Aprofitant el meu permís d'alletament, podíem sortir el divendres pel matí per fer el viatge amb tranquil·litat, però la Núria tenia classe de mamifit i vam acabar sortint a quarts d'una amb el sidecar carregat com si marxéssim de casa.

Abans d'arribar a Vilafranca, vam aturar-nos per repostar, doncs no arribàvem a Jorba, que era la nostra primera opció, així que va haver canvi de plans i ens vam aturar a l'Hostal del Carme a Vilagrassa, on vam menjar un entrepà, vam canviar el bolquer de la Merlès i la Núria li va donar el pit, el que va suposar aproximadament una hora abans no vam tornar a pujar al side.

La calor apretava força i per això quan ens vam aturar a Monzón la prioritat va ser canviar de postura, refrescar-nos i hidratar-nos i no pas repostar de carburant.

Un cop a Ayerbe, el problema va ser travessar la gran carpa, entrar al pavelló i formalitzar la preinscripció, doncs tant els coneguts com els desconeguts que vam anar trobant ens van anar aturant per dir-li coses a la Merlès o preguntar-nos l'edat, el nom o qualsevol altra cosa. I fins i tot va haver qui la va agafar a coll per mimar-la.

Tot seguit, va tocar descarregar tot l'equipatge i la resta d'estris que dúiem per a continuació muntar la tenda, que com era nova (i molt gran) va ser més complicat que habitualment i més si afegim que aquest model necessitava anar agafat a terra (vam haver de lligar-la en una banda pels vents a una barana i per l'altra la vam enganxar a terra amb cinta americana d'un veí que ens la va deixar després de demostrar-nos amb la seva tenda que l'invent funcionava). Finalment, vam aconseguir-ho, igual que vam aconseguir muntar el bressol de viatge de la Merlès.

Ja instal·lats, vam anar a fer la cervesa de benvinguda i saludar amics, per al cap d'una estona donar la benvinguda al Josep, el Marc, el Carlos i el Suso, que van arribar tot just per davant del Jaume.

A la seva hora, sobre les vuit del vespre, vam anar a banyar la Merlès, però ens vam trobar que l'aigua, tot i sortir calenta, no era suficientment calenta. El problema és que amb la calor que havia fet la nena havia suat, per tant i malgrat la temperatura vam decidir banyar-la. Vam ficar-li primer els peuets i després el culet, ella es va sentir còmode i es va voler estirar, moment en el que es va adonar que era més freda que habitualment i es va posar a bramar. De tota manera, vam aconseguir rentar-la i ella no ho va passar pas tan malament.

De tota manera, un cop va haver sopat de sa mare, no la vam posar a dormir, sinó que ens la vam endur en la cadireta cap a la carpa, on ens vam dedicar a confraternitzar amb la gent.

Enlloc de fer cua per recollir el plat amb el sopar, la Núria directament va anar a seure a una punta per poder col·locar la cadireta a la vora, mentre jo recollia els dos plats. Vam prendre'ns un got de brou que ens esperava a la taula i el plat de pollastre guisat que havíem recollit a la barra acompanyat de pa, aigua, gasosa i vi. I per postres, arròs amb llet casolà.

Nosaltres tres, junt amb el Jaume, vam anar a fer el cafè o la primera copa a un bar del poble, després la Núria i la Merlès van anar a dormir (si la nena es despertava amb gana, sa mare sí tenia la possibilitat d'alimentar-la) i el Jaume i jo ens vam acostar al SEMPA, on vam fer un parell de cerveses que ens van conduir a l'hora del bingo o, el que és el mateix per a nosaltres, l'hora d'anar a dormir.

Sobre les tres de la matinada, es va despertar la Merlès, la vaig agafar per canviar-la, com sempre, però no parava de plorar i dins del pavelló ressonava força. La vam haver de canviar a tota velocitat, intentant calmar-la, però ella va seguir bramant, a un volum més alt o més baix, però bramant al cap i a la fi. De fet, la Núria va començar a donar-li el pit sense que estés completament vestida i, com que va callar (tenia la boca plena) i es va calmar, vam assumir que s'havia despertat amb molta gana. Els altres cops que es va despertar, vam decidir no canviar-la i passar directament a l'alletament. I així va passar la seva primera nit en tenda i així vam aconseguir que tothom ens comentés que s'havia portat molt bé i que els que la van sentir diguessin que va ser molt poquet i que no hi va haver comparació possible amb el concert de roncs que es va sentir durant tota la nit.

Ens vam dutxar (l'aigua estava molt més calenta!), ens vam vestir i vam anar a esmorzar sense que el Jaume s'hagués llevat encara i amb la Merlès aprofitant per acabar de descansar. A la carpa vam recollir un got de llet (podia ser cafè, tallat, cafè amb llet o llet amb Cola-Cao), un Donut (podia ser amb sucre o amb xocolata), brioixeria i galetes i vam seure amb el Josep, el Marc, el Carlos i el Suso. A més, quan ja estàvem acabant, va arribar el Jaume.

A les deu del matí, vam sortir de ruta cap al conegut castell de Loarre, esperant que aquest cop sí el podríem arribar a visitar d'una punyetera vegada.

