El dissabte abans de Carnestoltes, ens vam acostar als jardins de la societat El Retiro per veure el mercat de disfresses de segona mà que s'hi havia instal·lat. No hi havia molta cosa, però potser era perquè no hi vam anar massa d'hora. En tot cas, vam poder triar i remenar una mica. Alguna cosa ens va agradar i més quan ens van dir que el preu era d'un euro per peça. Sense dubtar-ho, ens ho vam quedar.

El dijous gras a mitja tarda, vam sortir a passejar tots tres, ens vam acostar al Cafè Bar Roy i allà vam decidir fer un berenar-sopar, que com no podia ser de cap altra forma, va consistir en una truita, tal i com marca la tradició.

Després, ens vam acostar al peu de les escales de l'església per gaudir de l'arribo, que ençà que el vam descobrir es va convertir en un dels nostres moments preferits del carnestoltes, però va començar a ploure i a guanyar en intensitat, acompanyat pels plors de la Merlès, que tenia gana, i vam decidir marxar cap a casa.

El dissabte al matí, ens vam disfressar tots tres: la Núria amb la seva compra de segona mà, la Merlès amb una disfressa de dragona que li havíem comprat uns dies abans i jo amb el vestit del casament del Miquel i la Sílvia amb uns complements comprat als 'xinos'.

Vam anar a veure la cursa de llits, que era l'altre moment que més ens agradava del carnestoltes sitgetà, doncs no deixava de ser una rua alternativa en el que l'important era passar-s'ho bé. La Merlès ni en va gaudir ni s'ho va passar malament, simplement va dormir.

De fet, ni tan sols va obrir un ull quan va passar un autocar de l'INSERXO bastant estrafalari, ni amb el bisbe rodejat de nens i observat per un pallasso, ni amb els famosos Astèrix i Obèlix i mira que la majoria d'aquests personatges duien música!

Vam passar pel Bar La Barata per fer una mica d'aperitiu, doncs a més de ser un bon lloc per fer-ho, l'ambient per carnestoltes era força divertit. Allà, però, va acabar passant el que era inevitable: la dragona va fer de dragona i el cavaller va fer el que fan els cavallers...

Per nosaltres, una escena tan tràgica va representar el final de les celebracions d'aquell dia i no va ser fins l'endemà, en companyia de la zebra Joana, l'unicorn Emma, la tavernera Vicky i l'skater Ramon que no vam tornar a sortir al carrer (sí, ja sé que per art de màgia hem ressuscitat la dragona sense donar explicacions, però és que no hi havia com enllaçar-ho).

Vam anar cap al Passeig Marítim pel Carrer del Pecat i un cop allà vam mirar de fer-nos una mica de lloc per poder veure passar les quaranta-cinc carrosses que conformaven la rua infantil.

El cavaller va tornar a trobar-se amb la dragona i va passar el que havia de passar, una lluita ferotge a vida o mort, però en l'últim moment, el cavaller es va mirar la dragona i li va dir: 'Yo soy tu padre'.

Vam pensar en un lloc on seure i prendre alguna cosa i ens vam decidir per anar al Montroig i de fet ens hi vam trobar tan bé que finalment ens vam decidir a dinar-hi. La pena va ser que quan ens van trucar l'Alberto i la Cristina per veure'ns no hi havia loc per ells, que van acabar menjant en una altra banda.

En acabat, vam donar una volteta més que ens va dur cap a la platja i allà vam coincidir amb els meus sogres, que havien baixat amb un viatge organitzat i amb l'Alberto i la Cristina, però el carnestoltes en sí ja el vam donar per acabat fins l'any següent.