32ª
Concentració Motorista Ribera d'Ebre |
Excepcionalment, la Núria i jo vam decidir no anar-hi el divendres, quan encara no havia començat la concentració, però ja es podia acampar i seixar-ho per dissabte, tot i que el David sí que hi va anar. |
|
|
|
Nosaltres
ens vam llevar amb tranquil·litat i vam sortir amb les motos
en direcció a Vinebre, aturant-nos a Falset a repostar i
prendre alguna cosa (l'excusa de la Núria per poder fumar)
en una terrassa. |
|
|
|
Vam
tornar a pujar a les motos per continuar la ruta, que no va
ser res especial perquè havíem sortit bastant tard de casa.
Ja prop de la nostra destinació, la xemaneia de la central
nuclear d'Ascó, ens indicava que estàvem a punt d'arribar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No
vam veure gairebé motos, a l'entrada de les instal·lacions
esportives que acullien la trobada vam veure un tractor que
duia un futbolí cap a la concentració i l'organització
encara estava muntant i preparant-ho tot. |
|
|
|
Ens
vam inscriure i vam recollir la clau de l'habitació que
havíem reservat, doncs hi havia l'opció de dormir en
habitacions situades en uns barracons que et permetien
estalviar-te el portar i muntar la tenda i t'asseguraven una
temperatura mínima durant la nit per pocs diners. |
|
|
|
Ens
vam trobar amb el David, que ens va començar a explicar les
històries viscudes la nit anterior, i vam decidir anar a
dinar al Bar La Unió Social de Flix, on ja hi havíem estat
durant la ruta barítima del dissabte per la tarda a la XX Concentració Motociclista Vila
de Flix. |
|
|
|
Com
no podia ser d'una altra manera, ja que anàvem tan tard, a
l'hora de tornar cap a Vinebre vam aprofitar per fer el pas
de barca sobre el riu Ebre que hi ha a Flix. |
|
|
|
La
concentració ja estava més concorreguda quan vam aparcar les
motos davant dels barracons de les habitacions i vam
dedicar-nos a veure qui arribava, saludar coneguts, fer-la
petar i fotre'ns algunes cerveses. |
|
|
|
A
mode de berenar i superant totes les expectatives, vam tenir
un pica-pica excepcional, doncs hi havia unes plates enormes
plenes de musclos al vapor que estaven per llepar-se els
dits i que no s'acabaven mai, gràcies al patrocinador Pescaporta. |
|
|
|
Al
cap d'una estona, van començar els jocs i ens vam acostar a
veure les curses de sacs de quatre en quatre, que van
atraure tant l'atenció del David que finalment va
participar. |
|
|
|
Amb
un tirador de cervesa com el que hi havia, no ens vam poder
estar de fer alguns viatges a la barra, però no era per
beure cervesa, no, ho vam fer per mirar-nos-el de prop, com
també ens vam mirar de prop l'encesa de la foguera, en la
que es va recordar motards que ja no estaven entre
nosaltres, algun d'ells ben conegut com la Núria Nacenta. |
|
|
|
El
sopar, com sempre, el vam fer sota el teulat de l'aparcament
i, d'acord que es tracta d'una invernal i és normal que es
passi fred, però com que no n'acostuma a fer gaire i a més
vas entrant i sortint del bar, resulta que no en passes,
excepte durant el sopar i (què vols que et digui) emprenya. |
|
|
|
Però,
vaja, va ser només una estona i al cap de no gaire ja
tornàvem a ser dintre el bar i ja no miràvem només el
tirador, sinó que també vam mirar les ampolles del fons i
les copes balloon
amb força gel. |
|
|
|
Amb
moltes més ganes que no pas forces o qualitat musical, el
conjunt musical ens va fer ballar i cantar amb hits
clàssics del pop/rock espanyol i català, però va quedar clar
que per nosaltres la nit no anava a tenir gaire més
recorregut. |
|
|
|
I,
efectivament, va ser així i va ser una pena perquè teníem en
la memòria la nit de dissabte de l'edició del 2012, en què
malgrat la pluja i anar xops els Zoco d'en Joan Rovira i el
propi cantautor en solitari ens van fer gaudir d'allò més. |
|
|
|
Vam
convidar el David a posar el matalàs al terra de la nostra
habitació i així dormir sota sostre i no s'ho va pensar
gaire. Qui hagués dit que en aquella habitació podien dormir
tres persones, eh! |
|
|
|
No
havent anat de parranda la nit anterior i havent dormit
relativament còmodes va fer que ens llevéssim a una hora
prudent i amb força millor cara que en altres ocasions. |
|
|
|
Si
a tot això li afegim un esmorzar de traca i mocador amb tot
el colesterol necessari i una mica més, doncs ja ho tenim
tot, però el millor és que només estàvem començant el dia... |
|
|
|
De
fet, estàvem tan animats i amb tantes forces que ens vam
posar a recollir-ho tot i al cap de no res ho estàvem
carregant a les motos. |
|
|
|
Com
ja he dit, amb les motos carregades vam sortir a fer la
ruta, una volta preciosa i prou llarga per gaudir-la sense
quedar-te amb la mel als llavis, per zones properes. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En
arribar a Vinebre, no ens vam dirigir pas a les
instal·lacions de la concentració, sinó que ho vam fer
directament a la fàbrica de cervesa artesana L'Anjub, on ens
tenien preparat un pica-pica i es va fer l'entrega de
trofejos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Acabada
l'entrega de trofejos, tot i que encara quedava alguna cosa
del pica-pica i que seguien servint cervesa, nosaltres vam
decidir agafar les motos i tornar cap a casa pel camí més
ràpid (sense autopista) per aprofitar millor el que ens
quedés de tarda. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A l'alçada de Sitges, vam fer sonar la bocina de les nostres motos i vam agitar les mans en senyal d'acomiadament del David, que va continuar tot sol el camí cap a casa seva. |
|
|
|