Un cop aparcats, ens vam acostar a l'entrada del centre d'interpretació i allà ens van dividir en grups. Nosaltres vam quedar encabits en el segon i vam començar la visita veient un curt àudiovisual per a continuació gaudir d'una visita guiada molt amena.

La visita guiada va acabar a la plaça d'armes de la fortalesa primigènia, de d'on vam començar el nostre recorregut per lliure per la primera capella i dues de les torres, la torre de l'homenatge i una altra torre fora muralles a la que només s'accedia des d'un punt alt pel que podia quedar aïllada en cas de necessitat.

Va començar a ploure i vam decidir acabar amb la visita, marxant cap a Loarre ja sense pluja. A la plaça de Loarre, als porxos de la Hospedería Castillo de Loarre, ja havia començat l'aperitiu i de fet tan sols quedaven unes poques patates fregides i unes quantes begudes.

De tornada a Ayerbe, vam posar-nos a la cua per recollir el dinar mentre la Núria i la Merlès agafaven un lloc on es podés aparcar bé la cadireta.

Teníem unes ganes boges de fer una bona migdiada. Abans, vam fer canvi de bolquers a la Merlès per tal que res no ens pertorbés mentre dormíem, però la nena, que havia dormit la major part del matí, va decidir que ella no feia pas migdiada, així que me la vaig emportar a passejar mentre la Núria es quedava dormint, tot i que després vam canviar les tornes.

Durant el llarg passeig va fer sol i calor, però quan estàvem arribant al pavelló ja començava a fer aire. De tota manera, res semblant a allò que ens vam trobar quan vam anar a buscar la xocolata desfeta del berenar, doncs l'aire es va convertir en un fort vent fred i el cel es va tapar bastant.

Ens vam prendre la xocolata com vam poder, arreserant-nos tot el possible en enganxar-nos a les parets dels edificis propers, però tot i així no estàvem còmodes i per tant vam decidir anar a alguna altra banda, en principi al bar on teníem una consumició oferta per l'organització. El Manel, que havia berenat amb nosaltres, va començar a caminar a tota velocitat, deixant-nos a nosaltres enrere i finalment vam entrar al forn de pa en el que ja hi havíem estat l'any anterior. Després, vam recollir les cerveses de franc i vam marxar cap al pavelló, on vam fer la xerrada i vam banyar la Merlès amb aigua calenta, no com el dia anterior.

Vam tornar a la carpa per sopar i l'ambient ja no era ni de bon tros el que havia estat, doncs el vent gelat i incòmode havia obligat a la gent a tapar-se, alhora que havia buidat la barra durant tota la tarda.

Tan bon punt com vam haver acabat el sopar, vam decidir que no aniríem al SEMPA i vam seure a xerrar una estona davant de les tendes, com van fer uns quants grups més, tot i que hi va haver un que es va confondre una mica i va posar música a tot drap mentre els seus membres cantaven tan fort com podien. Per sort, l'organització va parlar amb ells i va tornar el seny.

La nit va ser molt i molt freda, però vam tapar convenientment la Merlès i no va passar fred. Només la Núria en va tenir una mica durant la matinada. Pel matí, esmorzar com el del dia anterior.

Com la resta del cap de setmana, mentre anàvem xerrant amb uns i altres, la Merlès va anar passant d'uns braços a uns altres, sense sentir-se estranya i sabent-se el centre de la festa.

Vam anar al pavelló per començar a recollir-ho tot, que en el cas de la Núria i meu era TOT, doncs anàvem carregats com a bèsties i un cop lligat a la moto vam tornar a la carpa per presenciar el llarguíssim sorteig de regals en el que el Jaume es va endur el premi que havia desitjat.

En acabar-se el sorteig, vam agafar el plat que constituïa l'almuerzo cinco estrellas anunciat al programa, un estofat que, tot i estar força bo, no ens va semblar el més adient per omplir l'estòmac abans de sortir de ruta.

Ja no ens quedava gaire més per fer, a més d'acomiadar-nos dels amics que es quedavan allà, dels que sortien més tard i dels que  marxaven just davant nostre, malgrat que la sensació era que s'acomiadaven més de la Merlès que no pas de nosaltres dos.

Amb el Jaume vam anar a la gasolinera del poble i allà vam parlar que ell tiraria quan nosaltres féssim la primera aturada, doncs no podia arribar a misses dites i aturant-se tant sovint i durant tant temps com pensàvem anar fent nosaltres acabaria fent-ho. Així, la primera tirada ens va portar fins l'entrada de Tamarit de La Llitera, on hi havia una estació de servei que jo vaig pensar que seria un bon punt per acomiadar-nos, per després anar nosaltres tres a buscar un bar on passar l'estona.

Però va resultar que el Jaume havia de pixar i a més va fer càlculs i repostant allà ja no li calia fer-ho per arribar a casa. Si a això li sumem que hi havia un trosset de gespa amb ombra sota un arbre, on podíem canviar la Merlès, doncs al final vam fer l'aturada plegats i, el que és més important, una mica més de ruta plegats.

Vam continuar fins a Vilagrassa, on vam agafar l'A-2, tot i que nosaltres vam agafar la segona sortida per continuar per la nacional (l'autovia és avorridíssima i està plena de bots). De la resta del viatge, podria explicar que a l'entrada de Cervera vam passar un control preventiu d'alcoholèmia i que vam aturar-nos a la BonArea de Jorba.