Pràcticament el primer que vam fer després de llevar-nos va ser col·locar la taula i les cadires sota una ombra per esmorzar, llavors van aparèixer el Jordi, la Neus, la Sansa i l'Erola per acomiadar-se de nosaltres mentre la Merlès preguntava per què havien de marxar. En acabat, vam recollir, ens vam dutxar i ens vam vestir.

La Merlès va fer un grupet d'amics amb la resta de criatures d'aquella part del càmping i es va dedicar a jugar amb totes elles durant una bona estona.

A quarts d'una del migdia vam decidir anar a visitar l'església de Sant Feliu de Barruera, doncs ens havien comentat que, encara que les entrades es venessin per internet, si t'hi presentaves i hi havia lloc, podies pagar l'entrada al moment.

Res més lluny de la realitat, doncs la mesura s'havia pres per tenir registre de qui hi havia en cada moment per si fes falta rastrejar els contactes d'alguna persona. Per tant, un cop ben informats, ens vam connectar a la pàgina web i vam aconseguir entrades pel següent torn.

És una església més petita que les altres que havíem visitat que s'ha anat adaptant als usos i necessitats al llarg del temps. Ja d'entrada, té dos absis que són de dos moments constructius diferents (un del segle XI amb arquets cecs i bandes llombardes i l'altre del segle XII amb carreus totalment diferents).

Ens vam acostar a l'oficina de turisme i la veritat és que no ens van informar gaire i a més, com a mesura de prevenció de propagació del virus, no ens van donar cap mena d'informació escrita.

Entre una cosa i una altra, se'ns havien fet pràcticament les dues del migdia i vam entrar a Restaurant Casa Milagros per fer el menú del dia, un pèl car, però el menjar era correcte.

Com el dia anterior, vam decidir anar al càmping i estirar-nos a l'ombra per passar l'estona, tot i que la Merlès més que relaxar-se el que va fer va ser jugar una estona i finalment anar-se'n amb els veïns per seguir jugant.

Vam decidir no anar a la piscina primer per mandra i després perquè es va fer tard, però sí que havíem de sortir a donar una volta. Algú ens havia comentat que prop de l'entrada a la piscina hi havia cabres i altres animal, ens hi vam acostar i fins i tot els vam donar una mica d'herba per menjar.

Vam anar cap el riu, però en passar pel gran parc infantil la Merlès ens va demanar insistentment que la deixéssim jugar i nosaltres no ens vam poder resistir i vam deixar que saltés una miqueta, prometent-li que després hi tornaríem.

El que volíem era passar per sobre del Riu Noguera de Tor a través dels trenta-dos metres i mig del pont penjant construit el 2004 amb plataforma de fusta d'un metre i mig d'ample, pèndoles flexibles d'acer i ancoratges al terreny mitjançant daus de formigó armat amb pilars d'acer recoberts de fusta .

En aquella zona del riu vam coincidir amb uns quants pescadors de truites convenientment equipats que en cas de pescar-ne alguna l'havien de tornar a l'aigua.

Malgrat que ja eren les vuit del vespre, tal i com li havíem dit a la Merlès una estona abans, en tornar a passar pel parc infantil ens hi vam aturar per tal que ella hi jugúes una estona. Mentre, la Núria va anar a comprar alguna cosa que ens feia falta i que jo no havia pogut comprar al matí perquè hi havia molta cua a l'Agrobotiga que teníem prop del càmping i se m'estava desfent el gel que havia comprat al supermercat L'Escudeller.

Com aquell que diu, en tornar al càmping, preparar el sopar i fer l'àpat ja vam donar per acabat el dia, tornant a dormir tots tres plegats com estàvem fent les últimes nits.