Tot i que teníem moltes ganes d'anar a aquesta concentració, vam estar a punt de no anar-hi perquè quan vam voler apuntar-nos ja no quedaven habitacions al càmping, només al poble. La sort va ser que s'apuntessin la Bea i el José Ángel a compartir un bungalow amb nosaltres, així que un cop feta la reserva pel dissabte, vam sortir de Sitges pel matí amb un cel bastant tapadot.

Amb el cel que semblava que volia obrir-se, vam agafar la C-15 fins a Igualada i allà l'A-2 fins a Anglesola, per aturar-nos a descansar i prendre alguna cosa a Bellcaire.

Com que no anàvem sobrats (per això vam fer el tram de l'A-2 d'Igualada a Anglesola), l'únic "luxe" que ens vam permetre va ser el tram que uneix l'N-123 amb l'A-139 i que passa a tocar del dic de l'embassament.

Un cop a la recepció del càmping, vam fer el check-in,  vam anar cap al bungalow i un cop allà la Núria va haver de complir la difícil missió d'anar a buscar unes merescudes cerveses mentre jo descarregava l'equipatge i feia els llits.

I la missió de la Núria va ser difícil perquè va començar a trobar-se coneguts i amics pel camí i saludant i xerrant va anar passant el temps, però finalment va aconseguir arribar al bungalow amb la feina feta.

Quan ens vam acostar a la carpa, vam veure que el concurs de paelles ja estava ben avançat i que hi havia una veritable competició, amb equips nerviosos, equips compenetrats, equips que s'ho passaven bé, però tots o gairebé tots amb un denominador comú, un "jugador franquícia".

Nosaltres, apart de comprovar les evolucions de les paelles, ens vam dedicar a prendre cerveses fresques (feia una certa caloreta que et permetia fins i tot anar en màniga curta i això que havien dit que faria molt fred) i a fer-la petar amb els qui com nosaltres esperaven per dinar.

Finalment, vam poder tastar algunes de les paelles, però va haver el problema del lloc per seure, que va ser insuficient per tots els que érem allà, malgrat que nosaltres aconseguíssim seure i seure junts tota la colla.

Vam anar al bar a fer el cafè o el cubatet i van arribar la Bea i el José Ángel, que ja no van poder dinar paella i es van demanar uns entrepans, doncs venien tard perquè la Bea havia treballat pel matí.

Al cap d'una estona, van anar a instal·larse al bungalow i de tornada a la carpa ens vam trobar amb el berenar, rosquillas casolanes fetes allà mateix, i l'actuació de Dj Fleki amb música dels 80's.

A tocar de la foguera, vam tenir un moment de record dels motards que ja no estaven entre nosaltres, en particular la Núria Nacenta, doncs el Jordi, el seu marit, estava allà amb nosaltres, tal i com ella hauria volgut.

S'havia fet fosc i havia començat a baixar la temperatura a corre-cuita, de fet durant el sopar, tot i fer-se dintre de la carpa, tothom anava ben abrigat. I jo no sé si va ser el fred, el cansament o que després del sopar hi havia sorteig de regals i bingo, que vam acabar marxant a dormir.

Després d'una nit freda, ens vam llevar amb un sol radiant, però amb fred. Vam anar a la carpa a fer el desayuno, una pasta i un got de llet, mentre s'anava llevant més gent i començaven a arribar motos.

Vam tornar al bungalow per recollir i ja vam trobar-nos la Bea i el José Ángel, que sí que havien allargat la nit, llevats, així que després de lligar-ho tot a les motos vam anar a fer l'almuerzo, que consistia en uns ous ferrats acompanyats.

No vam voler entretenir-nos gaire més per aprofitar les hores bones per conduir, així que ens vam acomiadar de tots els amics que per allà quedaven, en especial dels nostres companys de vivenda, i vam marxar per on havíem vingut, aturant-nos a repostar una mica abans d'arribar a Alfarràs.

Feia sol, pero també feia fresqueta, a més que feia aire i aquest sí que era gelat, però ben tapats no sentíem pas massa fred, així que el viatge va ser agradable, només vam tèmer per si se'ns feia fosc.

De tota manera, aquest cop no vam agafar l'A-2, sinó que vam tornar a circular per l'N-II, passant per sota de Cervera i per La Panadella, com es feia abans, encara que això suposés que arribéssim a casa amb una mica més de fred.