Els dies previs a la votació no va poder haver una campanya com cal i va ser la ciutadania qui es va proposar fer-la mitjançant l'enganxada de cartells que només promovien la participació o que es decantaven pel SÍ.

El dissabte 30 de setembre jo em vaig llevar a quarts de cinc de la matinada per anar a treballar, mentre que la Núria va pujar a Berga a mig matí, doncs ella havia de votar allà. Al vespre, va aprofitar per veure  una actuació del Josep Maria Cantimplora.

Per la meva part, vaig tornar a Sitges després de treballar i a quarts de quatre em posava a dinar. Després, vaig intentar fer una becaina davant del televisor, però no hi va haver manera entre els nervis i els missatges del mòbil. Cap al vespre, davant les informacions sobre pluja prevista l'endemà i la manca de gent en alguns col·legis, entre ells el meu, vaig decidir preparar-me uns sandvitxos i marxar cap a Barcelona. Un cop al col·legi, vaig preguntar com anava tot allò i em van dir que sopés alguna cosa del que tenien allà, però jo vaig preferir anar a sopar entaulat i tornar en acabat. Hi havia molta animació, un grup de gent de Navarra i un altre de Menorca, periodistes estrangers, observadors internacionals, balls i cançons. Però també vam fer temps per organitzar-nos: vam designar tres persones per parlamentar amb els cossos de seguretat en cas que s'hi presentessin i vam escollir els membres de les taules (jo m'hi vaig oferir per si feia falta, però com que ja eren suficients em vaig quedar de suplent, com a suport).

A quarts de tres de la matinada vaig buscar un racó al terra del hall per estirar-me i, mentre intentava dormir una miqueta, un noi em va oferir una esterilla que em va anar la mar de bé. A quarts de sis, sense haver dormit gaire, però havent descansat una miqueta, ja tornàvem a ser dempeus. Vam organitzar l'arribada de les urnes, però ens vam trobar que hi havia algú dintre informant, doncs a la patrulla de mossos que hi havia al carrer se li van sumar dues més, un cotxe i una furgoneta que es van situar per on preteníem fer entrar les urnes. Es van organitzar tres grups separats (els bascos, els menorquins i alguns catalans) amb tres estratègies diferents i així esperàvem poder entrar les urnes, com així va acabar passant. Vam constituir les taules i vam començar a organitzar físicament l'espai.

Va haver fins i tot repartiment de les urnes per quan acabés la votació i jo vaig tenir el privilegi de precintar-ne una, però abans vaig voler immortalitzar el moment històric. Els problemes van sorgir a l'hora de connectar-se a l'aplicació del cens universal, doncs primer ens vam trobar que ens havien tallat l'ADSL del col·legi i després que la xarxa telefònica era molt feble, pel que es va demanar que tothom configurés el mòbil en mode avió. Vam obrir les portes una mica tard i com que la xarxa anava i venia s'anava votant molt lentament. Jo em vaig posar a organitzar la cua, deixant espai per entrar i per sortir i facilitant l'accés a la gent gran a través d'un ascensor.

Van aparèixer els antiavalots de la policia nacional i va passar el que va passar, molt trist tot plegat. Ens van fer fora, van rebentar tot el que van poder rebentar, van fer mal i es van endur les urnes.

La nostra dignitat ens va obligar a acomiadar-los, no sense por (jo creia que recularien fins a la cantonada amb el palau de justícia i que allà carregarien perquè hi havia un cordó de seguretat al voltant de l'edifici que els permetia més violència), però simplement s'estaven reagrupant per seguir estomacant gent en una altra banda. Vaig ajudar a recollir algunes coses a l'interior de l'edifici, vaig trucar a la Núria per dir-li que estava bé i que anés ambv compte, vaig menjar un sandvitx mirant de tranquil·litzar-me i, sota una intensa pluja i sense impermeable, vaig agafar la moto i vaig marxar trist, molt trist, cap a Sitges.

Un cop a casa, em vaig dutxar, em vaig canviar, vaig fer una mica d'aperitiu, i vaig anar a votar. Després, vaig estirar-me al sofà i vaig plorar desconsoladament mentre no parava de rebre i contestar whatsapps perquè un vídeo de la violència al IE Pau Claris estava corrent per les xarxes i a mi se m'identificava clarament.

De tota manera, aquesta llarguíssima jornada no s'havia acabat, doncs entre els molts missatges en van aparèixer alguns dient que als col·legis hi faltava gent per custodiar les urnes i els vots. Hi havia llistats de col·legis i poblacions i el que tenia més a la vora de casa hi apareixia, així que m'hi vaig acostar per defensar-lo. M'hi vaig passar tota la tarda, fins el tancament. Vaig estar xerrant amb uns i altres, doncs hi havia qui em reconeixia del vídeo i qui no ho feia li deien i finalment també s'hi va sumar la Nuria, que ja havia tornat de Berga, on les coses estaven molt tranquil·les.