Per anar a la KDD 2015 de Mototurisme, vam sortir per separat i la idea era trobar-nos a Puigcerdà, però la tarda se li va complicar a la Núria i vam acabar trobant-nos a l'alçada de Bagà (jo la vaig esperar una mica) i com que no era massa d'hora vam tirar pel túnel del Cadí.

Ens vam dirigir a l'Hotel Puicerdà Park, on ens van dir que no tenien cap grup de motos aquell cap de setmana, vam consultar el fòrum Mototurisme.cat i ens vam adonar que jo m'havia confós de cap de setmana. Vam valorar tornar cap a Berga i passar allà els tres dies, però ja s'havia fet fosc i ens feia mandra, així que vam consultar per booking disponibilitat d'hotels a Puigcerdà i vam reservar-ne un, mentre convidàvem la Montse a trobar-nos i sopar a Ca la Núria.

La Montse s'hi va apuntar amb la furgoneta, vam sopar la mar de bé, com sempre a Ca La Núria, i vam planificar anar l'endemà cap a La Garrotxa. Pel matí, vam esmorzar a la furgo, que havia quedat aparcada davant de l'Hotel Parada, que va ser tot un encert.

Un cop esmorzats, la Montse va arrencar i nosaltres ens vam preparar per, primer, intentar enganxar-la i, segon, fer la resta de la ruta cap a Sant Joan de les Abadesses, on vam aparcar pel centre.

Vam deixar les motos i vam seure en una terrassa a esperar la Montse, que va arribar al cap de poqueta estona, va aparcar al nostre costat (li havíem guardat el lloc) i també va prendre alguna cosa fresqueta.

Vam anar cap al famós pont vell d'estil gòtic i amb forma d'esquena d'ase, que fóu reconstruït el 1976 després que fos derruït durant la retirada republicana el 1939. El seu gran arc central sobre el riu Ter és característic de la vila.

Després, vam fer una passejada pel casc antic, que segueix el traçat del segle XIII al voltant de la Plaça Major porticada i conserva força edificacions dels segles XIII al XVII.

S'anava fent tard i vam haver de marxar amb les ganes de passejar-hi més estona i entrar a alguns llocs, però volíem arribar a dinar a Olot.

El lloc escollit per dinar, després de consultar a tripadvisor, va ser El Bou Bru, un petit local que no ens va fer pas la impressió de servir bon menjar. De fet, no vam recular un cop el vam veure perquè fins i tot teníem dubtes de que ens servissin per l'hora a la que arribàvem, però la realitat és que va ser tot un encert, tant per la qualitat del menjar, com per l'originaitat a l'hora de combinar els aliments, com per la seva elaboració com per l'amabilitat i l'atenció del personal. Chapeau!

Vam anar a passejar pel centre d'Olot, que és bastant diferent del de Sant Joan de les Abadesses: més comercial i amb algunes cases d'estil modernista. A més, vam aprofitar per arribar-nos a l'oficina de turisme per tal que ens aconsellessin què veure i què fer.

Com que ens van recomanar pujar al volcà estrombolià Montsacopa, vam agafar el camí que surt a tocar del cementiri i et porta fins a la vora del seu cràter arrodonit, on també s'hi poden trobar dues torres de guaita (vam pujar-hi a una) i l’església de Sant Francesc. A més d'admirar les vistes (les que ens van deixar la boirina, els núvols i el sol baix) des d'aquest mirador únic, vam aprofitar per entrar al cràter, una superfície amb herba que els olotins aprofiten per descansar, prendre el sol, passejar i jugar.

Tocava marxar d'Olot, però abans vam anar a posar gasolina a les motos i a un supermercat a comprar provisions per sopar i pels àpats de l'endemà.

Vam agafar la GI-524 direcció a Banyoles i vam aturar-nos als pocs quilòmetres al pàrquing La Fageda, però estava ple de gom a gom (allò no era el que nosaltres estàvem buscant!) i vam decidir continuar endavant fins el pàrquing Santa Pau, on no hi havia ningú més que nosaltres.

Mentre sopàvem, van arribar un parell d'autocaravanes amb gent que va estar fent una mica de xivarri, però no va arribar ningú més, així que quan ens va semblar, que no va ser pas gaire tard, vam fer els llits i ens vam posar a dormir.

