Vam descartar anar a passar el cap de setmana sencer a Santpedor perquè l'anterior havíem anat a Ayerbe (primeres nits en tenda per a la Merlès), el següent teníem previst anar a Oto (primeres nits en tenda a l'exterior) i el diumenge anàvem a celebrar l'aniversari de ma mare amb un dinar i no calia apretar tant. Vam intentar quedar amb la gent de Berga per baixar plegats, però no hi va haver manera, així que ens hi vam acostar tots tres sols, però mentre aparcàvem ja vam coincidir amb el Miguel Ángel i l'Esther.

Un cop acomodada la Merlès a la seva cadireta, ens vam saludar amb els Despertaferro (el vespre anterior havíem passat pel seu local a Olesa per sopar amb ells i rebre un magnífic regal pel naixement de la Merlès - moltíssimes gràcies!!! - doncs entre una cosa i una altra encara no ens havíem pogut juntar tots), que ens van dir que anaven a dinar alguna cosa i si ens volíem apuntar, però els vam dir que volíem abans fer una  volta per allà.

També ens vam trobar amb el Jordi i el Miguel dels Motrix, que com nosaltres tampoc anaven a acampar i amb els qui vam anar a la barra per prendre alguna cosa fresqueta que ens ajudés a passar la calor que estava fent.

El Miguel ens va parlar d'un restaurant a l'altra banda del poble en el que ell hi havia menjat feia temps, quan havia estat treballant per la zona i vam decidir anar-hi plegats a dinar.

El restaurant es deia Cal Toni i, malgrat que estava molt ple i que hi havia un banquet, ens van fer lloc i ens van donar molt bé de dinar. Si ens hem de queixar d'alguna cosa, ho faríem del temps, doncs quan estàvem acabant va començar a diluviar i vam haver d'esperar-nos per marxar, moment en què ens vam acomiadar del Miguel Ángel i de l'Esther, que tornaven cap a casa.

De tornada a les instal·lacions de la trobada, el panorama era totalment desolador: pràcticament no quedaven paradetes i les que encara hi eren estaven recollint, no hi havia motos ni gent, l'organització havia posat tot el que havia pogut sota la carpa del bar i només el bon humor dels quatre que estaven prenent alguna cosa t'aixecava l'ànim.

Quedava suspesa de facto la concentració, només quedava per veure si també la suspenien oficialment i es posaven a recollir, però el temps seguia amenaçador i no vam voler esperar gaire més, doncs en aquell moment es veien clarianes en direcció nord, que era cap on ens hi dirigíem.