IV Navarrada

 

 

 

El divendres a mig matí, un cop vam tenir carregat el sidecar, vam pujar-hi i vam començar el viatge cap a Ayegui. Vam pujar fins a Igualada i des d'allà vam anar fins a Anglesola, on vam trencar cap a Binéfar, però abans d'arribar-hi ens vam aturar primer a Rocky Motard, on vam saludar el Frank i la Carme, a més d'aprofitar el lavabo per part de la Merlès, i després a Algerri, on vam picar alguna cosa.


sergibuda.cat








De Binéfar, cap a Osca i d'allà un trosset d'autovia fins a agafar l'A-1209 cap a Gurrea de Gállego, l'A-124 fins a Erla, després l'A-125 fins a Ejea, on vam repostar, i després Sádaba, Carcastillo i Santacara, on vam tornar a aturar-nos, tot i que l'emergència no era la gasolina, sinó la pixera de la Merlès.


sergibuda.cat








Un cop al càmping Iratxe, vam inscriure'ns i instal·lar-nos tan ràpidament com vam poder per així ja només tenir la preocupació de passar-ho bé, tal i com va començar a fer la Merlès a la zona per criatures, mentre nosaltres anàvem saludant els uns i els altres.


sergibuda.cat








Una mica més tard del previst, vam seure a sopar tots plegats i en acabat van venir les copes, les xerrades i els riures, però la Núria i la Merlès es van perdre aquesta segona part, doncs van anar a dormir d'hora.


sergibuda.cat








Pel matí, després de dutxar-nos i vestir-nos, vam anar a esmorzar per, tot seguit, tornar a la zona infantil per jugar una estoneta abans no sortíssim de ruta.


sergibuda.cat








La ruta, a ritme tranquil, ens va dur a la Sierra de Codés, aturant-nos a l'aparcament del santuari amb la resta de les motos, on la Merlès em va ajudar a guardar el casc al maleter del sidecar.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







El conjunt d'edificis conforma el santuari i l'hostatgeria, cap on ens hi vam dirigir nosaltres, en concret cap a la cafeteria, on vam poder prendre alguna cosa (els més agosarats es van demanar algun pintxo).


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







La Merlès va estar jugant amb la Iratxe una estona i després es va posar bé a les escales per tal que li fes fotos com si fos una estrella de cinema.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







A la porta de l'establiment turístic, tot aprofitant els graons d'accés al vestíbul, es va fer la fotografia de grup de la trobada, a la que nosaltres no hi apareixem perquè vam quedar tapats.


sergibuda.cat








La tornada cap a Ayegui va ser una miqueta més ràpida que no pas l'anada, però en tot cas, un cop al càmping només vam tenir temps de canviar-nos abans no vam haver de pujar a l'autocar, que com és tradició va fer alguna volta de més en una (sí, només una) rotonda.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








Com l'any anterior, el dinar va ser a la Sagardotegia Etxesakan, a Garísoain, un petit poblet de vint-i-set habitants amb vistes sobre la Vall de Yerri. Tan bon punt com vam baixar de l'autocar, vam còrrer tots a agafar lloc a taula.


sergibuda.cat








Nosaltres vam seure en una punta a la taula que estava tocant les kupelas, disposats a menjar-nos el xoriço a la sidra, la truita de bacallà, el bacallà amb pebrots, el txuletón i les postres.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Però si una característica tenen les sagardotegias, és que et serveixes tu mateix la sidra directament de les kupelas, encara que no siguin pròpiament kupelas. En tot cas, la Merlès ja no era pas una rookie, sinó tota una veterana en la seva tercera visita a una sagardotegia, així que es va decidir a abocar suc de poma fermentat en el meu got.


sergibuda.cat







Després, va seguir jugant amb la Iratxe a això de deixar-se fer fotos i després mirar-les, però va ser amb la Montse amb qui va decidir quedar-se una bona estona i acabar de dinar.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







La veritat és que vam fer un àpat d'aquests per repetir i a més va anar in crescendo, doncs vam demanar-nos un segon txuletón i va ser espectacular, d'aquests que es desfan a la boca quan apretes el tros de carn amb la llengua sota el paladar.


sergibuda.cat







Les postres també van ser les típiques: formatge Idiazàbal, codony, nous, quallada, tejas i cigarrillos de Tolosa, el problema és que quan arriba l'hora de les postres un ja està a rebentar... De tota manera, la Núria i jo vam menjar una mica de formatge (com no!) i algunes nous, de quallada en van menjar les dues fèmines i la Merlès i jo vam compartir un parell de cigarrillos a l'estil neula: començant alhora un per cada banda. A continuació, els cafès i la sobretaula.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat








La tornada cap al càmping va ser molt més tranquil·la que no pas l'anada, amb uns quants dormint o a punt de fer-ho. Com a activitat addicional, es va proposar baixar a la bodega Iratxe per veure el monestir i la font que raja vi i la Núria va ser de les que van aprofitar per fer la visita, mentre la Merlès i jo marxàvem en autocar a fer la migdiada.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 



 

Jo vaig allargar la migdiada fins gairebé l'hora de sopar, però la Merlés i la Núria sí que van aprofitar una estona per veure els jocs motards i socialitzar-se.


sergibuda.cat







A l'hora de sopar, la Maria, la Iratxe i l'Óscar ens van sorprendre amb el seu maquillatge carnavaler, però no van ser els únics que van recordar-nos que era carnestoltes, doncs alguns habituals del càmping també es van disfressar.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







La Merlès va sopar una mica i va marxar cap a la zona infantil per jugar, mentre nosaltres acabàvem de menjar. Durant la sobretaula, van organitzar un bingo i jo em vaig escaquejar una miqueta anant a controlar la nena a la piscina de boles (amb moltíssimes menys boles que l'any anterior, per cert). Al cap de poca estona, però nosaltres dos vam anar a dormir, mentre la Núria sí que allargava la vetllada.


sergibuda.cat







Pel matí, ens vam llevar, ens vam arreglar, vam començar a recollir i vam anar a esmorzar, però la Merlès volia aprofitar la zona infantil i a nosaltres ens va semblar bé que fes una mica la bèstia, doncs anava a passar molta estona del dia asseguda dins el sidecar.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







La tornada la vam fer per la mateixa ruta que l'anada, aturant-nos a Siétamo per menjar alguna cosa a l'habitual Restaurante G&M, on ens vam veure obligats a demanar el menú de diumenge, és a dir que ens vam gastar més diners dels que volíem gastar-nos, vam menjar més del que volíem i vam estar més temps del que volíem ser-hi. A més, ens vam semblar que havia canviat de mans i que ja no el duia el noi de sempre. Fos com fos, vam dinar bé i l'estona d'espera la va aprofitar la Merlès al parc del davant.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

sergibuda.cat