Com que havíem anat a dormir d'hora, no és que matinéssim, però sí que ens vam llevar a una hora que no és habitual per a la Núria i per a mi en cap de setmana, i així vam tenir temps per anar al lavabo que hi havia allà i preparar-nos l'esmorzar que ens havia de donar forces per tot el matí.

La nostra caminada ens va portar al cim del volcà Santa Margarida, des d'on vam poder veure entre la vegetació el prat que omple el seu cràter apagat i l'ermita romànica dedicada a Santa Margarida que hi ha en el seu interior i li dóna el nom.

Tot i ser ja tardor, el temps que estava fent era d'acaballes de l'estiu i no pas de tardor, però sí que hi havia ja força fulles al terra i començaven a treure el cap uns quants bolets a les zones més humides i obagues.

Vam continuar, ara en sentit descendent, cap a la base del volcà, mentre gaudíem dels colors marrons i verds que tenien la muntanya i les plantes.

El camí es va fer pla quan vam arribar al Pla de Sacot, on vam trobar diferents senyals religiosos, entre ells l'església romànica reconstruida i ampliada durant el segle XVIII en estil en un estil neoclàssic i dedicada a Sant Miquel de Sacot.

El següent dels volcans, el Puig de la Costa, no va trigar a parèixer davant nostre, que vam fer el camí en el sentit en què el tram més complicat el féiem de baixada i no pas de pujada.

Per aquí, com ja havíem fet als voltants del volcà de Santa Margarida, vam seguir trobant bolets de tota mena sense necessitat de buscar-los.

De tota manera, encara que a les fotografies d'aquest reportatge no ho sembli, el que més vàrem trobar és gent, molta gent, que a més venia molts cops com en riuades i que quan ens vam començar a acostar a la Fageda d'en Jordà ja va ser caminar acompanyat tota l'estona.

Vam trobar les instal·lacions de l'empresa de productes alimenticis La Fageda d'en Jordà i vam decidir entrar a visitar-la. En el centre de visitants vam poder conèixer la seva història i ens van dir que la següent visita guiada estava completa, però que hi havia un grup gran que no havia arribat i com que faltava poc temps per entrar, que ens esperéssim a veure si teníem sort, una sort que no vam tenir, però així vam descansar uns minutets abans de continuar.

Ens vam endinsar llavors a la fageda, que potser no estava en el seu millor moment, però de tota manera sempre paga la pena recòrrer-la i més si es fa com ho vam fer nosaltres: fugint de les multituts i deixant-nos portar per l'instint, que no va estar gaire encertat i ens va fer perdre el camí que teniem pensat seguir.

Finalment, vam acabar agafant un camí asfaltat que ens va dur a la carretera i a la civilització, on vam decidir anar cap a l'àrea de Santa Margarida, l'aparcament on teníem els nostres vehicles.

En un moment donat, però, vam trobar un caminet que en principi ens evitava una mica de camí i passar per un pont on no hi havia voral i vam acabar arribant a l'àrea d'aparcament per allà on havíem marxat, això sí, després d'una petita volta final per camps i granges propers.

Un cop a lloc, vam posar-nos còmodes, vam preparar-nos el dinar i ens el vam fotre mentre anàvem comentant tot el que havíem vist i féiem plans per a la tarda.

Vam anar a Santa Pau, vam seure en una terrasseta i vam prendre alguna cosa, vam entrar a una botiga i vam comprar fesols de Santa Pau i vam passejar per tot el nucli antic, que és una delícia.

Ens feia il·lusió tornar a passar una nit a la furgoneta, però l'endemà havíem de ser a Berga a migdia i això volia dir aixecar-nos i marxar cap allà per, un cop acabat l'àpat, tornar a agafar les motos per tornar a casa, així que vam decidir aprofitar el vespre per anar cap a Berga.

Ens vam instal·lar a l'habitació del Cosme i, després de canviar-nos i d'intentar sopar al Sant Guim, vam anar a menjar un kebab, just abans de tornar cap a casa de la Montse per dormir.

El dilluns dia dotze, la Rosa i el Jordi van tornar de Vinarós i van fer que coincidissin els quatre vehicles plegats a l'aparcament poc abans d'anar a La Cabana a celebrar l'aniversari de la Montse amb un gran dinar que va significar el final d'un llarg cap de setmana.