fauna i la meteorologia, que per
                      cert semblava que anava a acompanyar-nos amb el cel
                      ennuvolat i potser alguna tempesta. | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| La
                      primera aturada era a Trailview Overlook, el punt d'inici
                      del recorregut per baixar al fons del congost, una
                      caminada de tot el dia si s'està en forma i es comença ben
                      d'hora i s'acaba ben tard. Des d'allà vam tenir el primer
                      contacte visual amb la vistosa i escarpada gola i la
                      nostra ment va començar a lluitar per entendre allò que
                      veia, doncs no és fàcil assumir una profunditat de mil
                      sis-cents metres, una amplada de vint-i-nou quilòmetres i
                      una llargada de quatre-cents quaranta-sis quilòmetres.
                      L'únic que es pot fer és sentir-ho i gaudir-ho, doncs és
                      impossible, per exemple, reproduir-ho en una fotografia o
                      explicar-ho amb paraules. Per fer-nos una mica d'idea,
                      podíem veure alhora zones assolellades, zones en ombra,
                      zones patint la pluja de les tempestes... | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Ens
                      hi vam estar més d'una hora, tot i que la nostra sensació
                      va ser d'estar-hi un quart, i vam fer un munt de
                      fotografies, per finalment tornar cap a la parada de
                      l'autobús, que estava a rebentar de gent, el que ens va
                      obligar a fer cua i esperar-ne més d'un. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      baixar a Maricopa Point, vam seguir meravellant-nos amb el
                      paisatge i vam caminar fins a Powell Point, mentre vèiem
                      que dues grans tempestes, una a l'est i l'altra a l'oest,
                      s'acostaven l'una a l'altra per trobar-se sobre els
                      nostres caps, com així va acabar passant. | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| No
                      vam poder agafar el primer autobús que va passar perquè
                      érem molta gent els que volíem pujar i de cop va començar
                      a ploure a bots i barrals. Vam fer pinya sota la
                      marquesina de la parada i els autobusos van començar a fer
                      viatges de forma contínua per recollir gent i evacuar-la
                      cap al Village o el Visitor Center. Agafaven uns quants
                      dels primers de la cua, sense deixar que hi pugés tota la
                      gent possible i omplís el vehicle, i continuaven cap a la
                      resta de parades, recollint gent a cadascuna d'elles. | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| El
                      conductor del nostre autobús va ser molt simpàtic, va
                      estar fent broma per la megafonia i ens va donar molta
                      informació, suposo que forma part del protocol d'evacuació
                      del parc, però va estar molt bé. En tot cas, nosaltres vam
                      baixar al Grand Canyon Village i vam entrar en un gran
                      edifici que feia funcions de botiga de records, de punt
                      d'informació, de bar i de restaurant i allà vam prendre
                      alguna cosa i vam fer temps a veure si passava la
                      tempesta. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Ens
                      vam anar informant de la previsió meteorològica i no
                      anàvem a tenir una pausa suficient per continuar la
                      visita, a més que pel moment seguien suspesos els serveis
                      d'autobús per anar cap als miradors, així que, després de
                      més de dues hores d'espera, vam comprar-nos unes capelines
                      i vam anar cap a les motos. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      arribar al nostre hotel a Williams a quarts de cinc de la
                      tarda, després d'haver-nos plogut una estona durant el
                      camí de tornada, i amb les capelines totalment
                      destrossades. A nosaltres ens va fer molta gràcia, però no
                      vam veure pas riure el corb que mirava des de la branca
                      d'un dels pins al final de l'aparcament. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      descansar una mica i quan vam tornar a sortir de la nostra
                      habitació vam veure tot de cotxes curiosos a l'aparcament
                      del Mountain Side Inn Motel. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Resulta
                      que el carrer principal, la travessia de la Route 66,
                      estava parcialment tallat al trànsit i servia d'exposició
                      per tot de cotxes i pickup's antics restaurats o
                      modificats, alguns dels quals tenien el capó obert per tal
                      que s'admirés el motor. Era una mena de trobada o
                      concentració i hi vam estar una estona mirant-nos-els. | 
|  | 
|   |   | 
|  | 
|   |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Com
                      no podia ser d'una altra manera, vam entrar a totes les
                      botigues i exposicions sobre la Route 66 que hi havia i
                      fins i tot van caure alguns records. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      entrar al Bottle+Barrel Historic Brewing Company
                      a la cantonada amb Grand Canyon Boulevard, ens vam prendre
                      unes cerveses artesanes i al cap d'una estona, aprofitant
                      que havia aparegut una nova tempesta, vam demanar unes
                      pizzes per sopar. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Quan
                      vam sortir un altre cop al carrer, la tempesta ja havia
                      marxat i el sol començava a pondre's, però encara vam
                      estar a temps de veure un Arc de Sant Martí. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Estava
                      tot el terra moll, però com que feia caloreta no importava
                      gaire i de fet van començar a circular novament cotxes de
                      la trobada que cridaven realment l'atenció. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| La
                      fama de Williams a més de sobrevenir per ser l'avantsala
                      del Grand Canyon des del sud, li sobrevé per ser l'última
                      ciutat que va ser circumval·lada per la I-40 i d'aquí que
                      les referències a la Route 66 siguin constants. | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Els
                      neons de les botigues i dels restaurants són
                      espectaculars, com els que hi ha a Cruisers Cafe &
                      Gift Shop, un local amb una gran terrassa i un cotxe en
                      alt, molt americà, amb decoració molt autèntica, molt
                      animat sempre que hi vam passar per davant, amb música en
                      viu molts dies. Està especialitzat en fumats i barbacoes i
                      a més té annexa una gran botiga de records. | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      entrar en aquesta i en alguna altra botiga de souvenirs
                      sobre la Route 66, vam fixar-nos en detalls curiosos i en
                      algun cotxe dels de la trobada i vam marxar cap a l'hotel
                      per descansar, doncs l'endemà teníem un dia força
                      carregat. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
