Vam sortir de Sitges el divendres per la tarda i ja comptàvem que no arribaríem gaire d'hora, així que vam demanar al Toni i a l'Anna que demanessin la nostra clau (havíem reservat una habitació) per tal de poder anar tranquils. Vam aturar-nos a sopar a l'Hostal Portal del Pirineo d'Estopiñán del Castillo (vaja, entre Alfarràs i Benavarri) i tot i que feia fresqueta no feia pas el fred que podia arribar a fer en aquesta zona i a aquestes alçades d'any. De tota manera, un cop a Ligüerre de Cinca i ja instal·lats, vam abrigar ben abrigada la Merlès per sortir de l'habitació.

La veritat és que no hi havia massa gent i a més en aquells moments estava repartida entre els que encara estaven al bar que ja tancava, els que estaven a l'habitació perquè havien anat a buscar o a deixar alguna cosa, els que estaven dintre de la sala on hi havia la barra, els que estaven al voltant de la foguera que no cremava massa i els que havien anat a dormir, però sí que molta era com a mínim coneguda nostra, així que vam començar a saludar-nos amb els uns i els altres.

Nosaltres primer vam entrar a la sala, però ràpidament vam anar cap a la foguera, que va començar a crèixer a mesura que la gent va començar a ficar-hi troncs. De tota manera, era tard i la Merlès i jo no vam trigar massa en anar a dormir, mentre que la Núria que va allargar fins a la matinada.

Pel matí, no vam còrrer per sortir de l'habitació, sinó que ens ho vam prendre amb calma i vam anar a esmorzar amb temps suficient, però no excessiu tant si tenim en compte l'hora del menjador com l'hora a la que sortia la ruta.

La ruta va consistir en una passejadeta que ens va dur a un petit poblet que crec que no tenia més de deu o dotze cases en el que amb prou feines vam poder aparcar totes les motos. Això sí, la poqueta estona de passeig va ser suficient per a què la Merlès s'adormís.

Vam carregar la nena a coll embolicada en una manta i vam començar la pujada cap a l'església del poble, que estava dalt d'un turó des del que es veien les cases diseminades als seus peus.

El Vicente, un dels membres de la Peña Motorista Zaragoza, ens va donar una explicació històrica i artística sobre l'església i la zona i, un cop ens van obrir el pany de la porta, vam poder entrar-hi i descobrir les pintures de l'interior. També hi havia la possibilitat de pujar a la torre, però el pas era estret i s'havia de pujar d'un en un perquè estava esquerdada per l'aicció d'un llamp, així que vam decidir no pujar.

En sortir de l'església, vam fer una ullada al cementiri, que estava a la banda del turó que es veia des del poble, i ens vam dirigir cap a la part del darrera de l'església, on vam descobrir una panoràmica espectacular dels Pirineus. Bé, no tothom va veure la panoràmica, doncs la Merlès seguia dormint tranquil·lament.

En un tres i no res els membres de l'organització van preparar unes taules en les que va aparèixer pa i embotit, a més de begudes i poc o molt (teníem encara l'esmorzar a la gola) tots vam acabar picant alguna cosa com a mínim i ara sí que dit tots perquè la Merlès es va despertar i va menjar.

La baixada, doncs, cap al poble per anar a buscar la moto i tornar cap a Ligüerre de Cinca va ser molt diferent que la pujada i no tant pel fet de ser baixada com pel fet de no haver de carregar la nena.

Ja en el reconstruït poble convertit en complex turístic, vam buscar un lloc al sol per seure una mica, però la Merlès em va deixar clar que ella no volia estar asseguda i vam anar a veure com anava la preparació de les deu paelles que concursaven per endur-se el premi a la millor.

Com que encara teníem per una estoneta, vam anar a veure arbres i a jugar al parc infantil, tot i que no ens vam poder enfilar al tobogan perquè estava tot moll.

Un cop enllestides les deu paelles, va arribar el moment d'agafar un plat i triar els arrossos amb què omplir-lo i a continuació buidar-lo dintre nostre. Per després fer una mica de migdiada i de relax a l'habitació.

Ens vam encantar una mica i gairebé ni veiem les rosquillas que la pastissera de la PMZ, Gloria, va preparar a mitja tarda i més si tenim en compte que l'ambient estava més a fora que no pas dintre de la sala d'actes.

Com que pràcticament no havíem menjat res en tot el dia (no havíem parat!), els integrants del grup Te Levanto En El Aire van decidir tallar el pernil que havien guanyat amb la seva paella (bé, la paella de la Mari) i compartir-lo amb tothom.

Tot i que la Núria i jo estàvem més per fer cerveses i anar xerrant amb uns i altres, la Merlès estava més per jugar i còrrer amb el meu barret posat i així vam arribar a l'hora del sopar. Després de sopar, no vam trigar pas gaire en anar a dormir, doncs el dia havia estat llarg i estàvem cansadots, a més d'una mica tips de tant menjar.

Pel matí, va ser esmorzar, recollir i intentar marxar i dic intentar perquè a l'hora d'arrencar el sidecar ens vam trobar sense bateria perquè el dia anterior la Núria s'havia deixat connectada alguna cosa. La sort va ser que, malgrat que ja pràcticament no quedava ningú, uns amics de Motrix capitanejats pel Pepe ens van engegar la moto amb l'ajut d'un cable amb pinces.