IV Concentración Motera Te Levanto En El Aire |
Aprofitant el meu permís d'alletament, podíem sortir el divendres pel matí per fer el viatge amb tranquil·litat, però la Núria tenia classe de mamifit i vam acabar sortint a quarts d'una amb el sidecar carregat com si marxéssim de casa. |
|
|
|
Abans
d'arribar a Vilafranca, vam aturar-nos per repostar, doncs
no arribàvem a Jorba, que era la nostra primera opció, així
que va haver canvi de plans i ens vam aturar a l'Hostal del
Carme a Vilagrassa, on vam menjar un entrepà, vam canviar el
bolquer de la Merlès i la Núria li va donar el pit, el que
va suposar aproximadament una hora abans no vam tornar a
pujar al side. |
|
|
|
|
|
|
La
calor apretava força i per això quan ens vam aturar a Monzón
la prioritat va ser canviar de postura, refrescar-nos i
hidratar-nos i no pas repostar de carburant. |
|
|
|
Un
cop a Ayerbe, el problema va ser travessar la gran carpa,
entrar al pavelló i formalitzar la preinscripció, doncs tant
els coneguts com els desconeguts que vam anar trobant ens
van anar aturant per dir-li coses a la Merlès o
preguntar-nos l'edat, el nom o qualsevol altra cosa. I fins
i tot va haver qui la va agafar a coll per mimar-la. |
|
|
|
Tot
seguit, va tocar descarregar tot l'equipatge i la resta
d'estris que dúiem per a continuació muntar la tenda, que
com era nova (i molt gran) va ser més complicat que
habitualment i més si afegim que aquest model necessitava
anar agafat a terra (vam haver de lligar-la en una banda
pels vents a una barana i per l'altra la vam enganxar a
terra amb cinta americana d'un veí que ens la va deixar
després de demostrar-nos amb la seva tenda que l'invent
funcionava). Finalment, vam aconseguir-ho, igual
que vam aconseguir muntar el bressol de viatge de la Merlès. |
|
|
|
Ja
instal·lats, vam anar a fer la cervesa de benvinguda i
saludar amics, per al cap d'una estona donar la benvinguda
al Josep, el Marc, el Carlos i el Suso, que van arribar tot
just per davant del Jaume. |
|
|
|
|
|
|
A
la seva hora, sobre les vuit del vespre, vam anar a banyar
la Merlès, però ens vam trobar que l'aigua, tot i sortir
calenta, no era suficientment calenta. El problema és que
amb la calor que havia fet la nena havia suat, per tant i
malgrat la temperatura vam decidir banyar-la. Vam ficar-li
primer els peuets i després el culet, ella es va sentir
còmode i es va voler estirar, moment en el que es va adonar
que era més freda que habitualment i es va posar a bramar.
De tota manera, vam aconseguir rentar-la i ella no ho va
passar pas tan malament. |
|
|
|
De
tota manera, un cop va haver sopat de sa mare, no la vam
posar a dormir, sinó que ens la vam endur en la cadireta cap
a la carpa, on ens vam dedicar a confraternitzar amb la
gent. |
|
|
|
Enlloc
de fer cua per recollir el plat amb el sopar, la Núria
directament va anar a seure a una punta per poder col·locar
la cadireta a la vora, mentre jo recollia els dos plats. Vam
prendre'ns un got de brou que ens esperava a la taula i el
plat de pollastre guisat que havíem recollit a la barra
acompanyat de pa, aigua, gasosa i vi. I per postres, arròs
amb llet casolà. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Nosaltres
tres, junt amb el Jaume, vam anar a fer el cafè o la primera
copa a un bar del poble, després la Núria i la Merlès van
anar a dormir (si la nena es despertava amb gana, sa mare sí
tenia la possibilitat d'alimentar-la) i el Jaume i jo ens
vam acostar al SEMPA, on vam fer un parell de cerveses que
ens van conduir a l'hora del bingo
o, el que és el mateix per a nosaltres, l'hora d'anar a
dormir. |
|
|
|
Sobre
les tres de la matinada, es va despertar la Merlès, la vaig
agafar per canviar-la, com sempre, però no parava de plorar
i dins del pavelló ressonava força. La vam haver de canviar
a tota velocitat, intentant calmar-la, però ella va seguir
bramant, a un volum més alt o més baix, però bramant al cap
i a la fi. De fet, la Núria va començar a donar-li el pit
sense que estés completament vestida i, com que va callar
(tenia la boca plena) i es va calmar, vam assumir que
s'havia despertat amb molta gana. Els altres cops que es va
despertar, vam decidir no canviar-la i passar directament a
l'alletament. I així va passar la seva primera nit en tenda
i així vam aconseguir que tothom ens comentés que s'havia
portat molt bé i que els que la van sentir diguessin que va
ser molt poquet i que no hi va haver comparació possible amb
el concert de roncs que es va sentir durant tota la nit. |
|
|
|
Ens
vam dutxar (l'aigua estava molt més calenta!), ens vam
vestir i vam anar a esmorzar sense que el Jaume s'hagués
llevat encara i amb la Merlès aprofitant per acabar de
descansar. A la carpa vam recollir un got de llet (podia ser
cafè, tallat, cafè amb llet o llet amb Cola-Cao), un Donut
(podia ser amb sucre o amb xocolata), brioixeria i galetes i
vam seure amb el Josep, el Marc, el Carlos i el Suso. A més,
quan ja estàvem acabant, va arribar el Jaume. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A
les deu del matí, vam sortir de ruta cap al conegut castell
de Loarre, esperant que aquest cop sí el podríem arribar a
visitar d'una punyetera vegada. |
|
|
|
Un
cop aparcats, ens vam acostar a l'entrada del centre
d'interpretació i allà ens van dividir en grups. Nosaltres
vam quedar encabits en el segon i vam començar la visita
