Com que volíem començar a acostumar la Merlès a anar en sidecar i el Jaume ens havia dit que s'hi passaria, la III Festa Motera del gang Segadors a Sant Quintí de mediona va ser l'excusa perfecta.

Un cop vam haver arribat, la prova de la tranquil·litat de la nena eren la profunda son i la cara de felicitat, tant d'ella com dels seus embobadíssims pares, que aquest cop no van agafar cotxet per ella, disposats a carregar-la al damunt tot el matí.

Un cop dins del pavelló d'esports en el que s'hi celebrava la trobada, vam trobar-nos amb el Jordi i el Miguel dels Motrix, amb els qui ens vam posar a xerrar una mica, agraint-los un cop més el regal del body i explicant-nos ells que havien arribat pràcticament abans que l'organització.

En saludar els Despertaferro, que ens van convidar a anar a Sant Sadurní a dinar amb ells, vam veure que també hi havia l'Astburyrock, amb qui feia un munt de temps que no coincidíem (ell es va posar les mans al cap quan ens va veure amb descendència). Vam acabar de saludar alguns amics i coneguts més, ens vam inscriure i vam agafar l'entrepà (a triar) per esmorzar en companyia dels Motrix (en van arribar més) mentre esperàvem el Jaume.

Va començar a estranyar-nos que no hagués arribat el Jaume un cop vam haver esmorzat i vam intentar no preocupar-nos mirant les paradetes, canviant el bolquer de la Merlès, xerrant i rient.

Finalment, va aparèixer el Jaume, que ens va explicar que es va equivocar: va agafar l'A-2 per després agafar la C-15 i la C-244, però entre que s'havia despistat i que alguna senyalització no era suficientment explícita, havia acabat fent una mica més de volta del que tocava.

El Jaume també (no podia ser d'una altra manera) es va alegrar força de coincidir amb l'Astbury, que ens va dir que havia perdut els números de telèfon i que no creia que encara funcionés el fòrum Rates de Claveguera, però tot això ho vam solucionar en aquell mateix instant donant-nos els números i recordant-li l'existència en petit comité del fòrum.

L'Astbury ens va demanar si anàvem amb els Despertaferro a dinar per apuntar-s'hi ell també. A nosaltres, que encara no ho havíem decidit perquè no sabíem com ho portaria la Merlès, ens va fer molta il·lusió poder compartir una estona més amb ell i ens vam apuntar, però una mica més i no aconseguim anar-hi perquè a l'hora de marxar tothom volia saludar-nos i felicitar-nos pel naixement de la nena. De tota manera, crec que vam poder acomiadar-nos de pràcticament tots els amics.

El dinar va consistir en una calçotada a Can Queto, on vam tenir la sort de poder aprofitar durant una bona estona el cotxet del fill de la Sílvia i el Miquel per tal que la Merlès descansés una mica i deixés descansar una mica els seus pares, que van dinar la mar de bé i només van haver de patir un parell de problemes: l'aïllament típic d'una part dels comensals en una taula gran i la pluja que va caure mentre dinàvem i va deixar tot el terra moll.