Jo vaig sortir de La Granada, vaig agafar l'N-340 fins Altafulla, l'A-7 fins al trencal cap a la T-11 i l'N-420 fins a la gasolinera Bonarea de Móra d'Ebre, on van arribar també la Núria i el Josep.

És tot un plaer sortir a fer ruta en la teva moto, amb bona companyia, bona temperatura i bon asafalt i nosaltres vam tenir la sort de reunir totes aquestes condicions i sentir-nos lliures, en comunió amb la nostra màquina i els nostres companys de ruta.

Finalment, a quarts de vuit del vespre arribàvem a Escatrón, ens acostàvem a la zona de acampada i hi instal·làvem les tendes, mentre la Núria feia les inscripcions i ens portava les primeres cerveses.

I quan he escrit les primeres cerveses ho he fet perquè en va haver de segones i terceres, mentre anàvem saludant coneguts i ens posàvem a fer cua per recollir les migas amb ou que prepara en Morsa.

Després de sopar, van venir més cerveses i vam estar xerrant i rient amb uns i altres, però anàvem cansats i la veritat és que no vam anar a dormir gaire tard, potser influïts per la poqueta gent que hi havia.

No vam llevar-nos tard i per esmorzar vam haver haver de patir el suplici de cada any de demanar al bar de les instal·lacions esportives, on el cambrer, que és el germà de la regent fent-li un favor, no troba res, es queixa de tot i s'emprenya, fins que arriba algú altre i l'ajuda.

La ruta, inicialment prevista a les deu del matí, va sortir pràcticamente puntual i ens va portar fins a la localitat de Samper de Calanda, ja dins la província de Terol.

Ens van portar a la Bodega Fandos y Barriuso, on ens van fer una visita guiada i ens van deixar catar els vins i els formatges que elaboren i, com que ens encanten els vins i els formatges, vam acabar comprant-ne.

La següent aturada va ser al Karting Samper de Calanda, als afores del poble, però abans d'aparcar les motos vam poder entrar al circuit i fer-hi un parell de voltes. A més, en acabat teníem una mica de pica-pica que va volar i que no vam poder ni catar.

La tornada cap a Escatrón va ser campi qui pugui i de fet va haver un parell de grups de motos que ens va començar a seguir per tal que els portéssim de tornada a la concentració, tot i que finalment va ser gent de l'organització la que va acabar comandant-nos.

Un cop a Escatrón, vam aparcar les motos i vam anar a posar-nos més fresquets i còmodes, doncs feia força calor i més si tenim en compte que el cel no estava net del tot de núvols.

Amb unes cerveses amb llimona fresquetes a la mà vam fer temps fins que va ser l'hora d'entrar al pavelló a menjar-nos els fideus a la cassola i la galta que ens van posar per dinar.

Després de la sobretaula i el cafè, vam anar a fer una mica de migdiada, per, un cop llevats, seguir xerrant amb amics i coneguts, com el Simón, amb qui vam fer la cua per sopar plegats.

També vam anar a prendre alguna cosa fora del pavelló un cop acabat l'àpat i quan vam tornar ja començaven a tocar els Black Ice, una banda clònica dels AC/DC que ens van fer ballar i cantar sense parar.

Aquest any també hi era la gent d'El Lokal d'El Vendrell, però el Fran havia hagut de quedar-se a casa per culpa de la feina. De tota manera, vam xerrar amb la Carme, que va participar activament en una campanya de promoció d'una beguda.

Va arribar un moment en el que vam anar a la barra a demanar una ronda i ja no ens vam poder moure d'allà, doncs anàvem xerrant amb uns i altres que anaven i venien i ni tan sols l'actuació de The Knuckle Band va aconseguir desenganxar-nos-hi (puntualment, alguna visita al lavabo va ser tot el que vam poder allunyar-nos).

Tot i acabar més tard que la nit anterior i en bastant pitjor estat, ens vam tornar a llevar relativament d'hora, de fet ens va donar temps d'anar al pavelló a fer el desayuno, evitant-nos espectacles lamentables al bar de la piscina.

Vam acomiadar-nos de gent que ja marxava i vam anar a buscar les motos per acostar-les a la tenda i començar a recollir-ho tot per després lligar-ho convenientment a les motos.

Abans de marxar, però, vam entaular-nos un últim cop per cruspir-nos les migas amb ou ferrat i xoriço que servien d'almuerzo, durant el qual vam acabar d'acomiadar-nos d'aquells que vam veure.

La tornada, però, no la vam poder fer amb el Josep perquè havíem d'anar a Berga per tal que la Núria votés a les eleccions a la Generalitat que havien adquirit caràcter plebiscitari, així que a l'entrada de Casp ens vam acomiadar.