Com que estàvem ja a l'extraradi, ens va ser molt senzill sortir de Dublin per l'M50, tot i que ràpidament ens vam ficar en carreteres de segon ordre seguint el nostre instint per anar acostant-nos a Wicklow Mountains.

Per aquestes carreteres vam trobar-nos un cop més amb una màquina podadora treballant per tal que la vegetació no acabés menjant-se l'asfalt.

Vam arribar a Glendalough, vam aparcar les motos, vam entrar al Glendalough Visitor's Centre amb la nostra tarjeta OPW, vam visitar les estances i vam veure el vídeo 'Ireland of the Monasteries'.

Vam agafar el caminet asfaltat cap a la ciutat monàstica i ja des de certa distància vam poder veure la round tower que hi ha a la ciutat medieval i el campanar en forma de round tower de St. Kevin's Church.

St. Kevin's Church és coneguda con St. Kevin's Kitchen ('la cuina de Sant Kevin') perquè el campanar, a més d'una round tower, sembla la xemeneia d'una cuina, però a l'església d'una nau amb el sostre de pedra no s'hi va cuinar mai.

De tota manera, la imatge que s'imposava per sobre de totes i et feia girar el cap un i un altre cop per mirar-la era la de la round tower de 30 m d'alçada.

Gairebé tot l'espai que no estava ocupat pels camins o les edificacions era un cementiri immens amb un munt de creus i un munt de làpides on vam poder llegir que hi havia enterrades famílies senceres generació rera generació.

La més gran de les set esglésies que hi havia a Glendalough és coneguda com The Cathedral i data també del període entre els segles X i XIII. La veritat és que no hi quedava gaire de l'edifici, tot i que es veien les restes d'un arc decorat.

Vam sortir per la porta d'entrada a la ciutat, composada per dos arcs d'estil romà amb pedres tallades amb la forma i el tamany adients per formar l'estructura i suportar-la sense necessitat de morter. Originàriament, va ser de dos pisos, era la forma de traspassar la muralla circular que envoltava la ciutat i era l'única entrada medieval a una ciutat monàstica que es conservava.

Un cop fora del recinte, vam poder veure uns stands amb roba, menjar i souvenirs on vam estar a punt de firar-nos alguna cosa, però vam tornar cap a les motos per seguir la ruta, deixant enrera una visita totalment recomanable, tot i ser dels llocs amb més gent de tot el viatge.

No havíem fet pas gaire camí quan unes gotes a la cara ens vam recordar on érem i que allà on érem acostuma a ploure sovint, així que vam haver d'aturar-nos per posar-nos els impermeables.

De tota manera, al final només van ser quatre gotes de res que es van repetir una mica més endavant amb un mini-ruixat entremig, és a dir que el tram final per les muntanyes de Wicklow i la resta de l'R756 fins a Hollywood el vam gaudir tant pel traçat de la carretera com per les vistes.

Després vam agafar l'N-80 fins que vam aturar-nos al Conway's Bar & Lounge de Kildavin, on vam menjar alguna cosa, tot i que hauria pagat la pena fer-hi tot un àpat perquè vam veure que feien menjar casolà. En sortir, vam demanar com anar cap a Kilkenny, ens van indicar el camí directe i vam haver d'insistir que volíem agafar l'R702, la Mount Leinster Heritage Drive, una carretera de muntanya a les Blackstairs Mountains. L'home ens va tornar a mirar, va mirar les motos i gairebé ens va demanar perdó per no haver entès què volíem, enfotent-se ell mateix de la situació.

Ja a Kilkenny, vam aturar-nos al Daly's B&B i vam demanar preu. Ens van oferir habitació, però no pas esmorzar, el preu no va ser pas una ganga, la simpatia de la mestressa no la vam veure per enlloc i més tard encara vam descobrir que apart de vell també estava una mica brut, però estava en ple centre, tenia lloc per aparcar les motos i ja no havíem de buscar més, de tal forma que no eren ni les cinc de la tarda i ja estàvem passejant.

El hurling és un esport d'orígen prehistòric que els celtes van adoptar i que ha arribat fins als nostres dies de mà dels irlandesos, que són els que practiquen l'esport de camp més ràpid del món i tot i que durant tot el viatge no vam tenir l'ocasió de veure cap partit, sí que vam veure banderes animant uns i altres equips. A Kilkenny i en un lloc destacat, vam poder veure una estàtua en reconeixement a aquest esport.

Vam localitzar l'oficina de turisme, que estava en un edifici antic amb un sostre de fusta espectacular, i hi vam entrar, però només vam agafar algun fulletó perquè no vam voler esperar, doncs tampoc no teníem pas massa temps.

Vam passejar pel centre, vam entrar en unes galeries comercials, on vam estar tafanejant en una llibreria i vam comprar un calçotets d'oferta, itambé vam comprar unes culleres típiques irlandeses (rodones) i una brusa en uns grans magatzems i jo vaig aprofitar per anar al barber i fer-me tallar el cabell, que ja m'agoviava.

Eren les sis de la tarda quan vam arribar a les portes del castell de Kilkenny, ja fora de l'horari de visita, així que ens vam quedar sense veure la biblioteca, el menjador, la cambra xinesa i la Longa Gallery.

Abans de decidir on sopar, vam voler fer una pinta en un pub on potser acabar sopant, ho vam fer a The Field, un pub temàtic sobre esports en el que no feien menjars.

Per sopar, ens vam decidir per un que anunciava rissotto, però que a l'hora de la realitat no tenia el que anunciava, sinó un altre que la veritat va deixar molt a desitjar i més pel preu que vam pagar, doncs vam acabar sopant en un restaurant i no en un pub i els preus d'un a un altre local variaven molt.

Per acabar el vespre, vam anar a fer unes pintes al pub de davant del Daly's B&B i no vam saber si érem al Biddy Earls, a The Cocktail Academy o a The Dylan Whisky Bar perquè tots tres eren el mateix. Allà vam fer unes quantes pintes i vam escoltar (i cantar) tot veient l'actuació musical de la nit fins que ens van fer fora del local perquè tancaven.