La Núria i jo vam aconseguir baixar junts des de Coma-ruga, on jo vaig aprofitar per dinar una mica, mentre que el David i el Miguel Ángel venien per darrera nostre.

En poc més d'una hora ens vam plantar a Flix, però per anar fins a l'ermita vam voler anar a buscar el pas de barca sobre el riu Ebre, doncs en ser de franc no hi ha problema en utilitzar-lo els cops que calgui.

Vam instal·lar la tenda a la mateixa terrassa dels altres anys, doncs així teníem una taula amb bancs i una barbacoa al nostre cantó, a més l'accés cap a l'ermita no era massa llarg i es podia arribar amb les motos. Mentre acabàvem de muntar, van arribar el David i el Miguel Ángel.

Quan vam ser tots quatre, vam pujar a l'ermita i mentre anàvem saludant i prenent alguna cervesa, vam saber que tindríem sopar i que no calia que ens preocupéssim. Ens vam acostar a Flix, però, per comprar esmorzar per l'endemà, coses per picar i una mica de beure.

Vam sopar i en acabat van començar a còrrer licors d'alta graduació, tot i que nosaltres ens vam centrar en el consum de cervesa, consum que en bona part va ser a cost zero, per cert. Potser per això, ens vam acabar llençant a cantar en el karaoke que hi havia muntat.

No ens vam llevar gaire d'hora, vam esmorzar d'allò que havíem comprat el dia abans, ens vam dutxar i vestir i vam anar a Flix, on vam comprar menjar pel dinar i vam prendre alguna cosa en una terrassa.

Per dinar, vam preparar una barbacoa a la taula de pedra al costat de les nostres tendes. Encara que la graella era una mica justeta per quatre, amb una mica de paciència i combinant la brasa amb el formatge i el fuet vam poder anar dinant tranquil·lament.

I no deuríem menjar pas tan malament, doncs en acabat i després de recollir-ho tot, ens vam estirar tots quatre per fer una merescuda migdiada.

Sobre les set de la tarda es va organitzar la ruta, que ens va portar en grup cap a Flix, això sí, sense utilitzar el pas de barca del riu Ebre.

Just a l'entrada, vam aturar-nos davant del Bar Restaurant La Presa, on vam poder prendre una cervesa (la primera de les que anaven incloses amb la inscripció).

Un cop va haver passat el suc de civada per la gola, vam tornar a pujar a les motos per fer una passejada per Flix, fins que vam acabar aparcant al centre del poble, on hi havia la resta de bars col·laboradors. En el nostre recorregut, vam acabar al recinte de l'Oktoberflix, on estava actuant el grup The Discoverers Classic Covers, que tocava clàssics del rock molt ben versionats, no pas imitats. La interpretació de la seva vocalista ens va deixar meravellats, va ser espectacular.

Estàvem passant-ho bé, però vam haver de tornar cap a l'ermita perquè s'havia fet l'hora de sopar i no era plan que ens el perdéssim.

Apart d'anar xerrant amb uns i altres, després de sopar també vam poder acostar-nos a la carpa on tenia muntat un stand informatiu un concessionari de la marca Yamaha.

La festa no va ser pas com la de la nit anterior perquè estàvem més cansats i a més vam comparar, vulguis que no, els Tock'n Rock amb The Discoverers i no hi havia color. A més, es van produir problemes amb el so, el que encara va jugar més en contra dels Tock'n Rock i va acabar enviant-nos a dormir prou d'hora.

Una retirada a temps ens va permetre llevar-nos també a temps, poder-nos arreglar sense haver de còrrer i poder esmorzar sense haver de pidolar que ens el servissin encara que fos fora de temps.

A l'hora de la sortida de la ruta, fent honor a la nostra tradició, vam ser dels últims a agafar les motos i col·locar-nos per a la sortida, però com a mínim no vam haver de sortir a perseguir el grup, amb el que vam fer un bon passeig pels voltants.

A Flix i a tocar del riu Ebre, vam aturar-nos davant del Restaurant Braseria Lo Pont, que ens va oferir un assortit pica-pica a mode d'aperitiu que ens va entrar d'allò més bé.

De tornada a l'ermita, vam anar a desmuntar les tendes, empaquetar-ho tot i carregar-ho a les motos per així tenir enllestida la feina abans no ens fes encara més mandra.

El lliurament de trofejos i premis es va fer llarg i avorrit (també és cert que a mi sempre se'm fan llargs i avorrits), tot i que la gent dalt de l'escenari va intentar fer-nos-ho passar bé fent una mica el ximple, però la calor i la gran quantitat de regals (gairebé tothom va sortir amb alguna cosa) jugaven en contra seva.

De tota manera, havíem de fer temps sí o sí, doncs el dinar, una espectacular paella preparada per un membre del Motoclub Flix, encara no estava preparada i fins que no ho estés no anàvem a seure.

L'espera va pagar la pena perquè estava boníssima, malgrat que, tot i ser dels primers a la cua (què estrany, no?), vam haver de dinar a ple sol. Això sí, els daus de formatge estaven en un punt tèrmic òptim.

Un cop vam tenir els estòmacs plens, va arribar l'hora de marxar, però abans vam acomiadar-nos d'amics i coneguts i vam agraïr a alguns organitzadors els esforços per fer que gaudíssim d'aquesta manera tot el cap de setmana. Per sort, ja havíem carregat les motos abans i només vam haver d'equipar-nos.

Per tornar cap a casa, vam decidir fer-ho pel camí "oficial" i no buscar rutes alternatives, doncs hi havia qui duia pressa, hi havia qui duia cansament acumulat i hi havia un cert risc de pluja.