Encara teníem pendent el regal de nadal de la rosa i el Jordi, que teòricament era un parell d'entrades per anar al Liceu, però no ho havien mirat en tot l'any i volien fer alguna cosa tots plegats, així que tot buscant la Montse va trobar unes entrades per anar a veure El Messies de Händel a la basílica de Santa Maria del Mar, que ja per si mereix una visita.

Cap de nosaltres no havia esta mai abans en un concert de música clàssica, però ens vam portar bastant millor que molta altra gent que no va tenir miraments a l'hora de fer sorolls, moure's o parlar. A més, per poder seure tots junts, vam fer-ho en uns bancs bastant endarrerits, el que ens restava visió i qualitat sonora, tal i com van poder comprovar la Montse i el Cosme, que van acaban situant-se més endavant.

De tota manera, va ser una bonica experiència en un marc incomparable i en la millor de les companyies possibles, per tant no ens queixarem pas de res (o de res més).