Aprofitant que Sant Medir queia en dissabte, vam decidir anar a BCN per viure una mica la festa. Vam agafar la Ronda del Mig i a l'alçada de Plaça Lesseps vam intentar entrar a Gràcia, però ja hi havia talls de carrers i vam decidir ficar el cotxe a l'aparcament de dalt de tot de Torrent de l'Olla i baixar tot passejant.

Res més coincidir amb la primera colla, ens vam adonar que calia protegir una miqueta la Merlès per tal que no acabés rebent l'impacte d'un dolç a la cara, però també ens vam adonar que el cotxet acabava sent un bon recollidor de caramels encara que no t'ho proposessis.

En arribar a la confluència amb Travessera de Dalt la munió de gent i la coincidència de dues colles alhora ens va impedir anar cap a enlloc, doncs per darrera seguia arribant gent i ni podíem recular, però és que tampoc no volíem fer-ho.

Vam entrar en un forn amb taules a Torrent de l'Olla ja per sota de Travessera de Gràcia per esmorzar una mica, perdent-nos el pas d'un parell de colles com a mínim, aprofitant per canviar el bolquer de la Merlès i recordant com vivíem la festa de petits, amorrant-nos a les finestres de la masia que ocupava l'Acadèmia Salleras cada cop que passava una colla tant si el professor ens deia que seiéssim com si no. I entre els records també apareixien els guàrdies urbans de gala a cavall, amb les seves plomes al casc...

Vaig intentar que la Merlès veiés, escoltés, olorés i fins i tot sentís el mateix que jo veia, escoltava, olorava i sentia de petit, doncs aquest era un dels records més bonics que conservava de la meva infantesa. A més, una petita festa en la gran Barcelona cosmopolita no deixa de ser com un tresor amagat que potser val més pel fet d'existir que no pas pel seu valor en sí.

Fins i tot em vaig permetre el luxe (potser sense permís) de pujar la Merlès en un cavall. Bàsicament, va ser per tal que la Núria fes la foto i així poder dir que amb poc més d'un mes de vida ja havia 'muntat' a cavall, però en el fons jo el que volia era fer-la partícep de la festa.

Entre les extravagàncies de la festa, un automòbil amb més edat que la immensa majoria de la gent que estava intentant recollir tots els caramels que anaven llençant les colles des de dalt dels cavalls i els camions.

Quan ja estaven passant les últimes colles, van aparèixer el Jaume i la Georgina, amb els qui vam acabar de veure'ls passar mentre la Georgina intentava aconseguir uns Palotes.

Un cop van acabar de passar les últimes colles, vam acompanyar el Jaume i la Georgina cap a la moto, doncs havien d'anar cap a casa. Nosaltres, vam dinar a l'Amrit i després vam poder saludar la Su abans de marxar cap a Sitges.