veient un curt àudiovisual per a continuació gaudir d'una
visita guiada molt amena. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La
visita guiada va acabar a la plaça d'armes de la fortalesa
primigènia, de d'on vam començar el nostre recorregut per
lliure per la primera capella i dues de les torres, la torre
de l'homenatge i una altra torre fora muralles a la que
només s'accedia des d'un punt alt pel que podia quedar
aïllada en cas de necessitat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Va
començar a ploure i vam decidir acabar amb la visita,
marxant cap a Loarre ja sense pluja. A la plaça de Loarre,
als porxos de la Hospedería Castillo de Loarre, ja havia
començat l'aperitiu i de fet tan sols quedaven unes poques
patates fregides i unes quantes begudes. |
|
|
|
|
|
|
De
tornada a Ayerbe, vam posar-nos a la cua per recollir el
dinar mentre la Núria i la Merlès agafaven un lloc on es
podés aparcar bé la cadireta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Teníem
unes ganes boges de fer una bona migdiada. Abans, vam fer
canvi de bolquers a la Merlès per tal que res no ens
pertorbés mentre dormíem, però la nena, que havia dormit la
major part del matí, va decidir que ella no feia pas
migdiada, així que me la vaig emportar a passejar mentre la
Núria es quedava dormint, tot i que després vam canviar les
tornes. |
|
|
|
Durant
el llarg passeig va fer sol i calor, però quan estàvem
arribant al pavelló ja començava a fer aire. De tota manera,
res semblant a allò que ens vam trobar quan vam anar a
buscar la xocolata desfeta del berenar, doncs l'aire es va
convertir en un fort vent fred i el cel es va tapar bastant. |
|
|
|
Ens
vam prendre la xocolata com vam poder, arreserant-nos tot el
possible en enganxar-nos a les parets dels edificis propers,
però tot i així no estàvem còmodes i per tant vam decidir
anar a alguna altra banda, en principi al bar on teníem una
consumició oferta per l'organització. El Manel, que havia
berenat amb nosaltres, va començar a caminar a tota
velocitat, deixant-nos a nosaltres enrere i finalment vam
entrar al forn de pa en el que ja hi havíem estat l'any anterior. Després, vam recollir
les cerveses de franc i vam marxar cap al pavelló, on vam
fer la xerrada i vam banyar la Merlès amb aigua calenta, no
com el dia anterior. |
|
|
|
Vam
tornar a la carpa per sopar i l'ambient ja no era ni de bon
tros el que havia estat, doncs el vent gelat i incòmode
havia obligat a la gent a tapar-se, alhora que havia buidat
la barra durant tota la tarda. |
|
|
|
Tan
bon punt com vam haver acabat el sopar, vam decidir que no
aniríem al SEMPA i vam seure a xerrar una estona davant de
les tendes, com van fer uns quants grups més, tot i que hi
va haver un que es va confondre una mica i va posar música a
tot drap mentre els seus membres cantaven tan fort com
podien. Per sort, l'organització va parlar amb ells i va
tornar el seny. |
|
|
|
La
nit va ser molt i molt freda, però vam tapar convenientment
la Merlès i no va passar fred. Només la Núria en va tenir
una mica durant la matinada. Pel matí, esmorzar com el del
dia anterior. |
|
|
|
Com
la resta del cap de setmana, mentre anàvem xerrant amb uns i
altres, la Merlès va anar passant d'uns braços a uns altres,
sense sentir-se estranya i sabent-se el centre de la festa. |
|
|
|
Vam
anar al pavelló per començar a recollir-ho tot, que en el
cas de la Núria i meu era TOT, doncs anàvem carregats com a
bèsties i un cop lligat a la moto vam tornar a la carpa per
presenciar el llarguíssim sorteig de regals en el que el
Jaume es va endur el premi que havia desitjat. |
|
|
|
En
acabar-se el sorteig, vam agafar el plat que constituïa l'almuerzo cinco estrellas
anunciat al programa, un estofat que, tot i estar força bo,
no ens va semblar el més adient per omplir l'estòmac abans
de sortir de ruta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ja
no ens quedava gaire més per fer, a més d'acomiadar-nos dels
amics que es quedavan allà, dels que sortien més tard i dels
que marxaven just davant nostre, malgrat que la sensació
era que s'acomiadaven més de la Merlès que no pas de
nosaltres dos. |
|
|
|
Amb
el Jaume vam anar a la gasolinera del poble i allà vam
parlar que ell tiraria quan nosaltres féssim la primera
aturada, doncs no podia arribar a misses dites i aturant-se
tant sovint i durant tant temps com pensàvem anar fent
nosaltres acabaria fent-ho. Així, la primera tirada ens va
portar fins l'entrada de Tamarit de La Llitera, on hi havia
una estació de servei que jo vaig pensar que seria un bon
punt per acomiadar-nos, per després anar nosaltres tres a
buscar un bar on passar l'estona. |
|
|
|
Però
va resultar que el Jaume havia de pixar i a més va fer
càlculs i repostant allà ja no li calia fer-ho per arribar a
casa. Si a això li sumem que hi havia un trosset de gespa
amb ombra sota un arbre, on podíem canviar la Merlès, doncs
al final vam fer l'aturada plegats i, el que és més
important, una mica més de ruta plegats. |
|
|
|
Vam
continuar fins a Vilagrassa, on vam agafar l'A-2, tot i que
nosaltres vam agafar la segona sortida per continuar per la
nacional (l'autovia és avorridíssima i està plena de bots).
De la resta del viatge, podria explicar que a l'entrada de
Cervera vam passar un control preventiu d'alcoholèmia i que
vam aturar-nos a la BonArea de Jorba. |
|
|
|