Pel matí, la Merlès tenia la cara infladeta, però no es queixava pas i tenia ganes de jugar i còrrer, així que ens va demostrar un cop més que estava feta de goma.

Va ser un dels dies que més d'hora vam estar preparats per sortir de ruta, però no ens vam acabar de col·locar correctament. Després d'uns moments de dubtes, la Merlès i la Núria van anar al side i jo a la moto.

Vam tornar a la carretera, circumval·lant Limoges i travessant el Périgord Noir, tornant a passar per llocs per on hi vam estar am el David el 2015, aturant-nos a repostar gasolina a Payrac sense que la nena es despertés.

Tot i que prefereixo deixar enrere les grans ciutats i aturar-me un cop passades per així començar ruta l'endemà sense grans entrebancs a l'inici, vam decidir que ens aturaríem a Montauban, doncs entrar a Toulouse era una bogeria i més enllà no vam veure clar on fer-ho. Mentre hi accedíem, la Núria va anar mirant on reservar per dormir i finalment ens vam decidir per l'Hôtel Abbaye des Capucins, un hotel molt pijo en el que vam gaudir força de la piscina, doncs vam passar moltíssima calor, sobretot durant el tram final de la ruta.

Passades les set de la tarda, vam sortir a passejar una mica i vam acabar a la porxada Place Nationale, el centre neuràlgic de la ciutat des de la seva fundació el 1144 i on conflueixen els carrers del nucli antic. Arruïnada per dos focs el 1614 i el 1649, va ser reconstruïda completament gràcies a la generositat reial i a la voluntat dels cònsols. Es va completar durant el segle XVIII, homogenitzant-la, i recentment es va restaurar.

Ens vam decidir per Chez Olympe, on vam sopar molt i molt bé. No puc fer altra cosa que recomanar el lloc. A més, la Merlès tenia tota la plaça per jugar, tot i que va preferir ficar-se entre les taules i anar cap a la calçada. Un cop acabat l'àpat, vam seure en un banc de la plaça davant del Restaurant L'Agora perquè acabava de començar una actuació en viu. Això sí, tan bon punt com va fer la primera pausa, vam tornar a l'hotel per posar-nos a dormir.